Memòria Democràtica

L’Ajuntament de la ciutat, a través del Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració dels districtes, ha organitzat un seguit d’actes per commemorar els vuitanta anys de la guerra i la revolució a Barcelona. Amb aquest programa, auster però carregat de significat, es vol recordar i homenatjar els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària, els drets socials i nacionals assolits i els valors universals de la pau, la democràcia i la llibertat. L’homenatge està obert a tothom i neix amb la voluntat d’arribar a tots els racons de la ciutat, perquè en cadascun d’ells hi ha el record per a les persones que van lluitar per la pau i la llibertat al país.

Aquesta vocació global fa que l’acte principal de commemoració, previst per al 18 de juliol, tingui lloc de manera simultània a tots els districtes de la ciutat, coincidint amb l’acte institucional que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana. Començarà a les 19.30 hores amb la lectura del poema Oda a Barcelona, escrit per Pere Quart (Joan Oliver) a finals del 1936, tota una exaltació de la Barcelona revolucionària, immersa en un conflicte bèl·lic, en uns versos carregats d’èpica i d’esperança, com demanava el moment històric.

Tot seguit, s’interpretarà en els onze escenaris que hi haurà distribuïts per la ciutat, l’Oda a l’alegria, de Ludwig van Beethoven, que Pau Casals no va poder tocar a causa del començament de la guerra. Amb la interpretació d’aquesta peça per diferents quartets i orquestres també es vol retre homenatge al gran músic. El 18 de juliol de 1936, davant la prohibició de tocar en la inauguració de la frustrada Olimpíada Popular, Casals va demanar als seus músics que interpretessin aquesta peça per última vegada, en un assaig, al Palau de la Música Catalana, on va expressar l’esperança de “tocar-la de nou quan hi hagués pau”. Mai més no la va tornar a interpretar al seu país.

Ara fa deu anys, el 19 de juliol de 2006, setanta anys després d’aquest fet, el Festival Grec ja va convidar la Jeunesses Musicales World Orchestra, la Coral Càrmina i el mateix Orfeó Gracienc, dirigits pel mestre israelià Yaron Traub, perquè interpretessin el quart moviment de la Novena simfonia de Beethoven, conegut com Oda a l’alegria.

El Govern de la Generalitat també se suma al record dels fets del 1936, amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau, en uns actes que s’han fet de manera coordinada i complementària amb els organitzats per l’Ajuntament. El programa començarà el 18 de juliol, a les 19.30 hores, amb un gran acte institucional al Palau de la Música que representarà un gest massiu de memòria democràtica amb una gran càrrega simbòlica.

“Jo vull la pau, però no vull l’oblit”, penjat a les seus dels deu districtes

Una altra de les accions previstes per l’Ajuntament en el marc dels vuitanta anys de la guerra i la revolució a Barcelona és la col·locació, el 19 de juliol, de catorze lones a diferents edificis i seus municipals repartides pels districtes. En aquestes lones de grans dimensions figurarà el text “Barcelona in memoriam 19.07.1936 – 19.07.2016”, i un vers d’un poema de Màrius Torres escrit l’any 1942: “Jo vull la pau, però no vull l’oblit.”. Aquestes pancartes estaran penjades fins al 29 de juliol, en record d’uns fets que formen part de la identitat de la ciutat.

Aquestes lones, igual que la resta d’elements de comunicació per mitjà dels quals es difon aquesta iniciativa, tenen com a protagonista la mirada victoriosa, però també tranquil·la i serena, de Marina Ginestà i Coloma. Aquesta jove miliciana, periodista i traductora, va ser fotografiada per Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol de 1936, amb Barcelona de fons; la imatge va esdevenir una icona del moment.