Agenda + Sostenible

Aprofitant la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i l’inici del curs escolar, parlem amb Mireia Piqueras, impulsora del Bicibús a Barcelona i membre del Grup Impulsor Bicibús Eixample i del Grup Coordinador de la Xarxa Bicibusos de Barcelona. Una iniciativa que ja fa uns anys que funciona en molts districtes de la ciutat i continua estenent-se.

• Pels que encara no coneixen el Bicibús, ens pots fer cinc cèntims sobre el projecte?

El Bicibús va néixer arran de la necessitat d’un transport de proximitat sostenible i segur per a la canalla fins a les seves escoles de barri. L’hostilitat del trànsit a Barcelona i la manca d’infraestructura segura per a les ciclistes més menudes va fer que ens agrupéssim en famílies per a compartir el trajecte fins les escoles, primer setmanalment i actualment, cada dia.

Amb el temps hem descobert que el Bicibús és molt més que transport sostenible i reivindicació d’un altre model de ciutat: és salut física i mental, és comunitat, és vincles, és sentiment de pertinença, és un efecte crida als hàbits saludables, i és, sobretot, empoderament i model d’interseccionalitat per als infants i les seves famílies. El Bicibús és més que un projecte amb superpoders, és també llavor de moltes altres iniciatives col·lectives.

• Com ha evolucionat el projecte des que es va posar en marxa? Hi ha més recorreguts i escoles implicades?

En el cas de Barcelona, al 2020 ja trobem alguna prova pilot als barris de muntanya. Però és al final d’aquell curs quan diverses famílies de les escoles Xirinacs i Entença es reuneixen i testegen com funcionaria aquesta iniciativa a l’Eixample. Just ara farà 4 anys, i serà ja el 5è curs, el 17 de setembre de 2021 es va inaugurar la línia de Sant Antoni. Al cap de poques setmanes, a mesura que creixia en usuàries la línia, altres famílies s’hi van interessar i ja sortien branques que es desviaven cap a les escoles Diputació, Auró, IPSI i Llorers, rendint la línia Consell de Cent. De seguida la iniciativa va créixer amb més línies complementàries: Letamendi, Mireia, Diagonal o Sagrada Família a l’Eixample, o les de Ciutat Vella, Fort Pienc, Sarrià, Bonanova, Vallvidriera, Clot, Sant Andreu-La Sagrera, Les Corts, Font d’en Fargues i Indians a altres districtes de la ciutat. Malgrat tenir 17 línies de bicibús, al tenir freqüències i casuístiques diferents, com a indicador preferim parlar de desplaçaments. El primer curs vam comptar 15mil desplaçaments per anar a l’escola a tota la ciutat i enguany han estat uns 5mil només a l’Eixample.

Tot i que els bicibusos només els tenim activats per anar a l’escola per una qüestió d’horaris, des dels inicis vam observar que moltes famílies s’autoorganitzaven per a les tornades o per anar a extraescolars, a més d’inevitablement convidar als adults a anar a la feina en bici. Aquesta va ser la llavor del concepte “bicivendres” (fer dels divendres el dia de la bici), un moviment que es va associar ràpidament al Fridays For Future.

Totes aquestes línies sempre han estat vinculades i s’han donat suport mútuament, reforçant el teixit entre AFAs que compartien inquietuds i generant un substrat idoni per al desenvolupament d’altres activitats transformadores del model de ciutat. De manera natural doncs, va néixer la Xarxa de Bicibusos de Barcelona, la veritable impulsora d’aquest moviment ciutadà.

•  El Bicibús va néixer com una activitat vinculada a escoles, però ha anat més enllà. Quines accions o iniciatives s’han desenvolupat fora de l’àmbit estrictament escolar?

El Bicibús a Catalunya sorgeix de les famílies amb el suport de les seves AFAs i, en alguns casos, també de les direccions escolars i claustres. Per això és un projecte que abraça tota la comunitat educativa. Aquesta base ens ha permès ampliar-nos i desplegar un ventall d’activitats tan ampli com el mateix concepte d’educació abasta.

Des de la Xarxa de Bicibusos de Barcelona hem fet formacions per a altres famílies, escoles i departaments tècnics d’ajuntaments i universitats d’arreu del món —de San Francisco a Glasgow, passant per Buenos Aires, Worcester, Lisboa, Portland, Turquia, Alemanya o Malta, entre d’altres. També hem rebut estudiants d’urbanisme i mobilitat de diversos països, col·laborem amb entitats com Punt6, Biciclot, el BACC, Barcelona City Lab o la Societat Catalana de Pediatria, i tenim un paper clau en l’organització de la Kidical Mass Barcelona.

A més, hem impulsat la Xarxa de Bicibusos de Catalunya i la Taula de Mobilitat Escolar de Barcelona; vam idear i acollir el primer Global Bikebus Summit —que enguany ja prepara la 4a edició a Lisboa— i, sobretot, vetllem i treballem pel dret de la nostra mainada a gaudir d’una mobilitat i un urbanisme amb mirada d’infant, sostenibles, segurs i saludables.

En aquesta pedalada també hem rebut diversos guardons i reconeixements que ens han donat empenta, com el Bicimpuls 2021 de l’AMB, el Barcelona + Sostenible 2021, el Dia Mundial de la Bicicleta 2022 de Nacions Unides o el premi de l’AFFAc 2023. A més, hem participat en entrevistes, podcasts i reportatges internacionals, com el documental Bicibús de la productora Otoxo. Tot plegat, sempre amb la voluntat de promoure la mobilitat 4-80 (i. e., si una infraestructura és segura per a les persones de 4 anys i per a les de 80, és segura per a tothom).

• Com ha repercutit el Bicibús en la mobilitat i la convivència als carrers de Barcelona? Ha generat algun canvi en la manera com es mouen les famílies o en la percepció de la bicicleta com a mitjà de transport?

Des de la Xarxa som molt crítiques: la realitat és que no hem apreciat una disminució de l’agressivitat en el trànsit ni millores a les infraestructures ciclistes. Els vehicles a motor segueixen sent els “amos” de la calçada i la convivència amb els més vulnerables segueix depenent de la complaença del conductor. És evident que cal mesures valentes i efectives que protegeixin les ciclistes com la pacificació de tots els carrers de la ciutat, carrils bici de qualitat, interseccions més segures, reducció del nombre de vehicles,… en resum, cal democratitzar l’espai públic i adaptar-lo als temps que vivim, repensar el model de ciutat on volem viure. El que si és cert és que cada cop més famílies es mouen en bicicleta, no només cap a l’escola, si no també cap a la feina o per a activitats de cures o d’esplai.

• Quines opcions té la ciutadania general per sumar-se al Bicibús o col·laborar-hi, ja sigui com a participants o com a voluntaris?

Com a participants és facilíssim. Només necessites entrar en contacte amb la línia de bicibús de l’escola o de les escoles properes i anar al punt de sortida en bici (o patinet) a l’hora indicada. Important: la mainada ha de dur casc i totes, timbre! Si no hi ha cap bicibús al teu entorn, també et pots posar en contacte amb famílies que tinguin la mateixa inquietud i crear-ne un de nou, és molt més senzill del que sembla. I sempre pots escriure’ns a bicibuseixample@gmail.com i demanar-nos suport.

Participar com a voluntari ja és una mica més complex, doncs al ser una activitat amb canalla som molt estrictes amb qui hi participa de manera externa. També som molt estrictes pel que fa a vídeos i fotografies dels infants per tal de protegir-los. Si vols fer de voluntària és millor que ens contactis de la mà d’alguna altra voluntària o família “que t’apadrini”. Tot i així, creiem que el moviment de voluntariat del Bicibús a Barcelona ha estat peça clau de l’engranatge per al seu creixement i manteniment. Als inicis vam demanar a una vintena de conegudes que ens acompanyessin durant un parell de mesos i la veritat és que molts d’ells i elles continuen venint a donar suport setmana rere setmana. Va per a ells i elles el nostre agraïment infinit!

• Per acabar, una pregunta que fem a totes les entrevistades: sabem que totes tenim contradiccions i que no sempre és fàcil ser 100% sostenibles. Sempre hi ha marge de millora, i per això volem que ens confessis alguna d’aquestes contradiccions.

Personalment, i em consta que diverses de nosaltres ho compartim, la major contradicció que trobo en el bicibús és el propi bicibús en sí. Tot i que ens encanta a petits i grans moure’ns en bicibús – i no només per la part lúdico-festiva que té, si no per la millora en la salut mental i el superpoder de crear i reforçar el teixit social–  el cert és que el que més m’agradaria és que el bicibús desaparegués perquè ja no fos necessari, que la ciutat fos tan amable i respectuosa amb les criatures com ho és amb els homes, blancs, de mitjana edat i bon salari que es mouen amb els seus  automòbils lluents.

Que els nostres infants puguin anar segurs a l’escola en bicicleta sense la protecció de moure’s en grup, no és una utopia, és un objectiu i es pot complir. La ciutadania ja hi som, només cal la voluntat dels governants.

____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.