Agenda + Sostenible

“Fes el Canvi, Be Plastic Free” és un projecte de ciència ciutadana, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, d’avaluació i conscienciació social sobre l’exposició humana als compostos químics afegits als plàstics: els plastificants. Hi han participat alumnes de 12 a 16 anys de l’Escola Solc, l’organització Zero Waste Bcn i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). En parlem amb la seva directora, Ethel Eljarrat, responsable científica del projecte amb més de 30 anys d’experiència en química ambiental.

• L’impacte del plàstic i els plastificants a la nostra salut és sorprenent. Què els va cridar més l’atenció als alumnes amb qui heu col·laborat? 

Jo crec que el que els va cridar més l’atenció va ser el mateix que crida l’atenció a la resta de la societat: l’impacte en la nostra salut que té la part de la contaminació per plàstic que no es veu, els plastificants. Normalment, quan veiem les notícies que informen de la problemàtica dels plàstics, sempre es parla del tros de plàstic, del residu, no dels compostos químics que van associats a ells i que es desprenen i ens contaminen.

També els va sorprendre saber quines eren les fonts d’aquests plastificants, ja que del que més conscients som és de l’ús del plàstic en els embalatges dels aliments, per exemple, però no en altres materials com podrien ser els aparells electrònics o la roba. Ningú s’imagina que anem vestits de plàstic! Els va sorprendre molt descobrir que estem exposats a la contaminació per plastificants d’una forma contínua i diària perquè estem envoltats de plàstics.

• Quines són les principals vies d’entrada dels plastificants al nostre cos? 

 Bàsicament, hi ha tres vies d’exposició als plàstics: ingesta, és a dir el que mengem; inhalació, per la via respiratòria; i dèrmica, a través de la pell. D’aquestes tres, el contacte dèrmic és la que menys impacte té sobre la nostra salut.

Quan mengem ens podem contaminar perquè l’aliment ja està contaminat. Per exemple quan mengem peix perquè ingereix plàstic i en menjar-lo nosaltres, l’ingerim amb ell. Per tant, allò que llencem al mar, d’alguna manera ens torna. També ens podem contaminar quan mengem un aliment que s’ha contaminat en el procés de producció o degut al seu embalatge. Per exemple, les pomes que podem comprar embalades en plàstic al supermercat. Per no parlar de quan escalfem menjar preparat en els embalatges de plàstic! La calor del microones o del forn ajuda a que aquests compostos químics es desprenguin del plàstic i es transfereixin a l’aliment.

Pel que fa a la contaminació per inhalació, podem dir que és la més desconeguda. En aquest cas és important remarcar que sempre pensem que l’aire contaminat està fora al carrer però en el cas de la contaminació per plàstic, l’aire més contaminat el trobem als espais interiors. Per tant, estem en constant exposició a casa, a la feina, quan agafem un transport… Estem sempre envoltats de plàstics (ordinadors, mòbils, mobiliari, seients de metro o autobús…), que a poc a poc van alliberant aquestes substàncies que queden retingudes a l’aire que respirem o a la pols.

• Estem parlant i diferenciant entre plàstic i plastificants. Quin és quin?

Per entendre la diferència entre un i altre, hem d’entendre que els plàstics estan formats bàsicament per polímers, que normalment són derivats del petroli. Però aquests polímers, per si sols, no tenen les propietats necessàries per arribar a obtenir un objecte com una bossa de plàstic, per exemple. Cal afegir-li altres components químics, dins dels quals trobem els plastificants, que donen flexibilitat o duresa; els retardants de flama, que retarden la propagació del foc en cas d’incendi; els filtres solars, que retarden la degradació per exposició solar; o els biocides, que es posen en els embalatges de productes alimentaris perquè no hi creixin microbis. Els plastificants són els components químics que s’afegeixen en quantitats més elevades al plàstic i per això hi hem centrat la investigació.

Avui dia, se sap que molts d’aquests compostos són perjudicials per a la salut però, lamentablement, es continuen utilitzant. El cas més clar és el del Bisfenol A. Fa més de 50 anys que se sap que és molt tòxic i les legislacions l’han anat prohibint però molt a poc a poc i només en el cas dels plàstics d’ús alimentari infantil. Com us he comentat abans, estem constantment exposats a aquests compostos i per això, per a alguns dels compostos s’estableixen unes dosis diàries d’exposició màxima com a límits de seguretat. Doncs en el cas del Bisfenol A, recentment i arran de les noves dades toxicològiques obtingudes, s’ha rebaixat aquest límit fins a un valor 400.000 vegades menor. Això significa que fins ara hem estat exposats a uns nivells de concentració que ara sabem que no són aconsellables.

• En un espai tancat, per exemple, estem envoltats d’objectes de plàstic (ordinadors, ratolins, telèfons, televisors…). Com ens contamina i com ho podem evitar? 

Efectivament, estem envoltats de material plàstic, inclús els materials de construcció dels nostres edificis tenen plàstic. El que passa amb aquests materials que ens envolten és que van alliberant quantitats molt petites de plastificants a l’aire. I tot i que estem parlant de concentracions molt baixes, aquest tipus de compostos poden ser tòxics inclús a aquests nivells tan baixos. Es tracta d’una toxicitat crònica. Evidentment, no ens passarà res per utilitzar una vegada el mòbil o per menjar una poma que estava embalada en plàstic, però estar exposat diàriament a aquesta petita quantitat pot fer que al cap de deu anys es pugui desenvolupar algun tipus de problema de salut.

Si parlem de mesures per evitar aquest tipus de contaminació, la ventilació ajuda molt. També existeixen filtres d’aire, que es van posar molt de moda a causa de la COVID-19 i que resulten molt eficaços en la reducció de partícules, on trobem els plastificants, en l’aire. Però la solució ideal és tallar de soca-rel i, per tant, es tracta de dissenyar químicament compostos que puguin aportar les propietats necessàries als polímers sense impactar en la nostra salut.

• Un altre exemple de font de contaminació per plastificants que ens ha preocupat perquè és molt popular i la utilitzem a diari és la roba, especialment l’esportiva. Quins materials conté i perquè ens contamina?

 No posaria el focus només en la roba esportiva. Avui en dia, el 70% de la roba que es fabrica està feta de fibres sintètiques i, per tant, de plàstic. El material més utilitzat és el polièster, que no deixa de ser un plàstic. El que passa amb la roba esportiva, és que té certs compostos químics com els compostos perfluorats, que estan dissenyats per repel·lir l’aigua o les taques, per exemple.

Val a dir que en el cas de la roba, la contaminació per plastificants que ens arriba per contacte dèrmic és insignificant. El problema amb la roba és la gran quantitat de residus tèxtils que generem i que van a parar als nostres rius i mars, contaminen l’ambient i els aliments que més tard ingerim.

Un altre problema és la generació de microfibres o microplàstics. Als joves els va sorprendre molt saber que per a cada rentadora que posem generem 2.000 microfibres. Per tant, la principal contaminació en aquest cas és l’ambiental. Actualment, hi ha algunes marques d’electrodomèstic que posen filtres de fibres a les rentadores i assecadores i això ajuda a reduir l’impacte.

• Com valoreu el fet que una subvenció faciliti la col·laboració entre científics i joves?

Ho valorem molt positivament. Des de la part científica s’ha fet molt bona feina, però des de la part de l’escola també. Des del dia en què nosaltres els vam fer la primera xerrada, des de l’escola han treballat molt el tema per poder saber com estan afectats pels plastificants en el seu dia a dia.

El punt de partida va ser avaluar la quantitat d’aquests additius plastificants a què estan exposats els seus cossos mitjançant l’ús d’una polsera durant 24 hores i la presa d’una mostra d’orina. D’aquesta manera, la incorporació de compostos plastificants inhalats i ingerits es visibilitzava i es relacionava amb els seus hàbits de vida diaris. El fet que recollissin mostres seves ha fet que el grau d’implicació fos molt gran.

A més, van poder visitar els nostres laboratoris i van poder conèixer com treballem. Els alumnes s’han implicat moltíssim en el projecte i l’han presentat a altres alumnes de la seva escola, en trobades amb altres escoles i en fires amb participació de la gent de barri, de manera que han entès i han transmès perfectament quina és la problemàtica i tenen molt clar que cal minimitzar l’ús dels plàstics. Ha estat una experiència molt positiva per a les dues parts.

• Per què la ciutadania conegui aquests i altres casos, heu editat la guia “Com evitar els plastificants? Guia dels bons hàbits per reduir l’ús de plàstics”. On la podem consultar?

Si, juntament amb els alumnes de l’escola Solc, hem editat una guia que està pensada per poder explicar a tota la ciutadania la problemàtica dels plastificants d’una manera senzilla i per a tothom. També conté una llista de consells molt fàcils de seguir per tal  de reduir el nostre ús de plàstics i evitar la contaminació per plastificants en els diferents àmbits. I en aquest sentit voldria comentar una curiositat: una de les recomanacions que incloiem va ser evitar l’ús de purpurina ja que es tracta de microplàstics. I precisament fa poques setmanes, la Unió Europea establia un nou marc legal en que es prohibeix la venda de purpurines. Podeu trobar la guia en format digital en aquest enllaç.