El districte d’Horta-Guinardó és el tercer districte més extens de la ciutat, situat al sector nord-est de la ciutat, envoltat de valls, turons i de la serra de Collserola.
El territori que avui ocupa el districte es va integrar tardanament a l'espai barceloní: no va ser afectat pel procés d'industrialització del pla de Barcelona al segle XIX, ni va sofrir el creixement urbà fins a mitjan anys cinquanta. Hi ha espai per a barris residencials i barris obrers, per a blocs de pisos construïts als anys cinquanta i seixanta, i per a torres d’estiueig bastides a per la petita burgesia barcelonina, a la segona meitat del segle XIX.
Onze barris conformen el districte: el Baix Guinardó, Can Baró, el Guinardó, la Font d'en Fargues, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d’Hebron, la Clota i Horta.
El districte d’Horta-Guinardó representa aproximadament més del 10% de la població de la ciutat (és menys dens que el conjunt de la ciutat) i en nombre de llars mostra un pes equivalent.
Documents
- Densitat de població
582 hab./ha - Espais verds per habitant
7,9 m2 per habitant - Superfície de zones amb prioritat de vianants
7,5 ha
Diagnosi
El nucli antic d'Horta és un dels àmbits territorials seleccionats per la seva facilitat d’implantació i pels canvis substancials que ha comportat aplicar el model Superilles. Aquest barri manté l'estructura del nucli antic entorn de la plaça d'Eivissa, i té un eixample residencial d'edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars, que conforma un barri extens i homogeni delimitat per vies bàsiques de circulació.