Notícies d'interès
Notícies destacades
Fòrum internacional sobre acollida i integració de persones refugiades a la UE
L’Ajuntament de Barcelona i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya organitzen un Fòrum internacional sobre acollida i integració de persones refugiades a la UE el dia 3 de maig a Barcelona
Europa afronta en el seu territori una de les majors crisis humanitàries des de la Segona Guerra Mundial. L’elevat nombre de persones que han entrat recentment en territori europeu cercant asil està posant a prova la solidesa dels valors europeus, replantejant algunes de les polítiques de la UE, i pot, a mitjà i llarg termini, afectar el conjunt del projecte de construcció europea.
El repte és doble a la UE. D’una banda, com fer front a la coordinació de l’emergència humanitària derivada de l’arribada d’aquestes persones entre els països i, de l’altra, com assegurar la integració de les persones nouvingudes en les societats d’acollida.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya organitzen un Fòrum internacional sobre acollida i integració de persones refugiades a la UE el dia 3 de maig a Barcelona, amb l’objectiu de posar en comú i debatre els reptes i les oportunitats que es deriven d’aquesta situació.
El Fòrum es dividirà en dos blocs, el primer dels quals donarà veu a les ciutats, regions i estats, com també a organitzacions, que actualment estan treballant i gestionant l’arribada de demandants d’asil. La segona exposarà projectes d’èxit en acollida i integració de persones nouvingudes a mig i llarg termini, per contribuir a l’intercanvi de bones pràctiques entre administracions públiques, organitzacions no governamentals i experts.
Barcelona va acollir la Primera Trobada Paneuropea d’Autoritats locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç
Els 21 i 22 d’abril va tenir lloc a Barcelona la Primera Trobada Paneuropea d’Autoritats locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç a on van participar ciutats i regions, entitats, organitzacions i ciutadania . L’Ajuntament de Barcelona va organitzar aquesta trobada en col.laboració amb la plataforma “Catalunya no al TTIP”.
Els representants electes de més de 40 ciutats d’arreu d’Europa van adoptar la “Declaració de Barcelona”, que recull els arguments de les ciutats i regions per denunciar aquest tractat bilateral, que afecta, negativament, nombroses competències locals i regionals i la qualitat de vida i l’estat del benestar de la ciutadania europea. Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va declarar: “No donarem consens a cap acord que ignori les ciutats”.
Aquesta declaració queda oberta a qui s’hi adhereixin més ciutats i regions europees i es farà arribar a les institucions europees, als governs nacionals i a les institucions i organitzacions pertinents. La segona edició d’aquesta trobada tindrà lloc a la ciutat de Grenoble.
Barcelona es va declarar ciutat lliure de TTIP amb una declaració institucional aprovada pel Consell Plenari al setembre de l’any passat, i que va comptar amb l’impuls i suport de més de 90 entitats i plataformes ciutadanes adherides la campanya “Catalunya no al TTIP”.
Declaració de Barcelona
Nosaltres, alcaldes, alcaldesses i representants electes, participants en la primera trobada paneuropea “Autoritats Locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç”, declarem que:
La Comissió Europea, per mandat dels Estats Membres, va iniciar negociacions amb els Estats Units d'Amèrica per a un acord transatlàntic d'inversions i comerç (TTIP), un acord integral d'economia i comerç entre la Unió Europea i el Canadà (CETA), així com un acord de comerç de serveis (TISA). Aquests tractats s’estan negociant de manera poc transparent, sense complir amb els estàndards democràtics i participatius europeus.
Afirmem que la transparència no es pot sacrificar en benefici del secret comercial. Les autoritats locals i regionals han de tenir un paper fonamental en la negociació dels mandats.
Europa es troba avui en una cruïlla. Les diferents crisis que ha sofert la Unió Europea necessiten una solució política. En aquest sentit, creiem que Europa necessita posar els seus valors primigenis en el centre de la seva política: solidaritat, respecte a les llibertats i justícia. Aquests tractats de comerç de nova generació són dubtosament beneficiosos per al conjunt de la societat. Europa necessita reforçar la seva economía, enfortint els drets socials, econòmics, mediambientals i laborals, i no només ampliant els seus mercats.
Estem molt preocupats/ades per la possibilitat que aquests tractats puguin posar en risc la nostra capacitat de legislar i d'utilitzar els fons públics –inclosa la contractació pública-, perjudicant seriosament la nostra tasca d'ajuda a la ciutadania en aspectes tan elementals com l'habitatge, la salut, el medi ambient, els serveis socials, l'educació, el desenvolupament de l'economia social o la seguretat alimentària, que podrien ser vulnerats.
Estem també alarmats/ades pel fet que aquests acords puguin posar en perill els principis democràtics, reduint substancialment l'abast polític i limitant-ne les opcions públiques. La implementació d'aquest tipus de mesures tindrà un impacte directe en la democràcia local, l'Arbitratge de diferències estat-inversor (ISDS) i la Cooperació Reguladora del TTIP, així com canvis en la regulació de la contractació pública i els serveis públics.
Reconeixem la importància del comerç de béns i serveis per al benestar dels ciutadans, però posem èmfasi que la competitivitat i el creixement econòmic no poden ser els únics criteris que determinin els acords de lliure comerç com el TTIP, el CETA, o altres –com el TISA-.
Creiem que el comerç internacional s'ha de basar en criteris més enllà del lliure comerç. Hem de defensar un comerç que sigui just, sostenible i que respecti els drets laborals.
Considerem que és el nostre deure, com a representants electes, defensar les nostres comunitats locals i les institucions democràtiques com a espais de debat i presa de decisions, i enfortir les polítiques públiques a favor de la nostra població, per protegir el medi ambient i donar suport a les PIMES i l'economia local.
Per això, demanem que se suspenguin les actuals negociacions sobre TTIP i TISA fins que els governs locals i regionals hagin dictat la seva opinió en relació als tractats esmentats.
En aquest sentit, ens enorgulleix la mobilització ciutadana que ha permès aquest debat europeu i volem reivindicar el seu paper, convidant a continuar aquesta mobilització.
Per tot això, demanem que les actuals negociacions sobre el TTIP i TISA se suspenguin i que s'iniciï un nou mandat que reculli les peticions de tots/es aquells/es que no hem estat consultats/des, per la qual cosa apel·lem al Parlament Europeu, al Consell Europeu i als governs nacionals a no ratificar el CETA.
Aquesta Declaració, adoptada per les ciutats presents, així com per totes aquelles que s'adhereixin en un futur, es farà arribar als/les responsables de la Unió Europea, als governs nacionals i a les institucions i organitzacions pertinents.
Barcelona, a 21 d’abril de 2016
Barcelona consensua el manifest “Democratitzant les ciutats a través de l’espai públic” en el marc de la reunió Hàbitat III de Nacions Unides
Aquesta declaració aspira a marcar les línies de les polítiques urbanes de Nacions Unides, a partir de les aportacions dels experts i acadèmics assistents a la reunió d’Hàbitat III, celebrada a Barcelona el 4 i 5 d’abril
En el marc de la reunió temàtica d’Hàbitat III sobre espai públic que ha tingut lloc a Barcelona el 4 i 5 d’abril, prop de 700 experts, autoritats i acadèmics de tot el món han treballat en el manifest titulat “Democratitzant les ciutats a través de l’espai públic”. Aquest document aspira a influir en l’agenda de les Nacions Unides i els organismes que redacten les polítiques globals a nivell mundial, per incloure millores en l’espai públic com a garantia del Dret a la Ciutat, i com element democratitzador i de desenvolupament social.
La Declaració de Barcelona conclou que cal abordar la planificació urbana des d’una perspectiva social, i aposta per concebre els espais públics com a espais en constant procés de construcció col·lectiva, i que han de tenir en compte el dret a la mobilitat, l’habitatge i la cultura. El document considera l’espai públic com el lloc d’intercanvi i trobada on els habitants de les ciutats s’expressen, reivindiquen, s’organitzen, prenen decisions i impulsen iniciatives socials, i per aquest motiu, s’apunta que cal acabar amb les desigualtats entre les diferents zones i redistribuir la riquesa, per assegurar l’accés als recursos bàsics i preservar els béns comuns en mans d’allò públic.
La reunió preparatòria temàtica de Barcelona, inaugurada per l’alcaldessa Ada Colau i el secretari general d’Hàbitat III, Joan Clos, s’emmarca en el calendari de reunions prèvies a la conferència de Nacions Unides prevista per a l’octubre d’enguany sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible a Quito, Equador. En aquesta trobada es preveu renovar el compromís global d’Hàbitat III i establir les línies mestres de la Nova Agenda Urbana per al desenvolupament urbà dels pròxims 20 anys.
Durant la jornada també s’ha presentat l’estudi “Monitoring Global Urban Expansion: The quality of Urban Footprints”, el primer anàlisi quantitatiu sobre la influència de la gestió de l’espai públic en el desenvolupament social de les ciutats.