Esteu aquí

L'Ateneu La Flor de Maig es renova

dj., 21/09/2017 - 12:04

 

Les obres, que es preveu que acabin al febrer, comportaran la rehabilitació de les façanes i l’adequació de les instal·lacions

L’edifici que acull l’Ateneu La Flor de Maig és una dels més emblemàtics del tramat urbà del Poblenou. De fet, la seva bellesa en van comportar la catalogació com a Bé d’Interès Urbanístic, una designació que, a més de donar rellevància a la seva arquitectura, evidencia la seva singularitat.

L’estat actual de l’edifici és imputable essencialment a la seva edat, i ara es feien necessaris uns treballs de rehabilitació que comportaran la consolidació estructural i la reforma dels murs de les façanes principals i del pati de posterior, incloent-hi les lloses del balcó. Igualment, s’adequaran les instal·lacions existents i es reformarà el templet del terrat, l’element que singularitza amb més intensitat la línia estètica de l’edifici.

Les filtracions d’aigua i els moviments horitzontals havien provocat certes patologies que feien imprescindible una intervenció que posés fi a la degradació. Afectarà l’estructura de l’edifici per tal no només de resoldre la degradació sinó també d’afavorir l’increment de la seva solidesa. Això comporta la construcció d’alguns elements estructurals i l’eliminació d’alguns elements no originals que s’han anat incorporant amb els anys, de manera que, mentre s’incrementa la solidesa, s’embelleix l’estètica.

Es preveu que la nova imatge i estructura de l’edifici estigui llesta al llarg del mes de febrer de 2018.

Història d’una cooperativa

Al 1890 un grup d’amics, la majoria boters, molt actius dins del moviment obrer de l’època, van fundar la ‘Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo’. Grans aficionats al cant coral, li van donar el nom d’una de les més cèlebres composicions d’Anselm Clavé.

Aleshores es van establir al ptge. Massaguer, però al cap de pocs anys ja es van establir a la seu actual del c. Doctor Trueta. Hi seguien la tradició dels principis cooperativistes del qual van ser pioners els teixidors anglesos, basats en la promoció de l’estalvi a través de la compra mancomunada de productes de primera necessitat.

En l’ideari, a més del consum també hi figurava la solidaritat i el compromís, i això va comportar la creació de la Vila de la Salut de l’Aliança. També va disposar d’una escola d’adults amb una biblioteca ben equipada, i disposava d’espais per al lleure, com ara el teatre.

En adquirir una finca a Cerdanyola, al seu aspecte comercial s’hi va afegir un aspecte productor que va donar molta rellevància a l’entitat. Aquesta esplendor es va fer refulgent fins a la Guerra Civil, i la dictadura va comportar la pèrdua dels valors cooperativistes que van provocar la degradació de l’entitat en la dècada dels cinquanta.

L’edifici de la seu principal, i també el d’una sucursal al c. Pere IV, són el testimoni viu d’una iniciativa obrera d’èxit.

 

 

Més informació