Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs de Barcelona

19/12/2018 - 23:46 h

Acció comunitària. Un projecte per ajudar a construir els projectes vitals dels joves i combatre vulnerabilitats socials

Des de setembre del 2018 fins a març del 2019 publiquem cada mes l'entrevista als projectes que han format part de la recerca “Acció Comunitària i Medi obert. Estudi de casos” (abril 2018)

La recerca ha estat realitzada per l’educador social i activista cultural Antonio Alcántara per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest mes de desembre publiquem l’entrevista a Rubén Toro, membre de l’equip que treballa al medi obert a la Franja Besòs.


Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs de Barcelona”. Un projecte per formar i empoderar els joves en medi obert, ajudant-los a construir els seus projectes vitals i combatre vulnerabilitats socials.

Entrevistat: Rubén Toro és part de l’equip que treballa al medi obert i als equipaments del servei de dinamització juvenil de la Franja Besòs del districte barceloní de Sant Andreu del Palomar. 


Per què sorgeix la iniciativa?

El servei neix l’any 1998 arran de les demandes sorgides del territori i ha anat passant per diverses fases fins a l’actualitat. Hi ha un context en el qual no hi ha una figura que acompanyi el jovent en els seus projectes de vida des de la diversitat i la igualtat d’oportunitats.

Fem un treball vinculat als espais joves del territori per poder formar i apoderar i perquè els joves hi puguin participar més enllà dels seus espais de referència. Aquí és on s’obre la idea de medi obert. No estem en un espai físic, treballem amb la resta de l’equip educatiu. Aquest equip sí que té un espai de referència i està format per tres parelles educatives que dinamitzen les tres sales joves de cada barri. És cabdal el treball de vinculació amb el jovent que es fa des d’aquests espais a l’hora de dissenyar i desenvolupar els projectes adreçats als joves. Des d’aquí s’estableix una relació diària que permet estar al corrent del que es cou en tots els àmbits que afecten el jovent del barri.

Ens trobem en un moment històric molt concret en el qual té lloc un canvi urbanístic amb el Pla de barris, i des de l’Administració s’hi dediquen molts esforços. Alhora, al territori encara tenim els mateixos problemes que abans del Pla de barris: assetjament escolar, racisme, discriminació, territori amb sentiment propi que no se sent part de la ciutat o atur juvenil molt elevat.

Quina és la finalitat del projecte?

Es tracta de desenvolupar projectes comuns des de la participació en la comunitat. Volem participar en la construcció dels seus projectes vitals, i afavorir la formació i la participació, i fer que recuperin itineraris educatius.

Les problemàtiques en què treballem tenen a veure amb la vulnerabilitat social i això incideix en les condicions de vida del jovent. És un tema de drets, de vulnerabilitat. La crisi ha estat molt forta. El jovent vol canviar l’entorn i es troba que sovint no pot participar en les transformacions del barri. També treballem per treure estigmes, i aquí intentem agafar la seva veu per poder-los entendre i actuar. També treballem en temes d’assetjament escolar als instituts.

Qui en són els destinataris?

La gent jove de la Franja Besòs, des de primer de secundària fins a 25 anys, tot i que esporàdicament fem projectes amb sisè de primària. Cada cop la franja d’edat és més baixa. Hi ha problemàtiques que baixen d’edat, com ara en la convivència en la diversitat, en la prevenció, en el consum de tòxics i en la cura de l’entorn, i es dona protagonisme als processos del seu barri.

De retruc, també treballem perquè es vinculin a la seva comunitat a través d’entitats, recursos i serveis del territori, per fer que aquests darrers vegin oportunitats per delegar coses del barri en el jovent, que les associacions els vegin com a positius. Així trenquem l’estigmatització de l’adult vers el jove i a l’inrevés. Així poden passar a formar part de la comissió de festes o del grup de disseny del parc, entre d’altres. Formen part de la comunitat.

Qui l’impulsa? L’Administració, les entitats o els espais de treball comunitari?

L’impulsa el Districte de Sant Andreu. Sentim molt de suport per part dels responsables dels districtes. També rebem suport a través del vincle amb les entitats. No és el mateix arribar-hi tot sol que anar acompanyat del personal tècnic del barri, la directora de l’escola bressol o de l’AVV. És crucial el treball en xarxa amb tots els serveis del barri.

Quina és la metodologia de treball?

En la part utòpica, som animadors socioculturals. Volem generar i multiplicar projectes i fer que funcionin de manera autònoma i que els liderin altres joves. Partim d’una realitat i apliquem la nostra metodologia.

També aprofitem les demandes del jovent per poder ser un suport perquè hi diguin la seva. Ho podem fer a través de l’art, la salut, l’esport, etcètera. Sempre amb perspectiva integral i interseccional.

• Pas 1: No fem ruta pel barri. No busquem, ja sabem on són. Si ja els coneixem, els pregunto com estan, pel germà, pel gos. Ells demanen molt que els preguntis com estan.

• Pas 2: Si es pot, se’ls convida a fer petar la xerrada a la sala o al carrer per poder fer alguna activitat. Llancem el guant. Si no el recullen, hi continuem insistint. Ells saben què els agrada, així que imaginació al poder.

• Pas 3: Consolidar i mantenir la confiança. Si se t’han acostat per preguntar-te coses, és quan ho veus. Som allà com a referents. I hem d’estar atents per poder derivar-los on toqui, des de temes de sexualitat fins a altres necessitats. Sobretot, no els hem de dir què han de fer i què no poden fer.

• Pas 4: Suport d’altres agents. El jovent han d’entendre que tu els deixes amb altres agents, però que no estàs traint la seva confiança. No pots ser pesat, no has de preguntar a un xaval com ha anat. Ja t’ho dirà, si vol. Una vegada, ha pres la decisió de deixar-se acompanyar, hem de reforçar-la sense entrar en la intimitat.

• Pas 5: El pas comunitari. Si detectem un grup de joves que està consumint i veiem que és una cosa puntual, intentem treballar-ho per allà on passen els xavals. Per exemple, amb el futbol i l’escola. I intentem que els xavals siguin part de la solució. Avisem la xarxa, activem els espais de treball sobre aquest tema en els diversos llocs i intentem ser amb ells per treballar el tema. Socialitzem la solució.

Les persones que utilitzen l’espai públic participen en decisions que afecten el projecte? Quins són els mecanismes de participació en el projecte?

Sí. En ser dos educadors i tenir quatre o cinc espais de joves, ho podem fer. Podem treballar a partir d’espais comuns, com la rua de Carnestoltes, acompanyant el cicle festiu, etcètera. Fem que siguin protagonistes de l’espai públic i de tot el que hi passa. I hi ha activitats que es modifiquen segons el que diuen els joves.

Quins són els continguts de treball? Hi ha alguna activitat estrella?

Per exemple, a Bon Pastor hi ha el grup d’Urban Dance de la Sala Jove, el Masterchef a la Sala de Baró de Viver, el grup de noies de la Sala de Trinitat Vella, el Teatre de les Oprimides als instituts dels tres barris, etcètera. Utilitzem el calendari festiu, els esports, els llenguatges artístics, jocs populars o mainstream, com la Play Station, la salut o la formació.

Quin impacte té? Què passaria si no existís el projecte? Quins canvis tenen lloc en l’àmbit personal? I en el col·lectiu? I en el comunitari?

Són espais de protecció i cures on el jove entra en relació amb el territori. Es perdria un nexe important amb la comunitat educativa, amb el barri. Els joves es deixarien de sentir protagonistes del territori. Sense el servei, hi hauria un grup de joves que no estarien acudint a un espai lúdic i pedagògic i no tindrien un lloc per parlar de tots els temes que hem comentat. Ara es poden treballar discriminacions i conflictes amb més confiança. Es perdria una antena i una eina d’acció directa per a la resta de serveis i entitats del territori.