La Llei de Dependència: incompliments i deures pendents

La Llei d’Atenció a les Persones en Situació de Dependència establia al 2003 un sistema de prestacions a persones dependents a través de serveis o ajudes econòmiques. Amb l’inici de la crisi, es van retallar en nombroses ocasions els recursos destinats a la dependència sense que, a data d’avui, s’hagin recuperat. Els reials decrets que han impedit l’acompliment de les previsions establertes en el text original de la llei han donat com a resultat l’eliminació de la retroactivitat en la prestació dels serveis o prestacions atorgades, la congelació de les noves concessions, la disminució de les prestacions econòmiques o la supressió de la bonificació de les quotes de la Seguretat Social per aquestes cuidadores.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’actuació 14 de la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura a Barcelona, es comprometia a instar a les administracions competents (autonòmica i estatal) a dotar dels recursos necessaris a la Llei de dependència per fer-la viable. Fruit d’aquest compromís, presentem l’Informe d’Exploració als Recursos per la Dependència que recull quines són els principals incompliments pel que fa a la llei.

Pressupost assignat

Al 2017 l’aportació econòmica per a la dependència de l’Administració General de l’Estat va ser de tan sols el 20%, el que suposa incomplir el 50% del que preveu la llei. El percentatge d’aportació que suporten les comunitats autònomes és cada cop més gran.

Les retallades des de 2011 superen els 3.000 milions d’euros.

Número de persones ateses

Tot i que el número de persones ha incrementat, també ho han fet el número de persones en llista d’espera. Per comunitats autònomes, Catalunya és l’autonomia amb un major percentatge de persones desateses pendents de rebre prestació.

D’altra banda, cal destacar que la desatenció i les llistes d’espera porten a que hi hagi un gran número de persones que moren sense cap tipus d’atenció. Segons dades de l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales, cada dia moren 100 persones dependents serse haver arribat a rebre cap prestació ni servei.

Tipus de prestacions

La mateixa Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales adverteix, que a la problemàtica de la desatenció, s’ha d’afegir el que anomenen Sistema d’Atencions Low Cost. Segons aquesta organització, es donen atencions mediocres que no suposen un autèntic suport a les persones i que, a més, no són una font d’ocupació.

Cuidadores familiars

Des de diversos col·lectius feministes, s’ha qüestionat el fet que la llei contempli una prestació per a cuidadores familiars i no un salari, tot i que puguin cotitzar a la Seguretat Social. D’aquesta manera, denuncies que es perpetua el no reconeixement de les cures com un treball i les cuidadores no tenen els drets associats a les activitats laborals. A més, aquesta prestació pot portar a un enfortiment del rol de les dones com a cuidadores i de que les cures es resolguin en l’àmbit familiar a través del seu treball.

Dèficit de residències

Segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona de 2018, la ciutat pateix un dèficit de places residencials públiques destinades a la gent gran. Només per atendre la demanda actual de les persons que esperen una plaça pública en domicili, caldria incrementar un 72% el nombre de places públiques a la ciutat.

Podeu llegir l’informe amb anàlisi i conclusions complertes a l’enllaç relacionat.