Esteu aquí

Quant saps del rec comtal? L’historiador Manel Martín ens descobreix tots els detalls d'aquesta antiga sèquia

dimarts, febrer 6, 2018 - 12:56

Manel Martín és historiador membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i un dels principals experts que hi ha en la sèquia comtal comtal. És també el comissari de l'exposició que arrenca demà al Centre Cultural Can Fabra.

– La sèquia comtal era una infraestructura de vital importància a Barcelona.

“El rec comtal és molt rellevant no només per a la història de Sant Andreu sinó també per a la de la resta de la ciutat. Es tracta d’una infraestructura que ha estat decisiva i argumentaré el perquè: des de Montcada que sortia la sèquia fins a la Barceloneta, per la part de Collserola era de secà, i per la part que limitava amb la mar la ciutat era de regadiu. Per tant, l’antiga producció agrària de la ciutat era determinada per aquesta sèquia comtal.

– Era un recurs estratègic per a la ciutat.

“Gràcies al rec comtal, els pobladors de l’Edat Mitjana van poder menjar pa, ja que el gruix de la producció farinera de la ciutat abans de la revolució industrial estava als molins del rec. Aquesta infraestructura també permetia la producció de tèxtil i d’altres béns de consum gràcies a les aigües que venien de Montcada, sempre parlant en el període previ a la industrialització. És un recurs estratègic per a la ciutat fins a ben entrat el segle XIX. El rec comtal va ser determinant per al desenvolupament urbà perquè, a diferència d’altres ciutats com Saragossa que ja eren importants a l’Edat Mitjana, Barcelona no té cap riu important al costat. Per això, les autoritats van crear un riu artificial que es va anomenar rec comtal i gràcies a això la ciutat va poder créixer”.

– Ha estat un recurs viu i que ha evolucionat considerablement.  

“La sèquia tenia interessos contraposats: la ciutat de Barcelona, els regants i els usuaris dels molins. La junta de regants actuava com un autèntic lobby per defensar els seus interessos. A poc a poc, la superfície de regatge va anar disminuint perquè els camps de cultiu van cedir, a poc a poc, en favor de les fàbriques. En aquesta evolució també desapareixen els altres protagonistes usuaris del rec: els molins per fer farina, atès que apareixen les farineres”.

– Va estar engolit pel propi creixement urbà de la ciutat.

“Els propietaris de terrenys edificables a la ciutat, sobretot de l’Eixample, acaben incorporant franges longitudinals pertanyents al rec comtal per ampliar la seva propietat. És un ingrés legítim que tindrà la societat de regants i que no es pot entendre com el mot especulació actual, però que sí que va en detriment de la infraestructura original, ja que aquestes operacions determinen la pràctica desaparició del rec”.

– Queda menys de l’1% de la superfície del rec original.

“La última zona de conreu que s’està regant amb la sèquia comtal és la finca de la Ponderosa, a Vallbona, i té unes vuit hectàrees. És la última resta de les pràcticament 1.000 i escaig hectàrees que es conreaven en el seu dia. Hem de ser conscients d’aquesta realitat, ja que una sèquia ubicada al medi rural és molt diferent a aquesta, que és d’una ciutat molt gran”.

– Les peculiaritats d’una sèquia urbana com el rec comtal.

“La força del rec és ser de Barcelona i alhora aquest és el seu principal problema. És la ciutat la que fa que el rec existeixi però també és la mateixa ciutat la que dona mort al rec. Considerem que la sèquia és només l’aigua que corre i no és cert. L’aigua implica tot un univers social i emocional que transcendeix la concepció més estricta de l’aigua. És com un riu, realment, i ja sabem que els rius són vida, són un univers… És tota una cultura, una vida, una forma de ser, de viure al costat d’aquest riu”.

– El paper del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.  

“La mediació del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va fer possible la conservació de tota la documentació que hi havia en les mans del darrer regant. L’entitat porta dècades reivindicant la memòria d’aquesta infraestructura que, malauradament, està soterrada i no sempre ha rebut l’atenció que mereixia. Per nosaltres, el rec comtal és un element natural, va incorporat en l’ADN del centre d’estudis, i per això treballem tant per reivindicar-lo i donar-li la importància que mereix”.