Horta

Horta-Guinardó y el barrio de Horta

El districte d’Horta-Guinardó és el tercer districte més extens de la ciutat, està situat al sector nord-est de la ciutat, envoltat de valls, turons i de la serra de Collserola. El territori que avui ocupa el districte es va integrar tardanament en l'espai barceloní: no va ser afectat pel procés d'industrialització del pla de Barcelona al segle XIX, ni va sofrir el creixement urbà fins a mitjans dels anys 50. Hi ha espai per a barris residencials i barris obrers, per a blocs de pisos construïts als anys 50 i 60, i per a torres d’estiueig bastides per la petita burgesia barcelonina, a la segona meitat del segle XIX.

Onze barris conformen el districte: el Baix Guinardó, Can Baró, el Guinardó, la Font d'en Fargues, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d’Hebron, la Clota i Horta.

El districte d’Horta-Guinardó representa aproximadament més del 10% de la població de la ciutat (és menys dens que el conjunt de la ciutat) i en nombre de llars mostra un pes equivalent.

Actualment el barri d’Horta manté l'estructura del nucli antic entorn de la plaça Eivissa, i té un eixample residencial d'edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars. En el si del districte, és un barri extens i homogeni. Un element patrimonial destacat del barri és el Parc del Laberint, que acull el jardí més antic de tots els que es conserven a Barcelona, i altres edificacions remarcables són el velòdrom construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 i, d'altra banda, la masia de Can Cortada, amb orígens al segle XI.

  • Densitat de població
    420 hab/ha
  • Espais verds per habitant
    7,8 m2 per habitant

Participa

Con la implicación de los vecinos, entidades y el Ayuntamiento. La participación está abierta a todas las personas interesadas a través de encuentros y actividades con incidencia en varios niveles:

  • Nivel de barrio/nivel de ciudad: en primer lugar, con las contribuciones de las entidades locales y de los vecinos, pero también con las de las organizaciones de la ciudad expertas en diferentes temáticas, que pueden enriquecer el proyecto. Este nivel se ha empezado a trabajar en las sesiones de PAD y PAM.
     
  • Participación en la definición de la propuesta o implicación en las acciones: tanto con aportaciones sobre cómo se quiere que sean las superislas como con actuaciones concretas sobre el terreno.

El proceso participativo cuentas con talleres prácticos y con un grupo impulsor en cada zona, formado por representantes de entidades y del Ayuntamiento, que actúa como motor permanente.

  • 2016: Propuestas
    • Elaboración de propuestas
    • Priorización
  • 2017-18: Implementación
    • Programación
    • Presupuesto
    • Ejecución
  • 2019: Valoración
    • Recogida de datos
    • Comparación de indicadores
    • Consecución