A peu de carrer, un projecte de medi obert de la Fundació Casal l'Amic de Tarragona

24/01/2019 - 00:59 h

Acció comunitària. Un projecte de la de la Fundació Casal l’Amic de Tarragona per integrar a les dinàmiques de la ciutat als barris de ponent de Tarragona

Des de setembre del 2018 fins a març del 2019 publiquem cada mes l'entrevista als projectes que han format part de la recerca “Acció Comunitària i Medi obert. Estudi de casos” (abril 2018)

La recerca ha estat realitzada per l’educador social i activista cultural Antonio Alcántara per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest mes de desembre publiquem l’entrevista a Albert Arnavat Castilla, integrador social i referent del projecte de medi obert.


“A peu de carrer”, un projecte de la Fundació Casal l’Amic de Tarragona per integrar a les dinàmiques de la ciutat als barris de ponent de Tarragona.

Per què sorgeix la iniciativa?

Es va iniciar l’any 2003 aproximadament. Es va detectar que hi havia una població que no arribava a cap recurs i que no prenia la iniciativa per arribar-hi. Aleshores, es va decidir activar el recurs de medi obert.

Estem als barris de Ponent de Tarragona, concretament al Camp Clar. Aquests barris estan separats del centre de Tarragona pel riu Francolí, la circumval·lació i un petit polígon industrial. És una barrera arquitectònica que facilita que quedin exclosos de les dinàmiques de la ciutat. Aquests barris van néixer amb la immigració espanyola dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, com a barriades on, més tard, es van fer habitatges de protecció.

Quina és la finalitat del projecte?

A l’inici, des de la Fundació Casal l’Amic, hi anàvem a conèixer-los i a integrar-nos en les dinàmiques del barri per veure què s’hi podia fer. Primer, teníem converses i fèiem una detecció de necessitats i, després, ho dinamitzàvem de forma comunitària. Era treball en medi obert en la seva globalitat. En els últims anys el pressupost ha minvat, ja que la Generalitat ha deixat de finançar una part del projecte i actualment només ens finança l’Ajuntament de Tarragona i el seu encàrrec ha canviat. Ara simplement hem d’actuar com a agents derivadors i el treball comunitari queda de banda. Penso que hauríem de posar més esforços perquè l’educació en medi obert es conegués i s’entengués millor, ja que fins ara les institucions no veuen tot el potencial que pot aportar aquesta metodologia. Ara, principalment, les dades que se’ns demanen són a quantes persones arribem, quantes derivacions fem i si tenen èxit.

Qui en són els destinataris?

Els destinataris principals són infants, adolescents i joves. Ara estem donant voltes al tema, amb aquest canvi d’encàrrec. Si només hem de derivar i ja no hem de fer acompanyament educatiu ni dinamització comunitària, hem de plantejar de nou el projecte i la població diana. Ens toca obrir-nos a qualsevol persona que fa vida als barris on actuem. Penso que, en concret, el treball amb infants a l’espai públic permet canviar la dinàmica de l’espai en positiu. Els canvies el xip, fas que, al carrer, també s’hi generin experiències positives.

A través dels infants arribem a la família i podem establir dinàmiques d’una forma més fàcil i eficient. És la manera d’arribar-hi i aconseguir canvis positius.

Qui l’impulsa? L’Administració, les entitats o els espais de treball comunitari?

Principalment, el projecte tira endavant gràcies a l’equip tècnic de la Fundació, actualment la Natàlia i jo.

Després hi ha la part de Sinergia, arran de la unió amb aquest paraigua d’entitats fa aproximadament quatre anys, que s’encarrega de la part administrativa i de gestió. Finalment, rebem el finançament de l’IMSST (Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona). Lamentablement, no hi ha el paper de la comunitat en l’impuls del projecte; és una qüestió que ens hauríem de replantejar.

Quina és la metodologia de treball?

Tenim tres línies d’actuacions:

• La bàsica: són les rutes de carrer. Sortim quatre dies a la setmana, de dimarts a divendres, de 17.00 a 19.00 h. Dos dies fem Camp Clar i els altres dos dies fem Torreforta. Ajuntem barris per optimitzar-ho, ja que alguns són petits i la població es mou fàcilment entre uns i altres. L’objectiu és generar vincle, establir converses, detectar necessitats i fer derivacions i, si ho veiem necessari, se’ls demana que vinguin als locals de la fundació a l’espai Infocarrer. En aquest horari mirem de fer les dinamitzacions en carrers i places, on treballem en temes diversos, com les emocions, la salut percebuda, etcètera. Ara, sobretot es fan per establir nous vincles i mantenir els que ja tenim. Els membres de l’equip tenim poques hores i mirem que siguin fàcils de planificar, executar i avaluar.

• Infocarrer: Espai obert que fem dos dies a la setmana de 19.00 a 20.00h al local de la Fundació, tot i que l’horari el podem adaptar a les necessitats de la persona. És un espai de treball més tranquil, que dona continuïtat a les converses espontànies del carrer per poder concretar i ser més eficients pel que fa a les demandes, tant explícites com implícites, i sempre tenir la visió de derivar d’una manera eficient.

• EDUCO: S’ha iniciat fa un any. EDUCO treballa en xarxa en l’àmbit estatal per promoure drets, deures i polítiques del bon tracte a la infància i l’adolescència. Ens financen un projecte amb adolescents i, alhora, nosaltres participem en la comissió estatal d’acció en el medi obert. Les entitats que participen en la comissió de carrer d’EDUCO són: Valdocco (Huelva), GREC (Palma de Mallorca), ASECA L (Salamanca), Fundació Casal l’Amic (Tarragona) i, evidentment, EDUCO. Aquest grup d’adolescents s’ajunta un dimecres a la setmana de 19.00 a 20.30 hores i són deu noies. Es buscava que tinguessin iniciativa i interessos per dinamitzar el barri. Hi venen perquè estan motivades i això és el que assegura l’èxit d’assistència i compromís.

També es treballen les necessitats individuals a través d’un PEI com a eina per planificar activitats.

Les persones que utilitzen l’espai públic participen en decisions que afecten el projecte? Quins són els mecanismes de participació en el projecte?

Concretament, amb el grup d’adolescents tenim com a objectiu apoderar el grup perquè dinamitzi el barri. Per posar exemples, preparem una activitat en què col·laboraran per ajudar a disfressar i pintar els nens i les nenes del centre obert de la fundació. El meu paper és d’acompanyament i orientador. Les activitats les decideixen elles. Ara ha sorgit la idea de fer fotos del barri i, alhora, de la part més turística de la ciutat. Jo busco l’espai, el pressupost, etcètera. Les idees i l’execució són seves. La idea és que el 2019 rodin soles.

També estan preparant activitats en altres centres oberts de l’Ajuntament i amb vista al curs vinent la intenció és saltar als carrers i les places a fer activitats obertes per a tota la població.

Quins són els continguts de treball? Hi ha alguna activitat estrella?

“Formi-guejant” era un projecte molt interessant. A través d’un vessant socioartístic es treballaven les emocions i la salut percebuda. S’ha fet als carrers, a les escoles i al centre obert de Bonavista dels barris de ponent, però actualment ha quedat paralitzat per la reducció del pressupost. Tenim una acció ja típica que ens permet conèixer molts joves: el Torneig de futbol al carrer. Ens va molt bé per establir vincles i contactar amb població masculina. Tots són equips amb nois del barri i el que guanya el portem al camp del Barça. Per a ells això és un reclam espectacular.

Com a repte tenim que per conèixer població femenina ens costa pensar en activitats o dinamitzacions que els cridin l’atenció. Sí que fem un taller de maquillatge, però tampoc ens ofereix un volum de població femenina que ens sembli acceptable. A través de dinamitzacions, també treballem altres àmbits de la persona.

Un exemple que estem preparant ara és una dinamització per treballar l’emoció de la por, i mirem que, a banda de conèixer gent nova, cada dinamització tingui algun objectiu concret per fer que l’acció socioeducativa sigui més eficient. L’equip tècnic de l’Oficina Jove de Salut de l’Ajuntament de Tarragona ve a fer ruta amb nosaltres dos cops al mes. Prepara una dinàmica fàcil de fer als carrers per treballar objectius centrats en gènere, sexualitat, drogues, etcètera i això es fa amb l’objectiu general de prevenir conductes de risc.

Tal com tenim el projecte, es tracta simplement de donar sortida a les seves demandes. Sí que és veritat que ho mirem de fer a través de converses; per posar un exemple, el torneig de futbol de carrer anual ens permet ajuntar població magrebina amb població d’ètnia gitana, que solen estar enfrontades. I, sí, hem de mitjançar en conflictes, però anem cap a la convivència, tot i que arribem fins on arribem. La majoria de vegades és només una coexistència; igualment, si els joves estan junts en una dinamització i després es troben en un altre lloc del barri, es veuen i es diuen adeu en comptes de mirar-se malament, ja hem aconseguit un canvi cap a la convivència.

Quin impacte té? Què passaria si no existís el projecte? Quins canvis tenen lloc en l’àmbit personal? I en el col·lectiu? I en el comunitari?

Un exemple molt fàcil: la setmana passada Serveis Socials no hauria conegut un cas de risc greu. Arribem a gent que no assisteix a cap recurs. Sense aquest projecte, hi hauria persones que estarien en desemparament institucional. I, de tota manera, no ho cobrim tot, no arribem a tothom. Cal invertir-hi més esforços.

Sobretot, som una antena. Confluències entre grups, relacions entre joves, generació de convivència, relacions positives a l’espai: relacionem grups diferents i trenquem esquemes. Per exemple, sense les rutes de salut, no hi hauria educació en la prevenció de conductes de risc per a nois i noies que deixen d’anar a l’institut molt aviat. Coneixem gent nascuda a Catalunya que tenen 20 anys i no saben escriure ni el seu nom. És gent que viu en paral·lel a la societat. Si no anem a buscar-la, la deixem totalment de banda. És un tema de drets.

Com a repte, penso que hem de fer més difusió dins del camp social i que hem de donar a conèixer aquesta metodologia. Ens trobem que no s’utilitza i no es té clar perquè ha de poder servir el treball educatiu en medi obert. És una eina molt potent que està poc explorada. També veiem la necessitat de tenir eines de registre eficients. Fa tres mesos que estem fent un diari de camp. Tenim un document en Excel que ens ha de servir per saber a quantes persones arribem i per a diversos càlculs automàtics. Abans podíem comptar les intervencions que fèiem, però no eren igual al nombre de persones a les quals ateníem. Ara, aquest Excel ens dona tota la informació que necessitem. Volem conèixer altres projectes que estiguin treballant amb aquesta eina o saber com sistematitzen la informació.