Agenda + Sostenible

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació, parlem amb l’Alejandro García, d’Eixarcolant, sobre el projecte “Noves plantes pel sistema alimentari barceloní”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través dels ajuts vinculats al Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030.

• Com va néixer la idea d’impulsar aquest projecte i què us va motivar a treballar amb plantes silvestres comestibles?

“Noves plantes pel sistema alimentari barceloní” (#novesplantesbcn) va sorgir després de treballar el projecte “Assilvestrem l’alimentació a Barcelona”, amb la finalitat de consolidar la integració de les plantes silvestres comestibles a l’àmbit de la capital catalana . En aquest cas, el projecte s’ha centrat a articular la producció, distribució i consum a menjadors escolars (i a uns pocs restaurants) de la ciutat de les 5 plantes següents: verdolaga, colitx, ravenissa blanca, ruca de flor groga i rosella.

Les plantes silvestres d’ús alimentari (PSUA), o plantes silvestres comestibles, han estat tradicionalment recol·lectades i utilitzades a la cuina, però els coneixements sobre com identificar-les, collir-les i cuinar-les sovint s’han perdut o oblidat en les últimes generacions. Tal i com demostren nombrosos estudis i reafirma la FAO, la reintroducció als sistemes alimentaris de les PSUA, i igualment de les varietats agrícoles tradicionals, és crucial per assegurar la seguretat i la sobirania alimentària i el desenvolupament sostenible de l’àmbit rural, alhora que suposa una estratègia d’adaptació al canvi climàtic important.

• Quins beneficis poden aportar aquestes plantes al sistema alimentari barceloní i a la salut de les persones?

D’una banda, aquestes plantes presenten una gran adaptabilitat i facilitat per a ser cultivades, o afavorides, a un entorn on apareixen sovint de forma espontània. Aquesta minimització del maneig agrícola i el fet que permeten diversificar els cultius, suposen beneficis a nivell ecològic i econòmic per als agricultors que decideixen integrar-les, de forma planificada, als seus esquemes productius.

D’altra banda, són aliments que, pel seu perfil sensorial i composició nutricional, presenten un alt potencial gastronòmic i per a la salut. Així, es tracta de vegetals que resulten molt interessants per tal d’enriquir i diversificar la nostra dieta, de manera que sigui més saludable i sostenible, alhora que obren un gran ventall de possibilitats per  a la creativitat a la cuina.

I, finalment, des del punt de vista educatiu, són un gran recurs per a explorar i connectar amb l’entorn natural proper, per conèixer aliments locals i de temporada, per estudiar la importància que han tingut les plantes al llarg de la història humana, o per aprendre sobre la nostra cultura rural i tradicional, entre d’altres.

• Quins reptes heu trobat a l’hora de fer arribar aquestes plantes a la ciutadania i com els heu superat?

Tenint en compte que els principals destinataris han estat menjadors escolars, el repte més gran ha estat poder quadrar el calendari de collita a la finca amb els ritmes de les empreses gestores dels menjadors, que normalment defineixen el menú de tot el mes abans que aquest comenci.

L’estratègia utilitzada per poder minimitzar o superar aquest repte, no ha estat una sinó diverses, depenent de l’ocasió: les plantes que ho han permès, s’han conservat un cop collides d’una setmana per una altra en una cambra frigorífica, se n’ha postergat la collita o se n’ha fet més d’una en mesos diferents; s’ha previst poder recol·lectar de forma espontània una planta silvestre alternativa (d’entre les que sortien de forma adventícia a la finca), i algunes escoles han estat flexibles per poder canviar, amb només uns dies d’antelació, la recepta que havien planificat en un inici.

• Què caldria perquè aquestes plantes formin part del dia a dia a les llars de Barcelona en un futur pròxim?

Caldria donar-les més a conèixer i facilitar-ne molt més l’accés, reforçant allò que ja hem iniciat amb els projectes realitzats a la ciutat a tots els nivells: producció, distribució, consum, divulgació i dinamització comunitària. Així, com a mínim, és necessari que més agricultors de la zona estiguin disposats a cultivar aquestes plantes, que se’ls pugui assessorar i que puguin vendre-les a un preu just; que les incorporin comerços i distribuïdores de productes locals; que es cuinin a restaurants i cuines de col·lectivitats, i que els consumidors i les consumidores finals les coneguin, les valorin i les vulguin integrar, de mica en mica, a la seva dieta habitual.

Per acabar, però no menys important, per fer tot això possible, és necessària la col·laboració i implicació activa de com més actors socials millor, tant els propis de les diferents baules de la cadena alimentària, com aquells que tenen capacitat d’incidir-hi (administracions, institucions, organitzacions civils, etc.).

• Per acabar, una pregunta que fem a totes les entrevistades: sabem que totes tenim contradiccions i que no sempre és fàcil ser 100% sostenibles. Sempre hi ha marge de millora, i per això volem que ens confessis alguna d’aquestes contradiccions.

Personalment, encara no he pogut incorporar, tant com m’agradaria, les plantes silvestres comestibles a la meva dieta habitual.

Si bé és cert que, per poder arribar al conjunt de la població, és imprescindible facilitar-ne l’accés, avui dia ja podem anar a recol·lectar-les a camps i marges propers a la ciutat. Tenint en compte unes poques recomanacions, només cal conèixer-ne una, per començar. Per exemple, ara a la tardor, podem fer més d’una passejada per recol·lectar, a més de bolets, les fulles del lletsó, la borraina, l’ortiga, el colitx, la ravenissa blanca o la malva, així com els fruits de la gavarrera (els grataculs), de l’arboç (les cireres de pastor) o de l’aranyoner (els aranyons), entre d’altres plantes silvestres típiques d’aquesta temporada.

____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.