Esteu aquí

Festes a la vora del foc: la tradició de la castanyada

23/10/2019 - 21:29

La tradició de la castanyada.

La tradició de la castanyada.

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó, tornen les festes a la vora del foc. La festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta: l’1 de novembre feien les festes del Samhain en honor dels morts, just quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts

En el nostre calendari la castanyada i els panellets són costums de la festa de Tots Sants que, malgrat que han perdut el caràcter original d’ofrena funerària, segueixen complint una funció social important.

Segons una interpretació popular, el costum de menjar castanyes per Tots Sants va començar durant la nit del dia de Tots Sants (l’1 de novembre) al dia dels Morts (el 2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies feien sonar les campanes gairebé sense descans per avisar els veïns de l’arribada del moment de pregar pels difunts. Per agafar forces després del gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores, els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred durant els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII el costum de menjar castanyes durant aquest dia s’havia generalitzat en tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres, que es van fer molt populars als carrers de pobles i ciutats i van esdevenir tota una institució. Les més conegudes tenien una parada fixa i, segons diuen els nostres avis, amb sistemes sofisticats i molta paciència, torraven les castanyes de manera que menjar-les era una meravella.

Els panellets: “Per Tots Sants, castanyes i panellets”

Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d’aquesta diada. Tradicionalment es feien a base d’ametlla i sucre, és a dir, de massapà, i darrerament s’hi han afegit ingredients variats que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s’ha pogut escatir del cert per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l’antiga tradició de fer un àpat familiar ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lliga amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva bé, no es fa malbé d’un dia per l’altre.

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció dels pans, que es dipositaven com a ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans, amb el temps, potser es van substituir pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es fan malbé i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.

Més tradicions

Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s’acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s’escaliva o es fregeix, i sovint també és un ingredient dels panellets, com la patata. Abans, en pobles i ciutats, la fruita confitada a base de sucre es rifava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui una menja molt típica d’aquestes dates.

A banda de les tradicions gastronòmiques, cal fer esment també de les peces teatrals que, temps enrere, es representaven per Tots Sants, com ara el tradicional Ball de la Mort, obra parlada que no era exclusiva d’aquesta diada, i Don Juan Tenorio, del poeta i dramaturg espanyol José Zorrilla, que pocs espectadors devien entendre! Finalment, com ja deveu saber, els dies de Tots Sants i de Difunts era costum d’anar al cementiri, encara que avui només s’hi va, en tot cas, l’1 de novembre.