Esteu aquí

“El pla de barris de Baró de Viver i Bon Pastor busca reduir les desigualtats i generar ocupació”

dilluns, juny 19, 2017 - 14:50

Miguel Àngel Lozano és el cap de projecte del pla de barris del Bon Pastor i Baró de Viver, un projecte que avança a poc a poc i que ja compta amb moltes iniciatives desenvolupades. En aquesta entrevista, Lozano ens detalla com s'està treballant als dos barris.

Com definiries el pla de barris de Bon Pastor i Baró de Viver?

El pla de barris se sustenta en quatre àmbits principals d’actuació: educació, drets socials, activitat econòmica i ecologia urbana. A partir d’aquests punts es construeixen els principals objectius. En resum, el que busca el pla de barris és reduir les desigualtats socials en els barris, garantir la igualtat d’oportunitats, generar projectes educatius potents, crear ocupació a través de la promoció del polígon i dotar d’equipaments necessaris per equiparar el Bon Pastor i el Baró de Viver amb la resta de la ciutat.

Com per exemple?

Pel que fa a garantir la igualtat d’oportunitats, al Bon Pastor i el Baró de Viver hi ha previstes dues grans iniciatives. D’una banda, cal destacar la reformulació del Cristòfol Colom com un centre professionalitzador vinculat a la presència de la indústria i del polígon. Està previst que l’any 2018 comencin les obres i que el nou centre pugui obrir al setembre de 2019. D’altra banda, tenim la creació de projectes educatius comunitaris als dos barris, és a dir, estem generant projectes educatius que contemplin ensenyaments artístics, musicals i educació en el lleure perquè els i les joves de les zones de l’eix Besós no tenen les mateixes oportunitats que nois i noies d’altres zones en aquest tipus d’aprenentatge.

Hi ha més projectes educatius?

Podem destacar el projecte d’escola institut El Til·ler, on estem fent una aposta singular per dotar-lo d’un projecte de centre atractiu. El centre comptarà amb acompanyament en ensenyament musical durant un temps, gràcies al projecte que desenvolupem amb una empresa especialitzada, i després haurà de ser sostenible per si sol. El propi personal del centre haurà d’incorporar aquest ensenyament basat en la música en el seu currículum docent habitual. El Til·ler estarà entre els 30 centres catalans que formaran part de l’Escola Nova 21, una aliança d’entitats públiques i privades per impulsar un sistema educatiu avançat.

També es duen a terme altres programes amb infants i joves…

A l’apartat d’ensenyament cal afegir el programa d’educació en el lleure, que sorgeix arran de la mancança que s’ha detectat en aquest àmbit als dos barris.

Amics i circ s’inclouria en aquesta línia de treball?

Sí, tot i que Amics i circ té una vessant que també inclou la salut i inclou més aspectes que no només l’educació en el lleure. Però bé, s’ha de dir que ajuda els joves a millorar la salut, a conèixer el circ i a empoderar-se més enllà del barri. Amics i circ, per dir-ho així, els facilita la sortida cap a altres zones de la ciutat. També trobem el projecte Baobab, que s’inclou a tots els plans de barri de la ciutat.

Quins altres àmbits trobem?

Pel que fa a la part de drets socials, hi ha dues línies de treball de salut, dues de cultura, de convivència, una de memòria històrica i altra de noves tecnologies. El factor principal de l’apartat de memòria històrica és la construcció del museu de les cases barates, un equipament de ciutat que recordarà l’evolució de l’habitatge obrer. Hi haurà un centre d’interpretació de com ha evolucionat aquest tipus de domicilis agafant com a punt de partida el llegat del Bon Pastor, ja que al Baró de Viver no se’n conserven, de cases barates.

Les cases barates són un element fonamental al Bon Pastor…

Parlant de la història de les cases barates, m’agradaria destacar una altra iniciativa que va sorgir d’una petició de l’associació de veïns. Es tracta del programa d’acompanyament i reallotjament de la tercera fase de les cases barates per ajudar les persones a reubicar-se en un pis, ja que s’ha d’entendre que porten tota la vida vivint en una casa de planta baixa. Per això, hi ha una oficina al barri del Bon Pastor que ajuda tothom que ho necessiti a decidir el model de convivència en una edificació vertical o assessorar qualsevol en els dubtes com l’estalvi energètic o la tinença de mascotes en un pis, etc.

Tot el treball del pla de barris sorgeix de treballs conjunts amb altres institucions i entitats, oi?

Les diferents actuacions es duen a terme amb altres actors i administracions, motiu pel que tot està sortint en base a un treball conjunt. Pel que fa als temes d’Educació, treballem amb el Consorci. Quant a projectes d’acompanyament musical, tot es du a terme amb l’ICUB. O, per exemple, els temes esportius els portem amb l’IBE. Sense oblidar la feina amb el Districte  o les entitats del barri, que suposa un dels trets diferencials de la metodologia del pla de barris per incloure tothom i que els projectes surtin de forma comunitària.

Quins punts destacaries de les línies de treball sobre activació econòmica i ecologia urbana?  

S’està treballant per promocionar els polígons industrials i per atreure projectes a les naus que ara mateix hi ha buides. Pel que fa a ecologia urbana, el pla de barris contempla la dotació d’equipaments de qualitat, com pot ser la construcció del camp de futbol de Baró de Viver, la rehabilitació d’espais públics, com la modernització de la plaça Mossèn Joan Cortinas, o la rehabilitació d’habitatges.