Agenda + Sostenible

Coneguts com a SUDS, els sistemes urbans de drenatge sostenible són una realitat que es va estenent per la trama barcelonina des de fa dues dècades. Les aparences i ubicacions són múltiples però la funció principal és una: fer front als efectes de la crisi climàtica en els episodis de precipitació. María José Chesa Marro, cap del Servei ambiental i relacions externes de Barcelona Cicle de l’Aigua, ens dona els detalls per descobrir aquests elements fonamentals de la ciutat.

• Per què diem que són fonamentals? Per a què serveixen els SUDS?

Els sistemes urbans de drenatge sostenible són solucions basades en la natura per a gestionar les aigües de pluja i tenen com a objectius principals evitar les inundacions i prevenir la contaminació del medi. Per tant, estan dissenyats per afavorir la infiltració d’aigua de pluja, controlar-ne el volum i, en episodis de pluges intenses, evitar la contaminació pel sobreeiximent de l’aigua d’escolament superficial i dels sistemes de sanejament unitari.

A més a més, el disseny dels SUDS contribueix a la creació d’espais públics més saludables i  d’infraestructures verd-blaves que fomenten una ciutat biorreceptiva:  s’incrementa la diversitat biològica i els seus efectes beneficiosos per la ciutat.

• I com funcionen? Quins materials s’utilitzen?

Com apuntava, es basen en la natura: els SUDS emulen a la ciutat el comportament del cicle de l’aigua als espais naturals. En el cas de Barcelona, aquesta solució de drenatge es dissenya adaptant-se a les característiques geològiques de la ciutat, el pendent del terreny, la densitat urbana, l’existència d’infraestructures o soterranis, etc..

D’aquesta manera, es diferencien quatre grups de SUDS segons la seva funció principal: retenció, filtració, infiltració i tractament. Els aljubs i parterres de detenció compleixen la funció d’interceptar l’aigua de pluja per laminar l’escorrentiu superficial i evitar inundacions i contaminació del medi. Les rases, les franges i les cobertes verdes són SUDS de filtració, que alenteixen el flux de l’aigua i retenen contaminants. La funció d’infiltrar l’aigua de pluja al terreny la porten a terme parterres, escocells, pous, dipòsits d’infiltració i paviments permeables. I, finalment, hi ha els tipus de SUDS de tractament: franges de biorretenció, estanys d’infiltració o cunetes vegetades que es construeixen per retenir els contaminants de zones que poden tenir més pol·lució i evitar, així, l’afectació a les aigües subterrànies.

Pel que fa als materials, es promou l’ús de les millors tecnologies disponibles i els materials amb la menor petjada de carboni, i amb la millor gestió del residu un cop finalitzat el seu cicle de vida. Cal dir que els SUDS són solucions holístiques, basades en la natura, on difícilment es poden  separar els materials vius dels materials inerts.

• En quins punts de la ciutat s’han implantat?

Principalment, s’han desenvolupat en noves àrees de planejament urbà, com són la Marina del Prat Vermell, la Plaça de les Glòries, el Carrer Bolívia, la Plaça Dolors Piera i el Barri de Bon Pastor així com altres àrees com el Parc de Joan Raventós, la Masia de Can Soler, , , entre d’altres.

Barcelona s’ha dotat d’una planificació tècnica per incrementar la superfície de SUDS als espais públics a través de diversos documents municipals. Tant el Pla Clima, el Pla del Verd i la Biodiversitat, el Pla Director de Clavegueram (PDISBA) o el Pla per a l’Aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius (PLAHAB) contemplen els SUDS com a solucions per a millorar la gestió del cicle de l’aigua a l’espai urbà i la qualitat de vida a la ciutat.

• Diem que els SUDS contribueixen a fer una ciutat més saludable i sostenible. En quins aspectes?

Els SUDS ens aporten molts beneficis entre els quan destaquen que conformen espais més saludables i incrementen la qualitat de vida de les persones. Com dèiem, els SUDS redueixen el risc d’inundacions i la contaminació de les masses d’aigua. També redueixen el volum d’aigua que, amb un drenatge convencional, es conduiria als dipòsits de retenció d’aigües pluvials i després a les depuradores. Per tant, es produeix un estalvi energètic.

Els SUDS també contribueixen a la reducció de l’efecte d’illa de calor i a incrementar el volum d’aigua de pluja aprofitable per la vegetació dels espais verds, disminuint aigua i energia per al reg. I podem seguir perquè també afavoreixen la recàrrega dels aqüífers, garantint-ne la qualitat, i incrementen la biota útil per a la ciutat, amb els serveis ecosistèmics que beneficien a la societat.

Per tots aquests motius, podem dir que els SUDS fan de les ciutats espais més sostenibles, habitables i saludables.

• Quines altres infraestructures de gestió del cicle urbà de l’aigua diries que són rellevants en l’actual context de sequera? I alguna de futur?

En el context de sequera i de les competències municipals, Barcelona fa dècades que treballa en el desenvolupament d’accions per a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius Km 0, així com la millora contínua per innovar en sistemes eficients en l’ús de l’aigua. La xarxa d’aigua freàtica municipal dona servei al reg dels espais verds, la neteja urbana, les instal·lacions esportives, i permet preservar l’aigua de boca per a l’abastament de la població.

Actualment, estem treballant en una nova ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitaments d’aigües grises, que permetrà l’estalvi, en el sector domèstic, de fins al 30% del consum habitual. En l’àmbit de la Marina del Prat Vermell, s’està treballant també per al subministrament d’aigua regenerada per a usos urbans, industrials i també al sector domèstic. Una de les fortaleses de la ciutat de Barcelona és la gran implicació de tots els sectors en l’estalvi d’aigua potable, que ha aconseguit reduir en un 20% el consum total de l’aigua potable des de l’any 2020.