Agenda + Sostenible

Ara que tenim Nadal ben a prop, parlem amb la Noemí, de l’Hospital de les joguines, perquè ens expliqui com podem donar una segona vida a aquelles joguines que pensàvem que havíem de llençar a les escombraries.

• Explica’ns què és i què feu a l’Hospital de les joguines?

L’Hospital de Joguines és un projecte que neix cap al novembre del 2016 com una campanya de recollida de joguines trencades i en desús amb la idea de reparar-les, restaurar-les i donar-los una segona vida.

Això ho fem en un taller que tenim al barri de Gràcia de Barcelona i actualment s’ha convertit en un servei de reparació de joguines antigues i trencades.

A més, oferim tallers a escoles, centres cívics i diferents entitats amb la idea de fer difusió dels valors que hi ha darrere aquest projecte.

• Què passa quan una família porta una joguina espatllada a l’Hospital de les Joguines?

Doncs, quan una família ve aquí a l’Hospital de les Joguines, fem el que en diem l’ingrés, fent el símil com quan un va a l’hospital.

Primer, els hi donem un número, que és el mateix que posem a la joguina i que va acompanyat d’una fitxa d’ingrés. Tot seguit, l’escrivim en un llibre on estan totes les joguines arxivades i els donem un diagnòstic per saber què se li haurà de fer amb un primer pressupost. Quan la joguina està reparada, avisem a les persones propietàries perquè la vinguin a recollir.

• Podeu curar qualsevol tipus de joguina o n’hi ha algunes que no són acceptades?

Les joguines bèl·liques i que conviden a un joc amb el qual no compartim els valors, no les agafem.

És difícil de dir a vegades, però sovint són joguines que pels materials amb els quals estan fetes i per la manera com s’han fabricat, és molt difícil accedir als seus mecanismes de reparació. Per tant, a més, ens dificulten molt la feina. Ens convida més a arreglar tot el que són materials com la tela, fusta, cartó, goma… Són materials que són duradors i es poden arreglar d’una manera més amable.

Unes altres joguines que no podíem agafar al principi, eren les joguines electròniques. Perquè moltes vegades tenen una gran dificultat. Però ara hi ha persones externes a l’Hospital que ens donen un cop de mà amb tot el que és electrònic i mecànic i cada cop n’estem fent més, sempre que siguin de bona qualitat.

També cal tenir en compte, que hi ha moltes joguines fabricades amb materials molt barats que són impossibles d’arreglar per culpa dels seus mecanismes interns. Aquí a l’Hospital ho intentem, però moltes vegades no ho aconseguim.

• Quina ha estat “l’operació” més inesperada que heu fet a una joguina?

No me’n ve cap de concreta al cap… Però sí que us puc dir que el que és més delicat són joguines per anar a dormir dels nens i nenes que més d’una vegada ingressen perquè se les ha menjat el gos. Acostumen a ser peluixos que el gos ha queixalat i arriben a l’Hospital molt estripats.

En aquests casos, el primer que s’ha de fer és netejar perquè estan molt brutes i després trobar la manera d’apedaçar. Com jo dic, cal fer un empelt de pell.

Aquestes operacions són molt gratificants perquè són joguines molt boniques i a mi m’agrada molt treballar amb la tela i buscar-ne una que se li assembli, que hi faci joc, que tingui el mateix caient o la mateixa textura… Cada una és un petit repte.

Un cop refet i cosit, quan el torno a omplir d’escuma es veu que aquell peluix ha patit un accident, però que continua tenint vida i fent el servei d’acompanyar aquell infant. 

• Quins consells donaríeu a infants i famílies perquè les joguines durin més i, aquestes festes, puguin fer regals més sostenibles?

Jo els diria que a l’hora de comprar busquin joguines que estiguin fetes amb materials nobles, com la fusta, la tela, el cartó, que convidin a la imaginació del nen o nena. Per exemple, una nina que plora té un mecanisme de plàstic a dins que és molt difícil de reparar quan es trenca. I resulta que els nens i nenes juguen igualment amb la nina sense el so. Per tant, li podem regalar a una nina que no tingui cap mecanisme a dins i el so ja li posaran ells quan juguin.

El joc el creen els infants, no cal que els hi donem tan mastegat. Per mi, anar a l’essència de la joguina, seria la clau a l’hora d’anar a comprar. El joc, la manera de jugar, ja la trobaran els més petits.

• Per acabar, sabem que totes tenim contradiccions i que no sempre és fàcil ser 100% sostenibles. Sempre hi ha marge de millora, i per això volem que ens confessis alguna d’aquestes contradiccions i com ho fas per millorar. (aquesta pregunta tanca sempre les entrevistes)

La gran contradicció per mi és el plàstic. Jo a l’Hospital intento tenir com menys plàstic millor i reivindico molt la joguina artesana dels temps d’abans, feta amb cura, amb dedicació, amb materials nobles i no les joguines de plàstic ràpides, barates i pensades per satisfer aquell primer impuls.

Això m’agradaria portar-ho a la meva vida personal, ja que moltes vegades aquesta vida ràpida i d’impuls, producte de la no organització familiar, em fa passar pel súper a última hora i agafar qualsevol cosa envasada que porta un plàstic, un embolcall… I, en canvi, si m’organitzo i dissabte al matí vaig al mercat i compro a granel i tinc tota la setmana programada, estic comprant menys productes envasats. Per tant, aquest seria el meu marge de millora.

____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.