L’Observatori de les dones publica Eines per a una comunicació no sexista, un recurs per evitar i actuar contra les pràctiques sexistes en l’àmbit comunicatiu.

L’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació posa a l’abast de tothom les Eines per a una comunicació no sexista, un recurs que té l’objectiu de millorar l’anàlisi i les actuacions institucionals, a més de facilitar la tasca d’auditar les pràctiques sexistes en l’àmbit comunicatiu. En aquest sentit, ofereix orientacions jurídiques, recomanacions i exemples de bones pràctiques, així com un qüestionari interactiu, un glossari i un decàleg per a detectar el sexisme en la comunicació.

Amb una orientació eminentment pràctica, el recurs Eines per a una comunicació no sexista parteix de la idea que no sempre és fàcil identificar i objectivar amb claredat el tractament pejoratiu de les dones, els estereotips sexistes i la discriminació a través del llenguatge o la imatge. Aquesta qüestió s’explica a través de múltiples factors, socials i culturals. Ara bé, és evident que la legislació i la jurisprudència ha d’avançar per tal de superar aquests factors socials i culturals, i aconseguir que la seva aplicació sigui operativa fàcilment. Eines per a una comunicació no sexista es planteja en aquesta direcció.

El paper de la comunicació en la configuració dels imaginaris socials és clau i, per tant, és urgent prevenir i actuar contra la presència del sexisme, explícit o implícit, en els mitjans i en la comunicació en general (de les xarxes socials a la senyalística de l’espai públic, passant per les campanyes institucionals). Aquesta urgència és, per fortuna, cada vegada més compartida per entitats i ciutadania en general, gràcies a una major sensibilització i una baixada significativa de la tolerància vers el sexisme. Eines per a una comunicació no sexista recull aquestes demandes i ho fa per mitjà d’un desplegament d’eines online, a disposició de tothom.

El qüestionari es basa en una sèrie de preguntes que han de permetre reconèixer i objectivar la presència de missatges sexistes, és a dir, missatges que invisibilitzen o discriminen les dones, fomenten els estereotips sexistes i la violència masclista. Entre els preguntes que formula, trobem per exemple: “El missatge transmet la idea que les tasques de la llar o la cura de les persones dependents corresponen a les dones o personatges  únicament femenins?”, “El missatge va adreçat explícitament als homes (i per tant exclou les dones i altres identitats) de manera injustificada?”.

Pel que fa a les altres eines disponibles, trobem un decàleg per a una millor representació de les dones en la comunicació que inclou, entre d’altres, “Representar les dones tenint en compte la seva diversitat i evitar caure en les construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses”, “Evitar l’ús del cos de les dones com a objecte de reclam”, i “Trencar amb la naturalització de les dones com a víctimes”.

Destaca també un apartat d’anàlisi de casos de bones pràctiques, males pràctiques i praxis basades en denúncies, a més d’un glossari de conceptes entre els quals podem trobar la definició de “violència simbòlica”, “gènere”, “cosificació”, “esteroptip”, etc.

Amb l’objectiu d’establir referents per restringir el sexisme en la comunicació, trobem recollides ordenances, reglaments i instruccions d’ús aprovades per diversos ajuntaments de l’Estat. I, finalment, podem trobar un llistat de publicacions i enllaços d’interès.

Les Eines per a una comunicació no sexista han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de les Dones i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.