‘Les coses bones de la vida’. Capítol 3: Els fruits que fem créixer

18/12/2019 - 08:27 h

Vida comunitària. El tercer vídeo d'aquesta sèrie, que valora i posa en relleu l'impacte de l'acció comunitària a la ciutat, als barris i a les vides de les persones que hi viuen, mostra dos horts urbans gestionats comunitàriament.

“Vam començar a cultivar un terreny que era un solar abandonat i no cultivable”, diu l’Ernest, mentre veiem en pantalla un hort verd, en plenitud, ple de mongeteres i plantes diverses. Les coses han canviat molt des que un grup de joves van organitzar-se amb el suport de l’associació de veïns i van acordar amb l’Ajuntament començar a gestionar aquell espai per a fer-ne un hort comunitari. 

El capítol “Els fruits que fem créixer” és una bona metàfora de com germina l’acció comunitària: és una demostració pràctica que, amb iniciativa, implicació i voluntat d’articulació entre diferents actors, dos solars abandonats s’han convertit en espais que alimenten veïnes i veïns, les seves relacions i les seves arts. Espais que també ho són de trobada de col·lectius, i que allotgen reunions d’entitats que no disposen d’espai per reunir-se, ara que l’ateneu del barri està en obres. 

Però els veïns estan organitzats. A Barcelona hi ha desenes d’horts que van començar per l’impuls del veïnat: des de la recuperació d’espais abandonats, horts ocupats, o acords amb l’Ajuntament per a fer-hi activitat hortícola. La visió veïnal d’aquest esforç la podeu conèixer al web de Ruralitzem, una iniciativa d’enxarxament d’horts de la solana de Collserola que va començar fa anys amb l’impuls de Can Masdeu, entre altres col·lectius. 

El Pla Buits i el treball en xarxa

I val a dir que des de l’Ajuntament s’han impulsat també iniciatives dirigides a donar espai a l’hort comunitari i social a la ciutat. D’una banda, el Pla Buits va impulsar el sorgiment de 13 horts comunitaris a la ciutat, en espais on prèviament hi havia solars sense construir, en un context de crisi, i que avui, com els que hem vist al capítol “Els fruits que fem créixer”, continuen en actiu i florint. D’altra banda, l’Ajuntament gestiona també la xarxa d’Horts Urbans per a gent gran, que té 15 horts amb gairebé 400 parcel·les, treballades majoritàriament per gent jubilada, però també per entitats i persones amb diversitat funcional. 

Mireia Abril (de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat) explica que si hi sumem els horts escolars, els horts de centres cívics, etc. podem comptar gairebé 500 horts a la ciutat. Des d’aquest impuls, des de Parcs i Jardins i diverses àrees i accions de l’Ajuntament (el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, els diversos districtes de la ciutat, els plans de verd urbà i la biodiversitat, la mesura de govern de la infraestructura verda…) es treballa conjuntament per implementar l’Estratègia d’agricultura urbana de la ciutat de Barcelona.

Respectant l’entorn

Totes aquestes iniciatives sorgeixen d’inquietuds a gran escala, i també d’inquietuds dimensionades en enclavaments concrets a cada barri. D’entre les primeres, la reivindicació d’una alimentació, producció i distribució basades en la sobirania alimentària, que promocioni que la ciutat s’alimenti d’allò produït a prop, de manera respectuosa amb l’entorn, en petites produccions i de forma saludable. Queda molt per fer a Barcelona, però la proliferació a la ciutat d’horts (així com de cooperatives i grups de consum ecològic i de proximitat) marca un camí clar i una esperança que cal empènyer. 

I d’entre les inquietuds sorgides a escala de barri, hi trobem les lluites i els esforços veïnals, com els de l’Associació d’Aturats i Aturades a Porta, que des del seu hort de Can Valent tracten d’aconseguir que un aparcament es converteixi en un bosc comestible per a tots els veïns i les veïnes, que els residus orgànics generats a tot el barri es transformin en aliment per a la terra, i no en rebuig; i que una masia abandonada i en ruïnes esdevingui una escola d’agricultura per al barri. 

I, aquí, tot comença a partir de trobar-se entorn d’un tros de terra, conviure, decidir conjuntament i cuidar els fruits: els fruits que volem fer créixer.