Com podem dissenyar una visita inclusiva al Park Güell?

Publicació de la licitació

Empreses finalistes

Adjudicació de la licitació, guanyador

Signatura del contracte guanyador

EL REPTE

Barcelona vol convertir-se en una ciutat més accessible i inclusiva. Des de fa anys, Barcelona treballa per eliminar les barreres arquitectòniques i adequar els espais públics per tal de donar accés a persones amb diferents necessitats de mobilitat. Avançant cap a l’accessibilitat universal, la ciutat aposta per aprofitar l’ús de les dades i la tecnologia per fer que les persones amb diversitat sensorial i cognitiva també puguin gaudir dels espais públics, en concret del Park Güell, i així garantir-ne el dret a l’educació, el lleure i la cultura.

L’accessibilitat universal implica que totes les persones comprenguin, gaudeixin i utilitzin l’espai públic de manera autònoma, amb comoditat i seguretat. Els entorns que són accessibles de forma física, sensorial i cognitiva permeten que les persones amb diferents necessitats de mobilitat, de visió o d’audició, i de comprensió, puguin utilitzar-los.

El Park Güell, espai gestionat per Barcelona de Serveis Municipals (BSM), ha fet adaptacions i ofereix propostes de rutes de visita per a persones amb mobilitat reduïda. No obstant això, hi han oportunitats de millora per incloure les persones amb diversitat sensorial i cognitiva.

Barcelona convida els emprenedors, organitzacions i empreses disruptives a proposar solucions innovadores basades en dades i tecnologia que ajudin a assolir l’accessibilitat de les persones amb diversitat sensorial i cognitiva en aquest espai emblemàtic de la ciutat. Les solucions s’haurien de poder adaptar i reproduir en altres espais públics.

Amb aquest repte, Barcelona anima a posar les dades i la tecnologia al servei de les necessitats socials per així promoure l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, en concret els següents:

  • 3) Salut i benestar
  • 10) Reducció de les desigualtats
  • 11) Ciutats i comunitats sostenibles
  • 15) Vida d’ecosistemes terrestres.

  • Durant les ultimes dècades la legislació ha permès que els espais públics siguin dissenyats o adaptats per garantir l’accés a persones amb mobilitat reduïda. Donant un pas mes enllà cap a l’accessibilitat universal, i aprofitant els avenços tecnològics, cal innovar per garantir que les persones amb diversitat sensorial o cognitiva també puguin accedir i gaudir dels espais públics.

    Barcelona és una ciutat amb 1,6 milions d’habitants (dades del 2019), dels quals  aproximadament 151.814 tenen algun tipus de discapacitat. Això significa que la prevalença de la discapacitat és del 9,2% i la població en aquesta situació pot tenir dificultats per accedir als espais públics. Així mateix cal considerar els visitants dels espais públics que no són residents de Barcelona. Pel que fa al Park Güell, durant l’any 2019 més de 6.000 persones del total dels visitants tenien algun tipus de diversitat funcional (acreditades amb certificació de més del 33%).

  • El repte busca que tots els visitants del Park Güell gaudeixin de l’espai amb autonomia, comoditat i seguretat, sense importar les seva diversitat física, sensorial o cognitiva.

    Busquem solucions innovadores basades en dades i tecnologia que permetin el següent:

    • Assegurar que les persones amb discapacitat sensorial i cognitiva puguin interactuar amb l’espai, per exemple, a través de visites virtuals inclusives, o eines que permetin la interacció mitjançant el tacte, l’olfacte, la concepció de l’espai, la percepció de formes i colors, l’oïda, etc.
    • Digitalitzar el contingut per incorporar-lo a la visita, tenint en compte l’adaptació dels suport físics necessaris existents o a desenvolupar, així com tota la senyalització informativa necessària.
    • Explicar la història i el propòsit dels espais, de manera que les persones puguin tenir una experiència integral de la visita.

  • Característiques de l’espai

    Park Güell

    El Park Güell es un espai emblemàtic reconegut patrimoni de la humanitat per la UNESCO i amb més de cent anys d’història. Tot i les limitacions que això suposa quant a l’adaptació arquitectònica, s’ha buscat l’itinerari que va per llocs accessibles amb més o menys dificultat i s’ha fet possible un recorregut pels principals punts d’interès per a persones amb mobilitat reduïda.

    S’han desenvolupat les iniciatives següents adreçades a persones amb mobilitat reduïda:

    Per a les persones amb altres tipus de discapacitat sensorial o cognitiva no s’han fet iniciatives concretes. Cal considerar que, ja que es tracta d’un espai patrimonial, hi ha consideracions i validacions a tenir en compte per incorporar elements físics, incloent-hi senyalització.

     

    2019

    2020

    visitants total

    3.153.973

    1.029.669

    visitants amb diversitat funcional*

             6.100   

             2.486   

    * Inclou tots els tipus de discapacitat acreditats amb certificació de més del 33%.

    Antecedents i legislació

    La importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per fer efectiu el principi d’igualtat de la ciutadania va tenir una primera traducció a Catalunya en el Decret 100/1984, de 10 d’abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques. Set anys després, el Parlament va aprovar la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

    Posteriorment el Govern va aprovar el Decret 135/1995, de 24 de març, pel qual es desplegava la llei esmentada i s’aprovava el Codi d’accessibilitat. Aquestes normes van establir les bases per a la supressió de les barreres arquitectòniques i en la comunicació i per a la promoció d’ajudes tècniques per millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb diversitat física o amb mobilitat reduïda.

    Aquesta normativa ha comportat un avenç important per a Catalunya, però, després dels anys en què ha estat vigent, encara hi ha persones amb diversitat física, sensorial o cognitiva que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets –a la comunicació, l’educació, el lleure i la cultura.

    L’any 1996 es va aprovar el Pla municipal d’accessibilitat que ha prioritzat i planificat les actuacions municipals en matèria d’accessibilitat a la via pública durant els darrers vint anys. A partir de l’aprovació de la Llei catalana d’accessibilitat de l’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar un nou pla d’accessibilitat que s’adaptava a les noves necessitats i reptes de la vida urbana, d’acord amb la nova normativa.