Agenda + Sostenible

Em dic Ivana Rossell i soc enginyera de telecomunicacions especialitzada en acústica. Fa més de vint-i-cinc anys que dono classe a la universitat i soc la coordinadora del Màster en Acústica Arquitectònica i Ambiental (MAAM) de La Salle, Universitat Ramon Llull. També tinc la meva pròpia empresa de consultoria acústica des de fa més de quinze anys. Vaig decidir estudiar acústica per amor a la música i als espais.

• El confort acústic és l’absència de soroll?

Jo el definiria com l’absència de molèstia sonora. Hi ha sons, que també podem anomenar sorolls, que no tenen per què molestar-nos i una situació de decibels zero no té per què ser la ideal. Per tant, el confort acústic és la situació en la qual estem bé, on no sentim molèstia, com el confort en qualsevol àmbit.

A més, hi ha sons que ens són agradables, però d’altres que ens interfereixen, ens molesten i ens perjudiquen. La diferència entre so i soroll és subjectiva: quan un so ens molesta l’anomenem soroll. Però un mateix so pot molestar a algú i pot no molestar a algú altre.

• Quins aspectes destacaries dels efectes del soroll sobre la salut? 

Hi ha diferents tipus d’afectacions. Un soroll molt fort ens pot provocar directament una pèrdua de sensibilitat auditiva o trauma acústic. I això pot ser degut a un soroll puntual com ara un petard o una explosió, per exemple. Això tothom ho entén i es protegeix quan sap que podem patir un soroll fort. Fins i tot hi ha una musculatura interior que de forma automàtica, quan detectem una situació que pot ser molt sorollosa, prepara el timpà per reduir l’efecte d’un soroll fort a fi d’evitar un possible mal fisiològic.

Però no només un soroll puntual molt fort ens pot fer mal auditivament, sinó que una exposició continuada a nivells significatius de soroll també crea una pèrdua de sensibilitat auditiva. També hi ha altres efectes del soroll que no són sobre el sistema auditiu directament. Els sorolls ens poden crear angoixa, irritabilitat, alteracions en la son, etcètera. Aquests aspectes psicològics són importantíssims perquè afecten el nostre sistema nerviós. I hi ha efectes en l’àmbit fisiològic: el soroll pot afectar el sistema cardiovascular, els ritmes cardíacs o el sistema endocrí. Per tant, el soroll no només afecta l’oïda sinó que pot afectar el nostre estat anímic, psicològic i fisiològic.

I voldria remarcar que, a banda de la salut, hi ha estudis recents que demostren que el soroll pot afectar en l’aprenentatge i la capacitat de concentració. Per als nens i nenes que estan en aules que reben molt de soroll a través de les seves façanes i finestres, és més difícil la capacitat d’atenció i l’aprenentatge.

• Barcelona és una ciutat sorollosa en comparació amb altres grans ciutats similars com París. És una percepció subjectiva o hi ha elements tècnics que validen aquesta sensació? Quin pes hi tenen els aspectes socials i culturals?

Barcelona és una ciutat sorollosa i això és una apreciació objectiva, es pot objectivar en valors. Respon a molts factors: urbanístics, culturals i hàbits. I a la mateixa flota automobilística. A Barcelona la flota que circula és força vella i contamina a escala acústica i atmosfèrica. També és important l’actitud en la conducció. Potser en altres llocs està més mal vist el fet de passar fent molt de soroll i aquí no tant. Encara hi ha molts casos on es canvia el tub d’escapament per fer el soroll més gran possible.

A més, Barcelona és una ciutat molt densa i els carrers no són gaire amples. Quan els carrers són estrets i els edificis són una mica alts es crea un efecte de reflexió sonora entre ells que amplifica el soroll. En canvi, en avingudes amples, en espais més oberts, els decibels baixen malgrat que hi hagi més carrils, perquè el so s’escampa.

En contrapartida, la configuració urbanística en patis interiors d’illa (especialment destacable a l’Eixample) permet que els habitatges que hi donen gaudeixin d’una molt bona qualitat acústica tant de dia com de nit, a recer del soroll del trànsit. Així, a les façanes de l’interior de les illes trobem nivells acústics de fins a 10 decibels inferiors a les façanes que donen a la trama urbana.

• Com podem aconseguir uns barris amb més confort acústic? Quins són els principals reptes?  

Quan parlem de reduir el soroll, a escala tècnica, parlem de tres vies d’actuació: sobre la font de soroll, en el camí de propagació i en el receptor. Es pot actuar en un dels punts o en tots tres.

Actuar sobre les principals fonts de soroll; trànsit rodat i oci nocturn, és el més desitjable per reduir el soroll ambiental. Per exemple, parlem de mesures com la pacificació dels carrers i la reducció de la velocitat dels vehicles de 50 km/h a 30 km/h o com les campanyes de sensibilització dels vehicles més sorollosos, sobretot a motos i ciclomotors i les campanyes de sensibilització en l’àmbit de l’oci nocturn per fer compatible l’activitat amb el descans dels veïns i les veïnes. Les terrasses, en horaris nocturns, poden tenir un gran impacte i n’hem de prendre consciència perquè allò que per uns és oci per altres pot ser molèstia. Barcelona és una ciutat abocada a l’exterior, té molta vida al carrer i per això s’ha de buscar l’equilibri.

Si ens centrem en el camí de propagació del soroll, per exemple parlem de mesures com la pavimentació amb asfalt sonoreductor, per mitigar el soroll dels vehicles que hi circulen per sobre. Altres mesures són les pantalles acústiques, com les que trobem a l’entrada per Glòries, però no es poden posar a tot arreu.

L’última via és protegir al receptor. Parlem de mesures com la millora de façanes i finestres. Les finestres que teníem aquí, com que no és un país de clima fred, tradicionalment no tenien bon aïllament. Actualment, amb la normativa d’edificació, aquest punt ha millorat molt en els edificis de nova construcció.

• Abans ens has parlat de les aules. Hi ha altres espais en les escoles que necessiten tractament acústic?

Jo he pogut mesurar la resposta acústica de molts menjadors escolars i en molts casos trobem espais amb una reverberació desmesurada. En centres docents antics trobem encara molts menjadors amb unes condicions acústiques molt dolentes (en centres nous, construïts a partir del 2010, ja hi ha una normativa que ho controla). Això provoca que qualsevol so o soroll quedi amplificat per l’espai i es provoca un cicle negatiu, doncs tothom acaba parlant més fort cada vegada per entendre’s. A molts restaurants passa el mateix. Aquest és un tema important perquè diàriament molts nens i nenes mengen en un ambient desagradable, amb molts decibels. Menjar en aquests entorns no és bo. Quan ets petit potser no te n’adones, però estàs vivint aquesta situació diàriament, la normalitzes, i la manera de parlar i el comportament canvia. I el personal de monitoratge de menjador, que sí que n’és conscient, pot acabar amb mal de cap i fatiga diàriament. Està clar que quan l’aforament és molt elevat és més difícil controlar els decibels, però en molts casos cal canviar l’acústica dels espais. Si l’espai acústicament és bo, tot millora.

• Explica’ns algun dels elements que utilitzeu en els tractaments acústics d’espais que no són de nova construcció.

Per condicionar acústicament un espai cal posar-hi elements o revestiments que absorbeixin el so. La finalitat és rebaixar la reverberació a uns valors adequats per evitar l’efecte d’amplificació que generen les reflexions sonores. En aquest cas, cal valorar si es posa un fals sostre absorbent o revestiments a parets, per exemple. S’ha de conjugar amb les instal·lacions de llum o de climatització que hi hagi. En els casos on no es pot posar un cel ras acústic continu es poden col·locar elements suspesos com illes acústiques, que van penjades del sostre, entre la il·luminació. Sempre es pot trobar la manera de rebaixar la reverberació d’un espai per millorar-ne la qualitat acústica.

Una altra part molt important per reduir el soroll és conscienciar que no cal cridar. I és rellevant portar el missatge a la població infantil i jove per crear sensibilitat i canviar hàbits. El soroll està a tot arreu i hem de ser conscients que nosaltres també en generem. Tots rebem i tots generem soroll. Si ens respectem, baixarem els decibels i viurem millor.

Barcelona, maig 2023

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.