Agenda + Sostenible

Arriba l’estiu i, amb ell, un dels festival més emblemàtics i esperats de la ciutat: el Grec Festival de Barcelona. Per la seva importància i per la quantitat de gent que hi assisteix,  l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) vetlla perquè sigui responsable ambientalment. Des del 2016, el festival disposa d’un pla d’ambientalització. En parlem amb l’ambientòloga Júlia Barba i Miralpeix, la consultora de sostenibilitat de l’ICUB.  

• De quina manera pot contribuir un festival d’arts vives a la millora del nostre planeta? 

Pot ser un festival coherent, ecoresponsable i que inclogui la sostenibilitat de forma transversal en el seu funcionament. Que tingui en compte tots els aspectes vinculats als residus, la gestió de l’aigua, el consum energètic, la mobilitat, educació i la  sensibilització ambiental.

I una altra manera de contribuir-hi que per mi és molt rellevant, especialment en el sector cultural, és en el contingut del festival. És a dir, contingut que abordi la crisi ambiental global, que inclogui molt més que el canvi climàtic: en el camp de les arts escèniques encara hi ha molt terreny per córrer. I no cal que sigui sempre des d’un punt de vista catastrofista! Hi ha marge per parlar-ne de moltes maneres i tampoc cal que sigui el tema principal de totes les peces. 

• De quines maneres es pot fer? Ens posaries algun exemple?  

Una manera de fer-ho és el planet placement, que és un concepte que ve del product placement publicitari: col·loques de forma ben visible productes de marques comercials en les escenes de sèries, pel·lícules i obres teatrals. En el cas del planet placement es tracta de fer el mateix però amb contingut ambiental, fent visibles hàbits sostenibles. Per exemple, tu pots fer una pel·lícula amb la temàtica que sigui i els personatges es desplacin en bicicleta.  

• Quins moments clau destacaries del camí que ha fet el Grec en termes de sostenibilitat?  

L’any 2016 és el primer perquè es fa el pla d’ambientalització del Grec Festival de Barcelona. Es centralitza  en el teatre Grec i la plaça Margarida Xirgu perquè son dos espais de gestió municipal i la producció era interna. El segon moment clau és el 2019, quan es fa un gran salt i s’inclou el Festival Grec en els acords voluntaris de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.  

El 2022 es compensen part de les emissions de CO₂ i es comença a explicar a la ciutadania totes aquestes mesures. És l’any en què s’incorpora l’apartat de sostenibilitat a la pàgina web per explicar tot aquest recorregut. L’any passat, va ser molt important la implantació de fonts d’aigua potable i gratuïta per ser utilitzada amb envasos reutilitzables. I enguany, hem posat aparcaments vigilats per a bicicletes i patinets per donar servei al Grec i a la Plaça Margarida Xirgu.  

• El sector cultural, per la gran quantitat i diversitat de públic al qual arriba, té un important vessant divulgador i exemplificant. És per això que des del 2014 l’ICUB ha introduït la sostenibilitat ambiental de manera transversal en el conjunt dels seus programes. Quins àmbits es treballaven aleshores i com ha crescut la teva tasca d’ambientalització.   

L’ICUB va començar a treballar la sostenibilitat aplicada als equipaments, no als esdeveniments. L’objectiu era que 5 dels seus equipaments obtinguessin el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya. En aquest àmbit és relativament senzill perquè està reglat i es segueix el que marca aquesta ecoetiqueta. 

I s’ha fet molta feina! L’ICUB és l’organisme català que té més museus amb certificació ambiental: un total de 8. En la categoria de Museu, Arxius i Biblioteques, l’Ajuntament de Barcelona és qui té més edificis certificats de Catalunya:  25 d’un total de 40. En la categoria d’Equipaments escènics i musicals i centres i espais d’arts visuals i centres culturals, l’ICUB també és el que en té més:  4 d’un total de 10 a Catalunya.  

• I com va començar a treballar-se la sostenibilitat en els esdeveniments? 

És el 2016 quan es comença a parlar de l’altra pota, que són els esdeveniments: Grec i Mercè. Al Grec és més fàcil perquè hi ha un espai acotat, amb 2.000 persones assistents i la producció és pròpia. La Mercè és infinitament més gran i complexa perquè té molts més espais i empreses implicades. Per això les actuacions de sostenibilitat són més tímides.  

En el cas de La Mercè, s’hi incideix amb els gots reutilitzables de les barres, les papereres per separar els residus i amb les ampolles d’aigua reutilitzables per als artistes i personal de producció. Continuem treballant per anar-hi integrant la sostenibilitat.  

• Més enllà de l’ICUB, veus el sector cultural compromès amb la sostenibilitat? 

Sí, jo crec que hi ha un clar compromís del sector cultural amb la sostenibilitat i un impuls molt important al darrere de l’administració. Es va veient que la sostenibilitat cada cop té més pes en el contingut i pel que fa a relat, també. Tot aquest compromís també és reflex del que passa a Europa: hi ha llocs que van kilòmetres per davant nostre com per exemple a Anglaterra, que és molt potent i han fet molta feina.  

El Grec ha fet aquest salt perquè l’equip de direcció i producció s’ho creu molt i veu que a la resta d’Europa, i altres parts del món, la línia és aquesta. Altres exemples serien el Festival d’Avinyó o la ciutat de Montreal, on hi ha un festival centrat íntegrament en la sostenibilitat. Aquí ens hem de posar les piles. 

• I en aquest context que acabes de definir, els consultors i consultores com tu quin paper creus que hi heu de jugar? 

Els ambientòlegs estem molt ben formats per jugar un paper molt rellevant en l’acompanyament de tots els sectors, no només el cultural, per que es vagin incorporant tots aquests canvis amb bona base i criteri.