Jordi Rabassa Massons

Jordi Rabassa Massons

Regidor de Memòria Democràtica

Barcelona estableix la memòria democràtica i popular com un patrimoni ètic que cal protegir i fer públic; cal garantir-ne l’ús i la transmissió

La memòria és un patrimoni per protegir, transmetre i promoure

Barcelona ha estat, i és, escenari central d’esdeveniments, conflictes i lluites socials importants en la història, no només de Catalunya, sinó també de l’Estat espanyol i d’Europa. El moviment obrer, l’antifeixisme, les lluites per la igualtat de gèneres, el feminisme, els esforços per garantir les condicions de vida i la radicalitat democràtica popular han viscut, a la ciutat, alguns dels seus moments centrals, i constitueixen un patrimoni ètic, polític i cultural de la ciutadania.

Barcelona és una ciutat d’acollida, i bona part de la seva població hi ha arribat provinent d’altres indrets d’arreu del món, i també hi han aportat els seus llegats culturals i els patrimonis ètics i polítics del passat.

Per aquest motiu, ciutadanes i ciutadans són dipositaris i hereus legítims d’aquests passats en totes les seves formes i expressions. Ho són de la història que han viscut i de la memòria que els ha estat transmesa, de vegades de manera natural i de vegades des de la marginalitat provocada per la persecució, el domini polític o el simple menyspreu cultural a causa de situacions de subalternitat social o de gènere.

L’ús d’aquests passats, viscuts o transmesos, genera memòries múltiples i entre elles les que procedeixen de tradicions culturals i lluites polítiques i socials basades en els valors de la democràcia i la igualtat, i això constitueix un llegat productiu, útil per a l’exercici de la ciutadania contemporània.

Aquest llegat constitueix un patrimoni ètic i polític que escau conservar i transmetre, així com estimular-ne la recerca, la visibilitat i l’exercici del seu ús. La política memorial municipal, orientada i gestionada per la Regidoria de Memòria Democràtica i els òrgans i equipaments que el constitueixen, assumeix la memòria no com un deure imperatiu, sinó com un dret civil que ha de garantir a la ciutadania la preservació, l’accés i l’ús d’aquest patrimoni, vetllar per les estructures de transmissió memorial i crear-ne de noves, si escau, a fi que disposi lliurement d’elements que li permetin participar en la construcció d’una imatge del passat.

Amb aquest objectiu, la Regidoria protegeix i estimula l’exercici d’aquest dret establint i implementant una política garantista, relativa al conjunt de moviments, o esdeveniments, que, sense límit cronològic ni nacional, constitueixen la memòria democràtica i popular, la memòria de l’esforç per obtenir cotes més grans de democràcia, igualtat i benestar.

Les estructures que garanteixen la possibilitat de traspassar vivència i coneixement són de naturalesa molt variada, i van des de l’associacionisme fins a les diverses expressions formals de l’art o la recerca, les commemoracions, els monuments, els espais, les itineràncies i les senyalitzacions, entre altres.

Aquest és el marc general d’actuació de la Regidoria de Memòria, que disposa de la Direcció de Memòria i Història (ICUB) com a eix vertebrador i de coordinació de diversos equipaments municipals que activen les actuacions memorials a la ciutat, potenciant la participació ciutadana organitzada amb l’objectiu de generar recerca, difusió i reflexió crítica sobre el passat.

Comparteix aquest contingut