Les i els joves que sovint, en acabar la seva etapa d’infant de cau, decideixen continuar com a caps d’agrupament són un exemple clar d’energia voluntària. Són les persones que comparteixen la seva experiència i el seu temps per tal que altres joves i infants esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat. En Pau Huguet fa tretze anys que va entrar com a “castor” al seu cau i ara n’és un dels caps.
En Pau arriba amb la seva dessuadora habitual, però per a la foto es canvia i s’enfunda la camisa i el fulard del seu cau, l’AEiG Santa Maria – Santa Agnès, del districte de Sarrià – Sant Gervasi. Són els símbols que duen orgulloses les persones que dediquen hores i hores del seu temps lliure a proporcionar lleure a les nenes i els nens dels seus barris, a infants i joves carregats de ganes de jugar, d’aprendre i també… d’esvalotar-se.
Què t’ha aportat i com t’ha marcat el teu recorregut al cau, des que vas entrar-hi amb 6 anys?
Va ser una de les primeres experiències amb amics i amigues que no eren de l’escola. Era un ambient molt diferent, molt especial. Al final és un cúmul de coses que s’han transformat en una vida més, una vida, però, que impregna totes les altres. El que més recordo dels principis són les sortides. A Barcelona estem tots i totes molt entaforades, molt justes, i, com a nen, necessitava les excursions, el contacte amb la natura i sortir els dissabtes a espais oberts, més enllà de l’escola i de casa meva.
Quins valors has après al cau?
Per a mi ha estat més un camí, que un compendi de valors apresos. És com una guia que he anat descobrint i seguint amb els anys, una guia per saber com hem de respectar la natura, com cuidar la nostra família, les nostres amistats. El que intento transmetre als infants que jo porto ara, com a cap, és que el cau és un centre vital per a ells i elles, però també s’estan preparant per guiar altres infants en el futur.
Vols ser i, de fet, ja treballes com a periodista. Què voldries transmetre a la societat sobre el lleure educatiu si tinguessis el canal?
M’hauria agradat molt poder difondre la injustícia que s’ha produït durant la pandèmia i mencionar la gran incidència que ha tingut la pandèmia en el lleure: no se’ns permetia fer trobades ni seguir amb les sortides quan s’ha demostrat que no érem el focus ni espais d’alt risc.
Som espais segurs, però no tant perquè no hi hagi contagis sinó perquè, i això m’agradaria difondre-ho a les famílies, estem ensenyant els infants a “ser” segurs, a saber com comportar-se, a aprendre a viure en el dia a dia, però també en situacions extraordinàries. Saber plantar una tenda, sobreviure sota una pluja extrema o tenir eines per afrontar situacions de violència de gènere són algunes de les coses que els preparen per a la vida en general, més enllà del cau.
Aquesta “preparació” per a la vida, no la fan les escoles ja?
Una mica sí, i també les famílies, però el fet que estiguem en un espai lúdic, fora de l’entorn habitual i exigent, gaudint de jocs, de la natura i d’una companyia diferent fa que els valors quallin més. Amb l’experiència directa i divertint-se, assumeixen o integren més fàcilment aquests valors.
Ets voluntari des de fa tres anys. Com és què hi ha tanta gent que dedica molt del seu temps lliure a l’escoltisme sense cobrar?
És la pregunta més comuna que ens solen fer: com fas tot això sense que et paguin? Jo crec que, al final, la clau és tot el que hem parlat abans, els valors que vas absorbint quan ets petit i que et fan veure que no tot és la vida “amb remuneració”. A mi el cau m’ha donat molt i, si no hagués estat per gent que, com jo ara, eren voluntaris i voluntàries, no hauria pogut gaudir-ne.
De tota manera, també hi ha gent, com és el cas d’una companya cap del cau ara mateix, que hi ha entrat sense haver passat per les unitats anteriorment, però que, quan la vam convèncer per venir a provar-ho, va sentir-se de seguida al seu lloc, precisament gràcies a aquest ambient de joc, però amb la idea de transformació social.
La millor satisfacció és veure els teus infants gaudint de les activitats, però entenent el significat que hi ha darrere. És una aventura i, sense els nostres dissabtes de cau, estaríem una mica perduts. De fet, ho vam comentar durant la pandèmia, que ens avorrirem quan acabem de ser caps.
Això també té a veure amb les relacions que teniu amb altres joves com vosaltres, d’altres caus?
Sí, també formem part d’una organització, els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que ens proveeix de moltes activitats i que ens permet teixir una xarxa d’amistats de gent similar a nosaltres i amb qui compartim molt, fins i tot en el nostre propi oci, més enllà del cau. Fem trobades i formacions internes força sovint i la veritat és que ens ho passem molt bé. És una petita i gran família alhora.
Sortint de l’escoltisme, en general, com veus el jovent actual?
Els mitjans de comunicació han criminalitzat el jovent, especialment en els darrers temps; això, evidentment, no té cap sentit i cal desmuntar aquesta imatge. No es pot posar tothom en el mateix sac, a part que s’haurien de veure les causes de certes coses que han passat. Els caus, en aquest sentit, estem intentant visibilitzar que el jovent no és només el que va a fer botellot, que també, sinó que moltes de nosaltres estem revertint tota aquesta energia concentrada durant la pandèmia a tornar a la normalitat i farcir els dissabtes d’activitats potents i de gaudi sense violència ni desgavells.
Què li diries a una família que dubta a portar la seva filla o fill a un cau?
Ui, doncs els diria que no s’ho pensessin ni un segon, que és el millor regal que els pot fer. Diversió, aire lliure i preparació per a una vida plena d’emocions i valors més enllà de l’individualisme actual.