Entrevista a un participant del Programa Làbora: “L'edat, sense conèixer-te ni veure't ja et descarta."

Entrevista a un participant del Programa Làbora: “L'edat, sense conèixer-te ni veure't ja et descarta."

Gràcies al Programa Làbora, L’Olegario ha trobat feina a un Punt d’Assessorament Energètic (PAE) de l’Ajuntament de Barcelona, i explica en una entrevista la seva experiència.

L’ Olegario va arribar fa un any i mig a Barcelona amb la seva dona, després d’una trajectòria de 15 anys com a docent en una Universitat i de regentar la seva pròpia cafeteria durant 22 anys. Moguts per la difícil situació econòmica i social que viu Cuba, van decidir emprendre aquest viatge als 72 anys d’edat, donant-li a la seva vida un gir de 360 graus. Gràcies al Programa Làbora ha trobat feina a un Punt d’Assessorament Energètic (PAE) de l’Ajuntament de Barcelona, i explica en una entrevista la seva experiència.

Què els va moure a fer aquest pas?

Vam arribar a l’abril de l’any passat amb la meva dona. Ella tenia la nacionalitat espanyola perquè els seus avis paterns eren espanyols. Vam deixar les nostres respectives feines: jo sóc enginyer elèctric i era professor d’una Universitat i la meva dona treballava en una empresa de l’Estat. La situació econòmica de Cuba cada vegada era pitjor i com teníem el suport d’uns coneguts, ens vam decidir a fer el pas. Vam dir: anem a provar. Tenim salut, tenim capacitat per treballar encara, per això va ser que vam venir cap aquí. És clar que per a moltes persones era una aventura fer un canvi així a aquesta edat.

Com ha estat buscar feina en un nou país a la seva edat?

Abans de conèixer el Programa Làbora buscàvem feina a cegues. La meva dona va aconseguir un treball de 15 dies dues vegades per tenir cura de persones lesionades. Jo no vaig aconseguir res, no vaig tenir sort. El nostre CV estava molt mal fet: per a algunes coses li faltaven elements, i per a altres deia massa, i no ens volien donar treballs senzills.

També l’edat segueix sent un requisit pràcticament insalvable. Allà on em preseleccionen pel CV, quan em preguntaven, “però quina edat té? Com diu? A aquesta edat no es treballa”. L’edat, sense conèixer-te ni veure’t ja et descarta.

Gràcies a les empreses que contracten a persones com jo i la meva dona podem aspirar a alguna cosa, perquè les empreses ordinàries, com que l’oferta de treballadors és molt més àmplia que les places que tenen, es poden permetre escollir els més joves o que emmalaltiran menys o tenen més capacitat física.

Què valora més del seu pas pel Programa Làbora?

En les sessions que vam fer amb el Programa Labora a la Creu Roja ens van explicar com fer el CV. Això va ser fonamental. També a preparar les entrevistes, la forma de presentar-nos, de verbalitzar les nostres competències, i la possibilitat que el prospector ens pogués tenir en compte a l’hora d’ubicar-nos.

L’Anna, la meva orientadora laboral, ha estat un punt clau per mantenir l’esperança i saber que estem acompanyats. Que si no és ara serà una mica més endavant, però que alguna cosa aconseguirem, ens deia. En aquest aspecte ha estat magnífica. Sempre és important aquest acompanyament que et dóna esperança.

En quin moment es troba actualment?

Fins al setembre vaig estar treballant com a conserge en un edifici on hi viuen persones més grans de 65 anys gestionada per l’empresa OHL Ingesan i, a principis de mes, em van confirmar que havia estat seleccionat per treballar com a agent energètic en un Punt d’Assessorament Energètic (PAE) de la ciutat.

En tres setmanes que portem de formació ens hem compenetrat molt amb el grup, la preparació és molt bona i crec que serà molt interessant, tant la part tècnica del treball com la part social, el fet de poder-nos apropar a les persones en situació de vulnerabilitat que més ho necessiten.

Enhorabona! Què significa per a vostè aquest nou treball?

Aquest treball omple totes les meves necessitats en aquests moments, perquè és un treball per a un any amb un perfil tècnic molt proper al que jo conec, i també amb la possibilitat i la satisfacció de fer un treball en el que puc ajudar a persones que tenen situacions de risc social, la satisfacció de ser útil als altres. Tant en el PAE com a OHL Ingesan tenen aquesta vessant social.

Ens consta que aquesta oportunitat li ha arribat en un moment clau en la seva vida.

Sí, de fet, si no hagués aconseguit aquest treball, un cop més hauríem d’haver-nos mudat, ja que no podríem pagar el lloguer que estem pagant, perquè la meva dona guanya 572€ i estem pagant 420€ de lloguer per una habitació en un pis compartit a La Marina. Aquest és el tema que més ens ha estressat, juntament amb la cerca de feina, el problema de l’habitatge. Aquest és el quart lloc on hem estat vivint en un any i mig.

Si no tens un contracte de treball, encara que tinguis els diners per fer l’aportació inicial, no pots llogar cap pis, i és extremadament difícil aconseguir habitació per a un matrimoni, no volen matrimonis. Ara tenim una certa seguretat que, almenys durant un any, tindrem un ingrés que ens permetrà surar en aquestes aigües.

Tenen previst jubilar-se en un futur pròxim o compten amb algun tipus d’ajuda actualment?

Necessitem treballar tot el que la vida ens permeti, perquè no podem aspirar a la pensió no contributiva ja que exigeix ​​viure 10 anys a Espanya. I hi ha la renda garantida, que també és una possibilitat d’ajuda a partir que tinguem 2 anys d’estar empadronats a Catalunya.

Així i tot, mentre jo pugui no dependre de l’ajuda de l’administració estatal i tingui salut, seguiré treballant. Ni el treball de conserge ni el d’assessor energètic són treballs que matin a ningú.

Què li diria a una persona que es trobi en una situació similar a la seva?

Penso que el més important és mantenir una actitud de recerca activa, un no pot rendir-se, tant en l’aspecte de l’habitatge com en l’aspecte del treball, no cal donar-se per vençut ni descoratjar-se per complet. Estar obert a qualsevol tipus de treball, cal estar receptiu.

Nosaltres estàvem confiats que alguna cosa sortiria quan vam arriba al Làbora. Sobrepassàvem l’edat per a participar perquè tinc entès que s’atén només fins als 65 anys, però la treballadora social va parlar amb la seva responsable, i aquesta va parlar amb la direcció del Programa i, valorant el nostre cas, ens van acceptar.

Dues de cada deu persones amb treball a Barcelona tenen dificultats per arribar a final de mes a causa dels contractes en precari, els sous baixos i la temporalitat laboral. El cas de l’Olegario és l’exemple que una bona formació no és garantia d’oportunitats i de com l’edat i l’experiència, massa sovint, penalitzen en el mercat laboral. Com vénen informant els últims informes INSOCAT, publicats per ECAS, la pobresa es cronifica i la suposada recuperació econòmica no es tradueix en una millora de les condicions de vida de la població. Al contrari, la precarietat en l’àmbit laboral i en l’habitatge es perpetuen i es normalitzen.

El Programa Làbora és un projecte de ciutat de cooperació públicosocial liderat per l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, juntament amb Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT) i la Creu Roja. La cooperació i el treball en xarxa entre l’Ajuntament de Barcelona, les entitats socials i el teixit empresarial de la ciutat són la clau per a una Barcelona més justa i més inclusiva.