Horaris virtuosos o com "la disponibilitat de temps ha esdevingut la nova mesura de la llibertat"

Salvador Cardús és sociòleg, periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques català per la Universitat Autònoma de Barcelona; és investigador d’ISOR i des del 2015 és membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya. Treballa per la implementació d’uns horaris virtuosos.

Estem maleducats pel que fa als usos dels temps?
Sí, maleducats seria una bona expressió. Tenim uns horaris desorganitzats que ens provoquen conflicte i malestar. Ens passem el dia corrents, arribem de malhumor a casa després de la jornada laboral, no tenim temps per fer allò que ens agrada, etc. Són experiències que es tradueixen en una autoculpabilització, o bé, responsabilitzem a altres ens com l’escola o l’empresa. Però més aviat acostumem a pensar que no ens en sortim per culpa nostra. Però la realitat és que, objectivament, vivim desorganitzats per un sistema horari mal muntat.
El cert és que cada etapa de la vida requereix uns equilibris de temps diferents. No tothom entra a l’empresa de 9 h a 13 h i de 15 h a 19 h; aquest és un panorama llunyà, d’horaris de fàbrica. Ja no és el més freqüent. La societat és més complexa i demana més capacitat d’adaptació i flexibilitat horària.

Com serien uns ‘horaris virtuosos’?
Virtut vol dir força. Ara en diríem horaris empoderadors. Haurien de ser flexibles. No tothom ha d’entrar i plegar a la mateixa hora de la feina. Segons l’activitat i la circumstància personal, caldria acumular els interessos individuals, els col·lectius i els de les empreses.
Amb tot, sí que hi ha uns criteris bàsics, els que van lligats a la salut, que s’haurien de pautar. Hi ha horaris molt més saludables a tots nivells segons els estudiosos: sabem que ens hem de llevar amb la llum del dia; hauríem d’esmorzar quan comencem a necessitar sucre, més aviat, tant per estudiar, com per fer esport com per anar a la feina; hauríem de dinar entre les 12 h i les 14 h; seria raonable avançar, també, l’hora de sopar entre les 19 h i les 20 h per anar a dormir, com a molt tard, a les 23 h; i descansar unes 8 h els adults i més, els infants. Ah!, i hauríem d’eliminar el canvi horari d’estiu i d’hivern.

Podem introduir una nova concepció dels usos del temps a les escoles?
Es clar! És un crim, vist des de la salut, que els adolescents pleguin a 2/4 de tres de la tarda i dinin gairebé a les quatre. Va contra tot criteri de salut pública que a la resta d’Europa no s’entén. Pràcticament es queden sense tarda. Alguns es veuen obligats a practicar esport entre les 21 h i les 23 h. Aleshores, a quina hora sopen i van a dormir? És inacceptable.
En general, a totes les edats, no només a secundària, caldria implementar horaris complets o compactes. No té sentit que els infants facin una pausa de 2 o 3 hores per dinar, jugar i tornar a l’activitat. Es podria dinar amb 3/4 d’hora, seguir amb l’activitat escolar, plegar més d’hora i tindrien més temps per a les activitats extraescolars. I per tant, a les 18 h tots podrien estar a casa. L’ideal seria que els nens tinguessin el dinar pagat a l’escola, perquè forma part també de l’activitat educativa, que comparteixen professorat i alumnat.

“Tothom hi veu els beneficis però, per anar bé, la reforma horària s’hauria d’implementar simultàniament a totes les esferes”.

Com s’articularia la implementació dels horaris virtuosos entre famílies, escoles, administració i empreses?
Des de la Iniciativa per a la Reforma Horària, de manera voluntària, el grup impulsor vam estar treballant des del 2015 fins ara per pressionar a l’administració pública perquè implementés la Reforma Horària. S’han generat informes, estudis, un comissionat del temps i es va aprovar el Pla per a la Reforma Horària el 2017.
Hem fet més de 400 reunions amb diferents sectors: lleure, educatiu, sindicats, patronals, … Per avançar en aquest sentit. Tothom hi veu els beneficis però, per anar bé, la reforma horària s’hauria d’implementar simultàniament a totes les esferes. Fins i tot la programació televisiva no hi hauria de posar obstacles. Reduiria costos i faria possible la conciliació dels temps personal, familiar i laboral. L’Estat espanyol és una excepció a Europa, anem tard. A Califòrnia, meca del lliure mercat, també funcionen amb horaris organitzats més aviat i el sistema atorga més rendiment a l’individu, a la societat i a les empreses. Aprofites més el temps i tens més vida personal. Hi ha una frase que m’agrada molt d’uns investigadors que han comparat els usos del temps: “la disponibilitat de temps és la nova mesura de la llibertat”. Doncs això, hem de tenir el màxim de temps possible per prendre les nostres decisions.

Text: Marta Rius (Colectic per a Programes de Temps, del Departament de Transversalitat de Gènere, adscrit a la Gerència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona)

Fotografia: cedida per Salvador Cardús