Som conscients que des de les cooperatives podem ser ‘punta de llança’, i podem obrir les portes a canvis molt grans a la ciutat.

Gaia D’Elia és la coordinadora de BATEC – Pol cooperatiu per la transició energètica, entitat membre de la Xarxa Barcelona + Sostenible i del Grup impulsor ampliat del repte de ciutat Descarbonitzem-nos. Parlem amb ella sobre el projecte Safareig, finançat per la convocatòria d’ajuts per a projectes d’innovació urbana “La Ciutat Proactiva” de la Fundació BIT Habitat, amb fons de l’Ajuntament de Barcelona.
- En què consisteix el projecte Safareig que impulseu des de BATEC, juntament amb Lacol – arquitectura cooperativa i l’Associació Serveis Bàsics Autònoms – SEBA?
El projecte Safareig intenta donar resposta a les necessitats de la ciutat de Barcelona per descarbonitzar-se, amb l’objectiu principal de fer front a l’emergència climàtica des dels blocs de pisos. La nostra intenció és intentar, entre totes, fer aquests espais més saludables i sostenibles recuperant el vessant comunitari.
Safareig, busca transformar els espais comunitaris, no només perquè siguin més sostenibles, sinó també per fer-ho de manera mancomunada i fent servir menys recursos.
Totes les mesures que proposa el projecte, pretenen arribar a les persones que ja són conscients que cal el canvi, com les Persones + Sostenibles que ja son part de la Xarxa Barcelona + Sostenible, però també a les que encara no saben com, però els agradaria fer alguna cosa en el seu àmbit domèstic, de l’escala o comunitari.
- Un dels resultats del projecte és la “Guia d’intervencions de millora ambiental i comunitària per a edificis plurifamiliars”, una eina d’acompanyament per a la tan necessària transició energètica. A qui va dirigida i com funciona?
El toolkit és un dels resultats principals del projecte, perquè recull la nostra metodologia amb la idea que tothom se la pugui fer seva replicant-la a la seva escala de veïns, en qualsevol mena d’habitatge plurifamiliar, de Barcelona o no.
Pensem que la guia és útil des del punt de vista tècnic i social per associacions de veïns/es i comunitats d’escala, però també per a totes aquelles persones, entitats i empreses que treballen acompanyant-les.
El document es construeix sobre 15 propostes d’intervenció en una escala de veïns/es. Que es categoritzen segons la dificultat d’aplicació, el cost, l’estalvi o la millora ambiental i comunitària, i això ajuda a seleccionar i prioritzar segons les necessitats i oportunitats del bloc de veïnes.
Nosaltres recomanem l’ús de la guia conjuntament amb un joc de rol que s’ha plantejat dins del projecte, com una eina per trencar el gel per prendre aquest tipus de decisions. El joc simula una situació que ens fa empatitzar amb els diferents interessos, necessitats i moments vitals d’una escala de veïns/es, a la vegada que serveix per a l’aplicació real, amb l’objectiu d’arribar a una presa de decisions d’acord amb la informació que ens poden donar aquestes fitxes.
Per a nosaltres aquesta guia és un document viu que ara entra en plena fase d’aplicació, en diferents comunitats veïnals més enllà del pilot, que ha estat participant del projecte Safareig.
La guia està disponible al web de BATEC en format digital descarregable, o en versió editada si algú prefereix la versió en paper, que a les reunions veïnals és una eina molt més útil.
- El projecte tenia una durada d’un any i va finalitzar el passat desembre. Heu aconseguit assolir tots els objectius que us proposàveu a l’inici? Quines són les properes passes?
L’objectiu d’arrancada del projecte va ser molt complex perquè el fet d’arribar a una comunitat de veïnes no va ser gens senzill, però per sort vam trobar el Grup Cívit, que ens va permetre treballar amb un complex sencer, amb diferents escales, i no només un bloc. Hi va haver molta diversitat d’interessos i molta participació. El que sobretot ens va sorprendre va ser el debat dins les escales de veïns, ja que creiem que aquest era un dels principals reptes.
Ara, el següent repte és escalar el projecte i reproduir-lo, i per això tenim diferents línies d’actuació amb les quals estem intentant treballar. També ens agradaria un compromís de participació per part de l’habitatge públic per replicar aquestes metodologies en escales d’habitatges públiques i privades.
Resumint, hem implementat mesures molt transformadores que ni podíem preveure, però també hi ha hagut molts obstacles. Està bé, però, que tothom sigui conscient que cada realitat és un món i no necessàriament s’han de reproduir les mateixes implementacions. Hi ha dificultats, però les metodologies amb les quals treballem ens ajuden a superar-les.
- Descarbonitzar Barcelona és un repte enorme, que s’emmarca en el Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible 2024-2034. BATEC és signant del Compromís i membre del Grup Impulsor ampliat d’aquest repte de ciutat. Què implica formar part d’aquest grup?
Des de BATEC sempre hem tingut relació amb la Xarxa Barcelona + Sostenible, i ara encara més amb els nous reptes de ciutat. Ser part del grup impulsor ampliat per a nosaltres ha estat un reconeixement de la corresponsabilitat de l’assoliment dels objectius de la ciutat: sempre hem apostat per treballar des del que és públic i comunitari per transformar Barcelona a una ciutat més saludable i sostenible, atenint-nos a la transició eco-social, i pel que respecta a nosaltres a la transició energètica.
Som conscients que des de les cooperatives podem ser ‘punta de llança’, i que amb petits canvis podem obrir les portes a canvis molt més grans a la ciutat. N’ és exemple el projecte Safareig, com també ho va ser en el seu moment la Comunitat energètica de La Bordeta (CELB).
L’aliança amb l’Administració pública com l’Ajuntament, que disposa d’habitatges i espais públics com escoles i equipaments, és indispensable per fer arribar els projectes a la gran majoria de la ciutadania. El que és més important per a nosaltres és tenir referents a la ciutat: poder visitar el Grup Civit per veure com ho han fet, com han assolit aquestes petites millores i quins són els seus plans de futur, o poder visitar les escoles que han estat participants del projecte d’Escoles Resilients de la ciutat és possible gràcies a aquesta aliança.
- Gaia, per acabar, una pregunta que fem a totes les entrevistades: sabem que totes tenim contradiccions i que no sempre és fàcil ser 100% sostenibles. Sempre hi ha marge de millora, i per això volem que ens confessis alguna d’aquestes contradiccions i com ho fas per millorar.
Aquesta pregunta em sembla molt difícil, ja que més que una, hi ha moltíssimes contradiccions en el dia a dia. És veritat que en l’àmbit personal segurament és una mica menys complex, perquè és on tenim major sobirania tot i les dependències dels grans oligopolis. En l’àmbit d’escala encara ens queda per conèixer a molts veïns/es, ja que com a BATEC fa menys d’un any que ens vam mudar al ‘Bloc 4’.
El ‘Bloc 4’ és un equipament públic de gestió comunitària, i ens va generar contradiccions entrar i no conèixer i poder gestionar directament els sistemes energètics del Bloc. Tot i que està dissenyat amb mesures bioclimàtiques, de generació renovable, de geotèrmia, energia fotovoltaica, amb bombes de calor…, no tenim accés als nostres consums, ni com podem millorar el confort, i per tant podem aportat menys del que ens agradaria, tenint en compte que nosaltres treballem amb temes de transició eco-social i en concret amb qüestions de transició energètica.
S’ha de dir, però, que hi estem treballant, i tot just iniciem aquest 2025 un projecte que té per objectiu que en els pròxims dos anys puguem arribar a aquestes dades i millorar-ne la gestió, ja que són públiques. El repte també és descarbonitzar el nostre espai de treball i tant de bo aquest 2025 assolim aquest coneixement i fem les passes corresponents com totes les entitats.
____________________________________________________________________________________________________
Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.