#MascaretesEnXarxa, una resposta de suport mutu que connecta els barris

14/04/2020 - 11:47 h

Xarxes comunitàries. La iniciativa està coordinada per la Fundació Pare Manel amb la Cooperativa Etcèteres i la Xarxa de Suport Mutu del Verdum.

Una trentena de persones de la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona, amb la col·laboració de veïnes, ha produït tres mil mascaretes amb teixit quirúrgic per a serveis essencials del Districte de Nou Barris. Ara, n'estan cosint mil més.

Aquesta iniciativa, que pren el nom de #MascaretesEnXarxa, està coordinada per la Fundació Pare Manel amb la Cooperativa Etcèteres i la Xarxa de Suport Mutu del Verdum, i té el suport del projecte Energies Comunitàries.

Si bé és cert que hi ha una colla d’agents darrere la Xarxa de Dones Cosidores que la fan possible -els grups de costura, la Fundació Pare Manel, la Cooperativa Etcèteres, el Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i ara la Xarxa de Suport Mutu del Verdum- la Xarxa no té límits, és de base popular, per a totes i feta entre totes. Són noms propis el que hi ha al darrere: L’Amparo Iturriaga, la Carme de la Madrid, la Martha Honorina, la Joana Conill, la Núria Salas, en Jose Vea, l’Antonela Tossici, l’Oscar Rebollo, la Daniela Martínez i tantes altres persones -sobretot, activistes de la costura- que ho fan possible i que seguiran ampliant-la, sigui donant suport o sent protagonistes del canvi.

A mesura que passen els dies, el veïnatge de Nou Barris s’incorpora a les xarxes de suport mutu per cobrir les diverses necessitats, com la crida que els Centres d’Atenció Primària del territori fan per aconseguir mascaretes. És en aquest moment que algunes de les veïnes, que també treballen a la Fundació Pare Manel, veuen sentit a donar un cop de mà des de la fundació. De fet, l’entitat vetlla per les necessitats col·lectives i les treballadores són part d’aquest actiu al barri. Un d’ells és en Jose Vea, coordinador de l’àrea d’inserció i formació, que explica que la segona cosa que han fet des del confinament -la primera, imprimir cartells per a les comunitats de veïns- ha estat amb la demanda de mascaretes, ja que acompanyant a la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona des de la seva creació “vam veure que podíem fer un suport fort i a partir de llavors vam organitzar el procés”.

Una oportunitat davant la crisi

Segons les dades publicades pel Departament de Salut, Nou Barris és el districte més afectat per la Covid-19. En una entrevista recent Joan Benach, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Network (UPF), subratlla que aquest és un problema de salut pública que afecta de manera desigual “per classe, gènere, edat, situació migratòria o altres derivades”. Les Roquetes i la Trinitat Vella són dos dels barris més afectats i amb més activistes de la Xarxa de Dones Cosidores. Amb les dades publicades, els ha vingut més ganes de seguir cosint.

“Ara es demostra que aquestes xarxes, el fet comunitari, és capaç de respondre i es fa evident”

La rellevància d’aquest cas és l’oportunitat de canvi que neix a partir de “dos passius creuats”, tal com explica Oscar Rebollo, director del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Per una banda, exposa, hi ha una emergència sanitària amb manca de material i, per l’altra, dones que viuen en entorns de dificultat, en situacions precàries, que s’han coordinat al voltant de la costura per a autoocupar-se. En el moment que aquestes dificultats es troben, “apareix un actiu, l’enfortiment d’un grup que respon a la producció de mascaretes” i remarca la necessitat d’apostar per aquests processos col·lectius en la quotidianitat davant els reptes socials perquè “ara es demostra que aquestes xarxes, el fet comunitari, és capaç de respondre i es fa evident”. Aquestes mascaretes, doncs, obtenen un valor doble: el que obtenen per si soles i el que adquireixen per la manera com han estat produïdes.

La resposta comunitària

És dijous, 19 de març, i la maquinària es posa en marxa. Així que apareix la demanda, diverses xarxes de suport del districte -Verdum, Roquetes, Porta, Vilapicina- s’aixopluguen sota una sola coordinadora i generen una base de dades amb les diverses entitats i serveis del territori a partir de contactes amb l’administració, recerques a internet i el vincle ja existent amb professionals. El Jose Vea i l’Ana Cañamares, educadora del grup d’infància de la fundació, que a banda de coordinar també es dedicaran a cosir, contacten amb tots ells per registrar les diverses necessitats i l’Antonela Tossici, educadora i professional del tèxtil, fa ronda de trucades a una seixantena de dones de la Xarxa de Dones Cosidores, amb qui ja té relació, per trobar-ne trenta que s’encarreguin de manufacturar la primera comanda.

“Quan ens activem veiem que és una bogeria per aconseguir material homologat i pel risc que hi ha per contagi, i així i tot tirem endavant”

“Al principi és tot molt mecànic, els CAP necessiten mascaretes i la Xarxa de Dones Cosidores ens posem a l’ordre del dia però quan ens activem veiem que és una bogeria per a aconseguir material homologat i el risc que hi ha per contagi, i així i tot decidim tirar endavant i rebem el suport del Servei d’Acció Comunitària”. La fundació fa una aportació equivalent a mil mascaretes i des de l’Ajuntament una altra de tres mil; en total, quatre mil mascaretes. Fan la compra quatre dies més tard d’iniciar la idea, el dilluns 23, i el 26 de març l’estan repartint en paquets de 100 a cada cosidora. En qüestió de dues setmanes, entre el 31 de març i el 2 d’abril, reparteixen les primeres tres mil mascaretes als centres. “Mentre fem la segona comanda, n’esperem una de dues mil de Barcelona Activa feta amb cotó hidròfug per protegir professionals que no poden deixar de treballar, però no sabem si es destinarà al territori”, comenta Tossici. Aquesta setmana també comencen a ampliar les comandes a Vilapicina i la Torre Llobeta i al districte de Sant Andreu, com ara al Congrés i els Indians.

A banda de l’aportació econòmica, el suport municipal a iniciatives com aquesta té més de tres anys. “Tenim un equip a Energies Comunitàries que s’ha dedicat a conèixer, reconèixer i connectar projectes i gent i ara que estem incorporant els materials surt a la llum, però ja fa anys que es fa”, recorda Oscar Rebollo, i puntualitza: “Amb això no vull dir que si no hi hagués gestió municipal, no sortirien iniciatives però gràcies al treball de base que hi ha hagut  en aquests grups ara s’ha pogut activar”.

La Cooperativa Etcèteres també fa temps que hi treballa. A banda de participar en el disseny del projecte de la Xarxa de Dones Cosidores s’ha centrat a aconseguir recursos a partir de subvencions rebudes tant d’Acció Comunitària com de Barcelona Activa des del 2019, com ara la que els va permetre fer un viatge al Marroc amb l’Assemblea de Cooperació per la Pau el desembre passat. També ha presentat el projecte al Premi 8 de Març Maria Aurèlia Capmany d’enguany sota el seu nom per cobrir la manca d’estructura jurídica del projecte, del qual n’ha resultat guanyador del premi del públic, 3.000€ que destinaran a fer producte propi.

Una xarxa de suport mutu per partida doble

L’Amparo Iturriaga (Més amb Menys Roquetes i presidenta de l’AAVV del barri) està aïllada a casa perquè forma part del col·lectiu de risc. Li han posat una màquina petita de cosir i tot i que enyora la de producció industrial que té al taller ja ha cosit 250 mascaretes. La Núria Salas (Dones de la Terra, Barberà del Vallès) no pensa sortir de casa perquè quan va tenir el seu fill gran va enganxar una pneumònia que la va fer patir força i prefereix no jugar-se-la. No té cap problema a quedar-se cosint fins a les 12 h de la nit, si cal. La Martha Honorina (Dones amb Força, Trinitat Nova) també prefereix quedar-se a casa i que surtin els seus fills a comprar. Ja va per la trentena de mascaretes de la segona comanda.

Són vuit els col·lectius de la Xarxa de Dones Cosidores que estan treballant de manera desinteressada en l’elaboració de mascaretes, a més d’algunes veïnes de la Xarxa de Suport de Verdum: Dones amb Força, Més amb Menys Roquetes, Grup de cosidores de Trinitat Vella, Klem Reciclatge, Dones de la Terra, Mamalyona ABD i la cooperativa Mujeres Pa’lante. La majoria tenen orígens diversos i les uneix la costura contra la precarietat. Com l’Amparo, la Núria i la Martha, moltes han sentit la urgència de cooperar amb la situació. Amparo Iturriaga denunciava a Betevé que Roquetes és un barri de gent treballadora, “són cases petites amb molta gent, fa temps que reclamem millores” i des de l’administració “no s’està fent cap canvi profund de remodelació”. Davant l’alt contagi que pateix Roquetes i els pocs recursos que els arriben, ironitzava dient que “quan algú a Barcelona tus, Roquetes es constipa”. Mentrestant, mira com poden ajudar, des de fer mascaretes amb la Xarxa de Dones Cosidores a encartellar per coordinar necessitats.

Hi ha una trentena de dones que no col·labora per sobresaturació de cures o per no gastar més llum, a banda de les que han emmalaltit pel virus

La Martha Honorina i la Núria Salas van rebre amb molta alegria la trucada de l’Antonela Tossici. Honorina explica que està “encantada i emocionada perquè així poden ajudar al barri” i perquè és una manera de no pensar en el confinament. A Salas li passa una cosa similar: “estant a casa, empatitzava amb els malalts i em sentia impotent per no poder fer res, preguntava al meu marit com podia fer mascaretes”. Quan l’Antonela li va proposar fer la comanda es va sentir molt satisfeta i útil, i li és igual “haver de seguir fent les que calguin per ajudar”.

Per a l’Antonela, les dones estan generant una “força femenina” que es converteix en una xarxa de suport mutu per a elles mateixes. Denuncia que la majoria no treballa i que, les que ho fan, al sector de la neteja, ara no estan ingressant diners. Tot i així, també hi col·laboren, “senten que té sentit perquè repercuteix al territori i, a la vegada, se senten molt acompanyades, les truco sovint i t’expliquen de tot, des de problemes tècnics a emocionals”.

Des d’Acció Comunitària es fa un gran reconeixement a les cosidores i la gent que està treballant en el projecte, a la cooperativa Etcèteres i a la Fundació Pare Manel, i també “la confirmació que la feina que estem fent, el fet comunitari, té sentit i no són només festes majors, sinó respostes col·lectives a situacions i necessitats, encara que sigui a escala petita”, recalca l’Oscar Rebollo.

Però també es fa palès els motius pels quals moltes de les dones que l’Antonela Tossici va trucar no estiguin col·laborant. De les trenta restants, unes no ho han fet per la sobresaturació que els suposa les cures a la llar, les altres temen represàlies pel soroll de les màquines -ja que amb el confinament la relació veïnal s’ha complicat- i no són poques les que han rebutjat la proposta per no gastar més llum a casa. A més, n’hi ha que són positiu de la Covid-19. Algunes ja col·laboren amb altres espais fent mascaretes de cotó i no han volgut duplicar la feina.

Mascaretes quirúrgiques

A Nou Barris també hi ha altres iniciatives amb gent cosint i que coordina el Casal Popular 3 Voltes Rebel. La diferència, explica en Jose Vea, és que des de la Xarxa de Dones Cosidores es treballa amb material quirúrgic. Quan prenen l’encàrrec, comencen a aparèixer els dubtes sobre el material a utilitzar davant la manca de teixit homologat disponible i des de la Fundació Pare Manel decideixen fer una investigació pel seu compte, fins que troben una empresa de Rubí que ven teixit quirúrgic i amb el patró ja tallat. “Des de la fàbrica ens van enviar un document tècnic per cosir pas a pas” explica Tossici, i recorda que “tot i que no és material homologat, hem comprat la millor alternativa trobada”.

El teixit és impermeable, d’alta resistència i gran durabilitat, i està dissenyat per a ser reutilitzat fins a un màxim de 75 vegades

Tal com explica la fundació a la seva pàgina, estan fetes amb un teixit-barrera contra partícules i microorganismes, homologat per l’ús en àrees quirúrgiques, laboratoris farmacèutics, zones de risc de contaminació ambiental i sales blanques. Aquest teixit és impermeable, d’alta resistència i gran durabilitat, i està dissenyat per a ser reutilitzat fins a un màxim de 75 vegades. L’objectiu és que les puguin utilitzar pacients, usuàries i professionals de centres de menors, residències de gent gran, centres per a persones en situació de sensellarisme i àrees dels Centres d’Atenció Primària que no estan a primera línia, com ara el personal d’administració.

Teixint complicitats d’alt voltatge

La Carme de la Madrid i la Joana Conill, de la Cooperativa Etcèteres, fa dies que donen voltes, repartint el material a les cosidores i recollint-los les mascaretes amb el permís que els ha proporcionat l’Ajuntament per a fer les tasques. La Daniela Martínez, estudiant en pràctiques del Màster d’Intervenció Psicosocial (UB) al projecte de la Xarxa de Dones Cosidores i acompanyant de Dones amb Força des de la seva creació al Foment de l’Economia Social de Barcelona Activa (B-Mincome), també forma part del nucli dur de suport, juntament amb l’Antonela, la Carme i la Joana.

Totes elles acompanyen a la xarxa en el seu procés d’enfortiment i són testimonis dels canvis que estan vivint. El desembre passat, durant el viatge al Marroc per conèixer exemples de cooperatives de dones, veien com moltes d’elles feien passos nous: volar en avió, viatjar sense la família, sortir del barri, parlar en públic. Aquests dies, el que la Carme de la Madrid i la Joana Conill reben són somriures immensos que les sorprenen als portals amb un centenar de mascaretes després de travessar una ciutat buida i silenciosa. El dimarts al vespre, Conill va tornar a casa amb un miler de mascaretes al maleter amb la sensació que havia sigut “un dels dies més bonics de la seva vida”.

I és que és el primer cop que les cosidores estan fent treball conjunt i en xarxa. “Veuen que és possible, que és una coordinació amigable i que poden acceptar comandes grans”, celebra l’Antonela, que les truca cada dia i els fa de servei tècnic en línia. La Daniela Martínez confessa que és “molt feliç treballant amb la Carme, la Joana i l’Anto i alhora continuo donant suport a les Dones amb Força! Al final seguim juntes, una d’aquí i una d’allà, però fent la xarxa”. La sensació d’estar fent quelcom d’alta sensibilitat afectiva i política és mútua: “És especial, he vist que entre totes podem i ens donem ànims pel grup de whatsapp, i l’organització que hi ha amb la Joana, l’Antonela, la Dani i la Carme, chapeau, en tot moment estan disponibles i disposades pel que necessitem”, se sincera la Núria Salas, cosidora de Dones de la Terra (Barberà del Vallès).

Alguns centres estan fent circular vídeos i imatges d’agraïment perquè arribin a les cosidores

L’emoció viatja des de les portes de les cosidores fins als centres receptors. Tenen poc temps quan els porten les mascaretes però les cares d’agraïment ho expressen tot. En Francesc Segura, o Xesco per al barri de Canyelles, és el director dels apartaments tutelats per a gent gran Pau Casals i valora la iniciativa amb una nota de deu: “Estem protegint 56 persones, estem funcionant amb poc EPI [Equip de Protecció Individual] i és un regal que aquesta setmana ens arribés el Jose amb 50 mascaretes”. Subratlla que les han rebut com si fos un regal de reis perquè “hem fet una comanda a l’administració però no està entrant”. Com que no tenen prou material i les usuàries no surten, prioritzen l’equip de professionals per protegir a tothom, encara que de moment no han tingut cap positiu.

Quan la Carme entra als centres amb la comanda i la reben les professionals, veu com “canvia l’energia en qüestió de segons perquè en lloc de ser una preocupació, que és el que esperen, ets un ajut”. Ella nota que, tot i que no pot veure-ho, “darrere les mascaretes es fa un somriure”. El Jose ho constata, tot i el poc temps per fer l’intercanvi, tothom dóna les gràcies diverses vegades. De fet, alguns centres -Fundació Aspasim, Cap Rio de Janeiro, CAP Chafarinas, Residència d’Avis de la Trinitat Nova, Residència Santa Creu- ja estan fent circular vídeos i imatges d’agraïment perquè es faci extensiu a totes les cosidores.

Així i tot, centres com el d’en Xesco viuen la situació amb molt d’estrès, ja que, a més dels pisos, tenen un menjador social i van molt ocupats perquè envien àpats a altres llocs que han tancat. “Tenim ganes que s’acabi, estem fent moltes hores”, comenta. Ara mateix són vuit professionals, comptant el personal de neteja que té un paper bàsic, amb 56 usuàries a càrrec. Per prevenció fan torns rotatius d’equip, la mitat està confinat a casa. A més, amb el confinament als apartaments es respira malestar perquè les usuàries no entenen la situació i des del centre fan pedagogia i suport “com poden”. En Xesco denuncia que se senten desatesos per l’administració perquè “els que estem a peu de canó ara hauríem de rebre la màxima ajuda, però des de dalt només ens demanen dades i indicadors per sortir a mitjans, desconeixen el que passa aquí”.

Sostenibilitat ambiental i en l’ecosistema col·lectiu

Val a dir que a #MascaretesEnXarxa no se’ls escapa la qüestió de l’emergència climàtica. Antonela Tossici denuncia que “el material sanitari té un problema amb la sostenibilitat, la majoria és d’un sol ús” i remarca que les seves mascaretes no tenen goma sinó que van lligades amb una veta darrere del cap i són reutilitzables fins a 75 vegades.

La iniciativa vol ser sostenible cuidant el material de les mascaretes,  el traçat de les rutes o el paper que juga aquesta acció en l’àmbit psicològic de les persones

“Cosir els fa fer quelcom que dóna molt sentit”, apunta Tossici, perquè ajuda a fer sostenible l’àmbit psicològic de les persones, ja que “a casa, aquest temps va una mica en contra”. Apunta també al préstec que la Fundació Pare Manel fa a les diverses cosidores que ho necessiten, abastint-les de material com ara màquines de cosir, fils i agulles.

També es cuida el traçat de la distribució de materials, tant per a la gent com per al medi ambient, ja que fan comandes de 100 peces a cada cosidora per aprofitar els viatges. Tenen tres rutes marcades, dues en cotxe i una a peu. La primera en vehicle passa per la Trinitat Vella, Ciutat Meridiana i Barberà del Vallès, que és a menys de 15 minuts, i la segona va de Sant Antoni a l’Hospitalet. La ruta a peu passa per la Prosperitat, Horta, Verdum i Les Roquetes i es reclama que la setmana passada, amb el pic de contagi, la forta presència policial als barris els va dificultar la distribució.

El vincle ens fa fortes

L’Oscar Rebollo remarca que quan tot funciona i el diner “ho mou tot”, individualment podem sortir-nos-en però amb l’emergència sanitària “tothom s’està buscant a les escales, s’està veient que quan arriben dificultats tothom necessita l’altre”. Assegura que, si hi ha feina prèvia feta, com la que han fet amb la Xarxa de Dones Cosidores o amb el projecte B-Mincome, és “més fàcil activar la gent que es coneix i es reconeix, si volem sortir d’aquí com a societat i no com la batalla del tots contra tots haurà de ser cooperant, treballant de manera comunitària, solidària, col·lectiva”.

“Encara que no hàgim pogut treballar, ara és el moment de ser solidàries amb els altres”

La Núria Salas només espera que “d’aquesta lliçó n’aprenguem tots, ciutadania i governants, i que siguem més humils i solidaris amb els altres”. Des de la terrassa de casa, l’Amparo Iturriaga veu una Barcelona “forta, que està lluitant, i que quan surti d’aquest confinament reclamarà els seus drets”. La Martha Honorina està agraïda amb Déu per l’oportunitat de poder ajudar a la gent perquè “encara que no hàgim pogut treballar gens, ara és el moment de ser solidàries amb els altres”.

 

Centres beneficiaris de les mascaretes fins a la data

Apartaments Tutelats per a Gent Gran Pau Casals
Llar Residència Valldaura
Residència Assistida per a Gent Gran Porta
Centre Especial de Treball i Centre Ocupacional TEB Verdum
Centre de Dia – Residència Assistida per a Gent Gran La Trinitat Nova
Centre de Dia – Residència Assistida per a Gent Gran Vallbona
Llar Residència Barcanova – Fundació Pro-Disminuïts Psíquics Jacinta Sastrada Morelló
Residència Assistida per a Gent Gran Ballesol *Fabra i Puig
ASPASIM
Centre de Dia – Residència Assistida per a Gent Gran Santa Creu
CAP Roquetes
CAP Río de Janeiro
CAP Chafarinas
CAP Guineueta
CUAP Cotxeres
Residència Assistida per a Gent Gran Coloma
Habitatges amb Serveis per a Gent Gran Urrutia
Centre Residencial de Primera Acollida Nou Barris
Habitatges amb Serveis per a Gent Gran Torre Júlia
Centre de Dia – Residència Assistida per a Gent Gran Molí – Via Favència
Banc d’aliments de Porta
CODA 1 (Fundació Idea)
Apartamentaments gent gran Viladrosa
Habitatges amb serveis Can Travis
Habitatges amb serveis Camí Antic
Habitatges amb serveis Quatre Camins
Habitatges amb serveis Bronze