La Fundació Josep Irla publica l’estudi “Conciliació i coresponsabilitat. Una perspectiva feminista”

La Fundació Josep Irla presenta un estudi que posa èmfasi en la perspectiva feminista a l’hora d’abordar la conciliació i la coresponsabilitat. El valor de les cures com a part fonamental del sistema econòmic que cal fer entre tots i totes, les polítiques del temps en clau de gènere i la reforma horària, la infància en termes de cura i el sentit educatiu i socialitzador, són alguns dels eixos que l’estructuren.

L’estudi, escrit per Cristina Sánchez Miret i Núria Villena Tudela, fa un balanç de les principals polítiques públiques per a la conciliació laboral, personal i familiar desenvolupades fins ara, fent èmfasi especialment en les iniciatives públiques dels països nòrdics. Concretament repassa els casos de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia per la seva bona reputació en aquest àmbit, tot i que també es fa esment a altres realitats rellevants com ara Alemanya, França o el Regne Unit.

A més, presenta una proposta de polítiques per a una nova societat, amb recomanacions per a Catalunya que tenen en compte l’especificitat cultural i institucional del país a l’hora de facilitar o dificultar-ne la implementació. Tot i que és fonamental llegir el seu desplegament, enumerem aquí aquestes recomanacions a tall de resum:

.Aturar i revertir la retallada de drets socials
.Un model d’ocupació de més qualitat
.Comprendre que la conciliació afecta dones i homes
.Contemplar el funcionariat com un referent en matèria de conciliació
.Introduir la coresponsabilitat i la cura de manera efectiva en el currículum educatiu
.Detectar i evitar l’estereotip de família tradicional
.Estendre els drets de conciliació a altres models de convivència familiar
.No subestimar l’efecte del gènere a l’hora d’introduir polítiques de conciliació
.Aconseguir que la conciliació sigui un dret formal de cada treballador o treballadora
.Facilitar el dret a la maternitat i a la paternitat de la població treballadora
.Promocionar les noves masculinitats i paternitats més tendents a la igualtat
.Introduir i consolidar la reforma horària
.Ampliar els permisos laborals retribuïts individuals, intransferibles i no simultanis per a mares i pares i que tendeixin a ser simètrics en durada
.Garantir les places d’educació infantil de manera universal
.Evitar les polítiques de «diners a canvi de cura»
.Revisar la durada màxima legal de les jornades laborals
.Compactar i flexibilitzar l’horari laboral
.Aplicar a la feina una flexibilitat horària amb límits
.Estendre les possibilitats de flexibilitat horària a les empreses i als col·lectius que normalment en queden al marge
.Entendre la relació entre formació continuada i absències perllongades de feina
.Evitar orientar les dones cap al treball a temps parcial com a política estrella de la conciliació
.Millorar, ampliar i diversificar els serveis professionalitzats d’atenció als infants
.Proporcionar als infants una educació no sexista
.Crear una taula permanent de conciliació i corresponsabilitat

Finalment, destaca l’apartat de bibliografia i altres fonts, on podem trobar un extens llistat de títols d’arreu a més d’un apartat específic de mesures de conciliació de diferents països, i un seguit de webs molt útils per a profunditzar en les qüestions de conciliació i coresponsabilitat.