No hi pensem prou, que tenim el privilegi de viure en una ciutat regada pel mar. Al Poblenou, la Bàrbara, de 82 anys, aprofita la platja cada matí per fer-hi una sessió d’exercicis i estiraments amb totes les veïnes que s’hi vulguin apuntar. I cada matí són, almenys, una dotzena.
Avui, el Xavi, que és infermer i porta endavant el projecte de salut mental i emocional “Asserena’t”, ha vingut a fer-li una proposta: “què et sembla si col·laborem? Què et sembla si algun dia t’envio alguna de les meves participants, i si tu vens algun dia a fer-nos una minisessió d’estiraments a l’‘Asserena’t’?”.
Tots dos: la Bàrbara, amb la seva iniciativa personal per promoure l’exercici físic, i el Xavi, infermer, que ha construït l’“Asserena’t” juntament amb el CAP Ramon Turró, la taula de salut comunitària del barri, i d’altres col·lectius; tots dos comparteixen una visió de la salut que és la de sentir-se bé, i que la nostra vida millora si la vivim en comú, en companyia dels veïns i veïnes.
“Així què, com ho veus? T’animaries que féssim alguna cosa junts?”
A la Bàrbara li sembla bé. I això només pot ser el començament d’una bonica història.
Una nova manera de fer salut
La visió comunitària de la salut s’ha anat consolidant els darrers anys als barris de Barcelona, de manera que a aquestes altures ja podem comptar que hi ha una certa cultura de la salut comunitària, i pràctiques compartides entre diferents barris.
Una d’aquestes pràctiques compartides és el que s’anomena prescripció social: al Poble-sec, al Besòs, a la Sagrada Família, a Roquetes, al Poblenou mateix, i a altres barris, es va assentant aquesta pràctica que va tant en la línia de la salut com en la de “trobar-se bé”: sovint, arriben a la consulta del metge de capçalera persones amb un malestar que està molt lligat a la seva situació de soledat, d’inactivitat, d’aïllament social.
En aquest cas, més enllà de prescriure certs tractaments mèdics, el metge “recepta” la participació en algun dels projectes que s’està fent al barri, per tal que aquesta persona trobi una xarxa de suport, es distregui i enriqueixi el seu dia a dia amb experiències positives. El model de la prescripció social està donant molt bons resultats a tot Barcelona, i està fent que més i més veïns participin als projectes comunitaris de la ciutat.
Espais comunitaris on trobar-nos bé
Així és també com moltes persones arriben a participar en projectes com el de Cuinetes, si tornem ara al Poblenou. Cuinetes és un projecte de cuina comunitària, on persones d’allò més diverses (edat, ocupació, orígens, formes de fer) s’organitzen per recollir donacions d’aliments dels comerços del barri, i els cuinen col·laborativament.
La proposta sembla una fórmula màgica: en primer lloc, aprenen entre ells receptes d’arreu, passen una estona agradable, i, qui en té necessitat, s’emporta part del que s’ha cuinat cap a casa seva. Finalment, de tot allò que s’ha produït, donen i serveixen setmanalment àpats solidaris amb institucions socials de la ciutat.
“He conocido a gente maravillosa”, diu la Nélida, molt activa al projecte Cuinetes. “La verdad es que todo el mundo nos ayuda”, i aquí es refereix especialment als comerciants del barri, que fan donacions de forma desinteressada, i contribueixen, d’aquesta manera, al projecte.
Quan la Nélida va arribar al barri, arrossegava problemes de salut, tenia algunes anomalies cardíaques, i estava sobre la taula la possibilitat d’un trasplantament. Com ella mateixa explica (podeu trobar el seu relat en primera persona al Mapa emocional del Poblenou, un projecte veritablement magnífic de l’associació Els Fumats del Poblenou), “ahora los médicos me dijeron que parece que todo está bien con mi corazón. Yo estoy convencida que tiene mucho que ver con lo que hago aquí en el barrio”. Un tomb vital que és un bon exemple de com funciona el teixit de salut comunitària per a tants veïns i veïnes.
Teixint vincles al barri
La Susana, que com ella mateixa diu és “una voluntària, i he de dir que també soc una veïna del poble, del Poblenou”, és una de les impulsores de l’Escola de Salut per a Gent Gran del Poblenou.
A l’escola, que s’organitza un cop l’any en col·laboració entre diversos recursos del barri, es fan sessions per comprendre i tractar millor les pròpies necessitats, però també, com explica la Susanna, l’objectiu final és que la gent gran que hi assisteix faci coneixences i acabi reconstruint un teixit social entorn seu que les faci viure més satisfetes, més actives, més saludables.
I és clar, la Susanna fa de voluntària per altruisme, però també perquè ella és molt més feliç fent-ho. Com ella diu: “Una de les coses que em fa més gràcia és que després anem a comprar la fruita i algú em diu “Hombre, tu qué hases, aquí?”. “I tu?”, dic jo, i això m’omple, perquè no només conec la gent de l’Escola de Salut, sinó que conec els meus veïns”.
I és que, de vegades, no hi pensem prou, en el privilegi que tenim de conviure amb els veïns i veïnes.
A molts barris de Barcelona hi ha projectes comunitaris. Si vols conèixer els que hi ha al teu, vine al casal de barri, al centre cívic, al CAP o a alguna entitat que coneguis, i trobaràs la teva oportunitat.