‘Les coses bones de la vida’. Capítol 5: “L'alegria”

Festa comunitària. El capítol final de la sèrie mostra l'organització comunitària del Carnaval de les Roquetes, al districte de Nou Barris.

El Carnaval ha estat, al llarg dels segles, una festa en què tot estava permès. La gent es posava una màscara i es deixava anar dels convencionalismes culturals i socials que els ofegaven en el dia a dia.

Ara, a la nostra època, tot ha evolucionat, i hi ha moltes maneres d’entendre aquesta festa, que ja s’inspira en moltes tradicions diferents.

De fet, avui en dia hi ha gent que es disfressa, no tant per ocultar la pròpia identitat i anar d’incògnit, sinó al contrari: per a explicar millor qui són, quines són les seves intencions.

En el cas del barri de les Roquetes, la forma en què el barri va disfressar-se i sortir al carrer el 2019 no podia ser més explicatiu de la seva identitat: van sortir 450 persones disfressades iguals, amb unes disfresses fetes comunitàriament entre l’Associació de Veïns, el casal Ton i Guida, el Kasal de Joves, el Casal de Gent Gran, el Casal Infantil, i la col·laboració de desenes de persones.

I no només van sortir col·lectivament, fent una rua de barri, de comunitat, sinó que es van disfressar de… superheroïnes! Per què? Tal com ho explicava la Marcela, la speaker, sobre la carrossa: perquè lluiten contra les injustícies, perquè s’ajuden les unes a les altres, i no defalleixen fins que aconsegueixen que al seu barri tothom pugui gaudir dels seus drets i del benestar.

Una de les coses boniques d’un carnaval com aquest és que totes les persones participants passen l’any trobant-se: en taules de salut, de convivència, treballant pels joves, la gent gran, els artistes o les persones que acaben d’arribar… Quan arriba el carnaval, poden sortir totes disfressades del que són, una comunitat que camina i gaudeix junta de construir un barri amb dignitat. I el carnaval és la festa, i és un espai per a celebrar, ballar i riure.

Per al projecte “Les coses bones de la vida”, poder fer un capítol com “L’alegria”, amb l’exemple de les Roquetes, constituïa una oportunitat simbòlica per subratllar una de les tesis de la sèrie: que l’acció comunitària va canviant i construint el dia a dia dels veïns i les veïnes de la ciutat.

I que, fins i tot en aquelles experiències que semblen més senzilles, com ho és l’alegria, hi ha una construcció col·lectiva que les fa possibles. El carnaval, en aquest cas, l’alegria desfermada, és el fruit de la col·laboració veïnal, no sempre fàcil, que ha aconseguit que un barri se senti orgullós de desfilar tots junts, entre moltes altres comparses dels barris de Nou Barris.