Pensió d’orfandat

Definició 

Les persones menors de 21 anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% o majors amb incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa tenen dret a rebre una pensió permanent per la defunció d'un familiar de primer grau, sempre que no efectuïn un treball lucratiu que comporti uns ingressos superiors en el seu còmput anual al 75% del salari mínim interprofessional.

Les prestacions depenen del tipus d'orfandat:

  • Orfandat simple (mort d'un dels pares): el 20% de la base reguladora del causant per a cada orfe.
  • Orfandat absoluta (mort dels dos pares): si únicament un dels pares origina prestacions, s'incrementarà el 20% de la base reguladora per a cada orfe, amb el percentatge del 52% assenyalat per a la pensió de viduïtat, i es distribuirà entre els orfes a parts iguals. Si els dos pares originen prestacions, les prestacions seran compatibles entre si i poden arribar fins al 100% de la base reguladora de cadascun d'ells.

Els beneficiaris poden ser:

  • Els fills del causant, qualsevol que sigui la naturalesa legal de la seva filiació, així com els fills nascuts després de la defunció
  • Els fills del cònjuge que sobreviu aportats al matrimoni, si aquest s'ha celebrat 2 anys abans de la mort del causant, i haguessin depès econòmicament del causant i no tinguessin dret a cap altra pensió de la Seguretat Social.

A la data de la mort del causant, els fills han de ser majors de 18 anys i tenir reconeguda incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.

Si hi detectes qualsevol error o trobes que hi manca algun recurs, informa’ns-en a través d’aquest formulari​.

Comparteix aquest contingut