Història de la Vila Olímpica del Poblenou
En una vella zona industrial del Poblenou, anomenada Icària en record dels antics socialistes utòpics, es va construir la Vila Olímpica, com a residència dels esportistes que van participar en els Jocs Olímpics del 1992.
El disseny del conjunt, i la seva transformació posterior en barri residencial, es va fer amb l'equip Bohigas-Martorell-Mackay-Puigdomènech, incorporant-hi també projectes d'altres arquitectes guanyadors de premis FAD. L'operació suposava, alhora, la recuperació d'aquest front litoral per a tota la ciutat, amb la creació dels grans espais de lleure del Port Olímpic, els parcs del Port i de la Nova Icària i la platja que té el mateix nom.
Després d'uns anys de lenta arrancada, avui la Vila Olímpica ja és una zona dotada dels serveis i les activitats que donen vitalitat a un autèntic barri. Entre els grans equipaments que s'hi emplacen destaca la Universitat Pompeu Fabra, situada a les instal·lacions renovades d'uns antics quarters. La biblioteca de la Universitat ocupa l’edifici singular del Dipòsit de les Aigües, que antigament alimentava la font del parc de la Ciutadella, que està al costat.
Una de les darreres millores del barri és la presència del tramvia. S’ha aprofitat les obres per posar-lo en funcionament per remodelar el carrer de Wellington, on s'inicia la línia en direcció a Sant Adrià, i transformar-lo en un passeig per a vianants molt agradable.
