Presentem un estudi sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en els processos d’acció comunitària de Barcelona per veure com incideix en l’empoderament de les dones que hi participen.
Barcelona té una trajectòria de gairebé 20 anys en Plans i Processos de Desenvolupament Comunitaris impulsats, acompanyats o reforçats per l’Ajuntament. Es tracta de plans i processos basats en tres pilars: la lluita contra les desigualtats, l’enfortiment democràtic de la societat i la cohesió social. Per això, s’orienten a l’empoderament de la comunitat; busquen donar resposta a les necessitats de les persones, com la salut, l’habitatge, el treball, però també a les necessitats relacionals; i promouen la inclusió i la cohesió social, per no deixar enrere a ningú i afavorir una societat plural i diversa.
En aquest marc, fins a quin punt les accions comunitàries són un espai que fomenten la igualtat de gènere? Aquesta és la pregunta que s’ha plantejat l’estudi Gènere i acció comunitària a Barcelona: rol de les dones i igualtat a l’acció comunitària, impulsat de forma conjunta per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps i la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària.
A través de l’anàlisi d’11 plans i processos comunitaris, l’estudi explora, d’una banda, quina és la presència i el paper que hi juguen les dones i, més concretament, si aquests són un espai que fomenta l’empoderament d’aquestes i l’equitat de gènere. I, de l’altra, si la perspectiva de gènere s’incorpora en el disseny i la implementació dels plans i processos comunitaris.
Els resultats de l’estudi posen en relleu, entre d’altres, que l’acció comunitària és un espai de participació de les dones, que numèricament és superior a la dels homes i va més enllà de la simple presència, ja que les dones formen part dels espais de decisió i influència, exercint rols actius i de lideratge. D’altra banda, l’estudi també ha posat de manifest que tots els plans comunitaris analitzats duen a terme accions que tenen en compte la perspectiva de gènere, tot i que es detecta certa heterogeneïtat en el grau d’incorporació d’aquesta. Per tant, es constata la necessitat d’una estratègia per generalitzar i homogeneitzar-la. D’aquesta manera, l’acció comunitària és en si mateixa un mecanisme d’avenç i d’empoderament de les dones. Però, a la vegada, treballant des del feminisme, integraria mecanismes d’innovació democràtica en la participació ciutadana.