Es publica l’informe “Situació laboral de la població estrangera a Catalunya 2017”, centrat en les treballadores estrangeres a la llar

L’informe ofereix un recull de dades quantitatives sobre la població estrangera a Catalunya i una anàlisi sobre la seva situació en el mercat de treball. A continuació, estudia el treball de les dones estrangeres i, més concretament, el perfil de les que es dediquen al treball domèstic i de cures. Finalment, analitza aquesta informació qualitativament, per concloure amb un seguit de propostes de millora de les condicions laborals en el sector de la llar i les cures.

Presentat públicament el 21 de febrer, l’informe ha estat elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

De l’anàlisi de dades que ofereix, destaca el fet que la població estrangera empadronada a Catalunya creix, i augmenta també la població estrangera ocupada. Tanmateix, les dones presenten taxes d’ocupació més baixes que els homes, i entre elles, les dones estrangeres una taxa especialment baixa. En aquest sentit, el responsable de l’Àmbit de Sociologia del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals, Dani Garrell, conclou que: “Per a tenir un treball a temps parcial, és més determinant –i excloent– ser dona que ser estranger”.

L’informe aporta moltes dades per tal de posar èmfasi en el pes que té el treball de la llar en el cas de les dones estrangeres, especialment en el col·lectiu de dones llatinoamericanes (38,8%).

Amb tot, l’informe exposa un seguit de conclusions i propostes, entre les quals destaquen:

1. És necessari posar en valor el treball de les cures de persones i de la llar.

2. Cal professionalitzar aquesta feina per desvincular-la de l’estereotip de gènere, basat en la idea que és una tasca de dones per a la qual no cal formació.

3. És necessari modificar la normativa laboral, a més de flexibilitzar els requisits i els tràmits d’accés a la regularització de la legislació d’estrangeria.

4. És imprescindible millorar el coneixement del sector: calen més recerques i dades més acurades a les estadístiques oficials per tal de tenir una bona diagnosi del sector. Només amb una bona diagnosi es poden fer polítiques públiques amb sentit que cobreixin les necessitats existents.

5. Calen mecanismes d’intermediació pública amb control sindical entre les treballadores i les famílies que vetlli per garantir les condicions laborals, faci aflorar el treball submergit i doni resposta a les necessitats de cura que tenen les famílies.

6. És necessari fer arribar la veu de les dones treballadores de la llar a tots els àmbits on es prenen decisions que poden millorar la seva situació.