Fa 100 anys va entrar en vigor, legalment, la jornada laboral de 8 hores diàries, i 48 hores setmanals, que va suposar el reconeixement del dret al descans i a l'oci.
Fa 100 anys va entrar en vigor la jornada de 8 hores diàries, i 48 hores setmanals, establerta per Reial Decret de 3 d’abril de 1919, d’aquesta manera Espanya es convertia en el primer país a regular legislativament la jornada màxima de 8 hores. No fou casual, sinó conseqüència de la vaga general de “La Canadenca” que tingué lloc a Barcelona durant els mesos de febrer i març del mateix any, que amb una participació de més de 100.000 treballadors i treballadores, i liderada per la CNT, va aconseguir aturar quasi tota la producció a Catalunya.
La vaga de “La Canadenca” originada per l’acomiadament improcedent de 8 persones, s’emmarcava, també, en la mobilització obrera internacional, que sota la consigna “8 hores al dia” defensaven la racionalització dels horaris de les persones treballadores, per tal que destinessin al dia les mateixes hores a treballar, a descansar i a gaudir, que prèviament havia impulsat Robert Owen al Regne Unit.
100 anys després continuem amb una jornada diària de 8 hores, a les que cal sumar les hores de desplaçament fins a les feines, i la inflexibilitat i mala distribució horària de moltes d’elles, de manera que queden poques hores per tenir cura dels altres i de si mateix, i difícilment s’assoleixen les 8 hores de descans. Sense oblidar que a bona part del món encara es treballen jornades de més de 8 hores diàries.
Tot i que sempre hi ha escletxes esperançadores, com la legislació francesa, que estableix 35 hores a la setmana, l’intent a Suècia de fer una jornada de 6 hores diàries, o l’empresa Perpetual Guardian a Nova Zelanda on ja s’ha implementat una jornada de 4 dies a la setmana, amb el mateix sou, i han pogut comprovar que s’ha incrementat l’eficàcia i la creativitat del personal, perquè ha disminuït el seu nivell d’estrès gràcies a la major conciliació amb la seva vida familiar i privada.
