Agenda + Sostenible

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) vetlla per la salut de les persones residents a Barcelona i visitants. Entre molts dels seus serveis, porta a terme la vigilància i control sanitari del subministrament i de la qualitat de l’aigua distribuïda a la ciutat per tal de garantir que està lliure de qualsevol contaminació que pugui ser perjudicial per a la salut. En parlem amb la Patricia González, tècnica superior en salut pública al Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental i l’Anna Gómez, cap del Departament de Salut Ambiental.

• L’aigua de l’aixeta de Barcelona, prové principalment del riu Llobregat i passa per la potabilitzadora de Sant Joan Despí, on es tracta per ser apta per al consum. Però per arribar fins a les nostres llars, quin camí segueix i com es garanteix que aquesta aigua arriba en bones condicions per al consum a l’aixeta de casa nostra?

Com bé dieu, a Barcelona ciutat l’aigua prové principalment del riu Llobregat tot i que també hi ha aportacions d’aigua del riu Ter, dels pous del riu Besòs i del Llobregat, i d’aigua dessalada del mar. L’aigua un cop es capta, es tracta a les diferents estacions de potabilització d’aigua de consum  i s’emmagatzema en diferents dipòsits a partir dels quals es distribueix per tota la ciutat.

L’aigua que es distribueix per al consum ha de complir una sèrie de requisits marcats per la normativa per garantir que es pot beure i que no és perjudicial per a la salut. L’entitat que gestiona l’aigua a la ciutat ha de realitzar controls a diferents punts de tot el recorregut que fa l’aigua, des de les estacions potabilitzadores fins a l’entrada dels edificis o bé les fonts públiques.

Nosaltres el que fem és garantir que tots els controls que existeixen al procés es compleixen i que l’aigua que es distribueix té la qualitat requerida. Fem inspeccions visuals de les diferents infraestructures relacionades amb l’aigua de consum, com la potabilitzadora del Besòs i els diferents dipòsits; controlem que la gestora de l’aigua faci els controls que toquen per normativa així com verifiquem que no s’ha detectat cap contaminant que pugui comprometre la qualitat de l’aigua; i fem controls de l’aigua a la xarxa de subministrament i als dipòsits per vigilar la seva qualitat. Totes les mostres d’aigua s’analitzen al laboratori propi de l’ASPB, especialitzat en mostres ambientals i alimentàries.

• La qualitat de l’aigua, quan arriba casa, es veu afectada pel tipus d’edifici? Per exemple si és més vell o més modern.

Tot el que hem comentat abans és per garantir que l’aigua que es subministra a la població està lliure de contaminants i es pot consumir. Tanmateix, quan l’aigua entra en els edificis la seva qualitat pot canviar pel pas per les instal·lacions interiors.

Això és perquè, per un costat, hi ha edificis que encara tenen dipòsits domiciliaris. Aquests dipòsits emmagatzemen l’aigua perquè pugui ser utilitzada a posteriori. Si els dipòsits domiciliaris no estan en bones condicions d’higiene i de manteniment poden empitjorar la qualitat de l’aigua i fer que aquesta no sigui bona per al seu consum (ex. contaminacions microbiològiques). Fa anys, aquests dipòsits es feien servir per garantir que hi hagués un subministrament continu d’aigua a les cases, ja que abans, es produïen talls d’aigua molt sovint. Avui en dia, en la majoria dels casos no són necessaris i és millor prescindir-ne per reduir riscos sanitaris.

Per un altre costat, el material de què estan fetes les canonades comunitàries i interiors dels edificis així com el manteniment que tinguin poden empitjorar també la qualitat de l’aigua. Un clar exemple són les canonades de plom instal·lades als edificis construïts abans del 1980, moment en què es va prohibir el seu ús. Si l’edifici no ha patit cap reforma i encara les conserva pot ser que s’estigui migrant plom a l’aigua i que pugui ser no apta pel seu consum. Tal com ocorre amb el plom també pot passar amb les canonades de ferro, per exemple. El plom té clars efectes negatius sobre la salut, sobretot per a grups vulnerables com els infants i les dones embarassades.

Des de l’ASPB oferim un servei gratuït per tal de comprovar la qualitat de l’aigua en diferents habitatges i edificis de la ciutat. Qualsevol persona que resideixi a Barcelona ens ho pot demanar enviant el formulari que es troba a la nostra pàgina web.

• Actualment, Barcelona es troba en fase d’excepcionalitat per sequera i les fonts d’aigua superficials com els rius aporten menys aigua. Això té alguna afectació en la feina que feu vosaltres de vigilància de la qualitat de l’aigua?

Efectivament, la sequera està fent que els recursos hídrics com els rius i els pous tinguin menys aigua. Això pot afectar també a la qualitat de l’aigua que es capta per a la seva potabilització, ja que pot contenir una major concentració de contaminants. També s’activen fonts alternatives del recurs hídric (ex. pous i aigües de mar). Per aquest motiu, les gestores treballen per garantir que aquest fet no afecti la qualitat de l’aigua subministrada mitjançant l’optimització dels processos de potabilització i els sistemes de control.

El protocol de la sequera de l’Ajuntament de Barcelona estableix que en situació de sequera s’ha d’incrementar els controls per comprovar la qualitat de l’aigua i des del nostre servei hem augmentat el nombre de controls que fem a la xarxa de subministrament i als dipòsits des de l’inici de l’episodi actual de sequera.

La sequera el que també ha fet és que es parli més d’orígens alternatius d’aigua, com l’aigua freàtica i l’aigua regenerada per a usos que no comportin el consum. Segons l’origen, l’aigua es pot utilitzar per al reg, la neteja de carrers i per a les cisternes del vàters, entre altres. Cal tenir present que no es pot utilitzar aquest tipus d’aigua sense que prèviament l’autoritat sanitària doni el seu vistiplau. Aquest punt és important per garantir que l’aigua utilitzada compleix amb certs criteris sanitaris i s’eviten riscos per a la salut de la ciutadania. A conseqüència de la sequera, el nombre de peticions d’usos alternatius d’aigua que ens han arribat al servei ha incrementat bastant en relació amb anys anteriors.

• A aquelles persones que tenen pous subterranis i en fan ús a casa seva, quines recomanacions els podem donar?

Una de les primeres recomanacions és que legalitzin el pou. Per fer-ho ho han de comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua. Si ja el tenen legalitzat, és important que es faci una caracterització de l’aigua captada. És a dir, fer una anàlisi de l’aigua, a través d’un laboratori acreditat, per determinar la seva composició química i microbiològica.

Segons la qualitat de l’aigua serà convenient o no utilitzar-la per al consum (beure, higiene personal, cuinar) o bé es podrà utilitzar per al reg de plantes o la neteja de la llar.

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.