Agenda + Sostenible

Carmen Cabezas va dedicar la seva vida professional a la Medicina Familiar i Comunitària, la Medicina Preventiva i Salut Pública. Com a ciutadana de Barcelona, participa amb l’entitat  No Más Colillas Barcelona en les neteges ciutadanes que fan a la ciutat. Parlem amb ella amb aquesta triple visió, professional, ciutadana i voluntària, dels residus i el seu efecte sobre al salut, amb motiu de la Setmana de la Prevenció de Residus.  

• Quan parlem de residus, sempre parlem dels efectes que aquests tenen sobre el medi ambient. Però sabem que també impacten sobre la nostra salut. Basant-nos en al teva dilatada experiència en medicina, ens pots explicar els principals efectes dels residus en la salut humana?  

El concepte de residu és molt ampli i engloba moltes substàncies: materials que rebutgem o que es produeixen al processar o produir altres, fum dels vehicles o del tabac, plàstics o els aliments que llencem… Per tant, des de la contaminació ambiental fins al malbaratament alimentari generen residus. 

Hi ha residus químics, com els metalls pesants, que ens poden generar un càncer o ens poden afectar neurològicament (normalment amb una exposició de molts anys) o atacar al sistema immunitari. Altres com alguns plàstics, són disruptors endocrins i poden causar problemes en la fertilitat. Si parlem de residus ambientals, com el fum del tabac o dels vehicles, sabem que estan relacionats directament amb problemes respiratoris i en la generació de càncer també. 

Per tant, hi ha molts efectes en la nostra salut que es poden relacionar amb els residus. Però també cal dir que existeixen normatives i límits que s’han establert per vetllar que no tinguin grans efectes en la nostra salut. Tot i això, som vuit mil milions de persones al mon i la pressió a la qual sotmetem el planeta és molt alta. 

• Podem dir que sostenibilitat i salut, van de la mà? 

Totalment. Actualment, no es pot parlar de salut sense parlar de sostenibilitat, ja que més del 40% de la nostra salut està lligada a l’entorn en què vivim.  

Des del punt de vista de la salut pública hi ha un concepte que ens interessa molt, que és el dels límits planetaris. És important treballar per moure’ns dins una franja de desenvolupament sostenible i just, que posi al mateix nivell la salut individual, la del grup i la del planeta. Ja que sense salut planetària no hi ha salut humana.  

L’Agència de Salut Pública de Catalunya ja fa temps que lliga sostenibilitat i salut i el 2018 va editar la guia Petits canvis per menjar millor, on ja estan les bases  del concepte de dieta planetària: una alimentació que ens cuidi a nosaltres i al planeta, més basada en plantes i productes de temporada i de proximitat.  

• En la teva col·laboració amb l’entitat No Más Colillas Barcelona hauràs pogut comprovar que les burilles son un dels principals residus que es recullen en les neteges de platges, per exemple. Tot i ser un residu tan petit, perquè és tan perillós per la nostra salut? 

En una burilla per un costat hi trobem tots els productes que esperem del tabac com la nicotina, el quitrà… Moltes d’aquestes  substàncies poden generar càncer i són altament tòxiques pel medi ambient, fins al punt de què al votant d’una burilla que podem trobar pel camp no hi creix res. Per l’altre costat, tenim el filtre que està format per plàstics que acaben degradant-se en microplàstics i fa que aquest residu sigui un dels majors contaminants plàstics a escala mundial. Aquests filtres poden trigar més de deu anys en degradar-se, i malgrat existeixen iniciatives magnífiques com la de platges sense fum, continuem trobant aquests residus en gran quantitat. 

A més, hem de tenir en compte que més del 8% dels incendis en àrees forestals són provocats per burilles i que per produir paquets de tabac es tallen molts arbres i, per tant, contribueix a la pèrdua de biodiversitat al planeta. 

Sobren motius per intentar reduir les burilles. I cal tenir en compte que la cigarreta electrònica no és una alternativa al tabac tradicional, ni per salut, ni pel planeta, ja que les bateries i els plàstics que les formen també són contaminants. 

• Creus que la teva formació i trajectòria professional t’ha ajudat a ser més sostenible?  

Jo vaig fer la meva residència com a metgessa de família i salut comunitària i el primer enfocament en aquesta especialitat es dedica a ajudar a les persones de manera individual. Jo de seguida vaig passar a l’especialitat de salut pública i és llavors quan vaig veure que no es tracta d’ajudar individualment a les persones sinó de treballar les causes del malestar i la mala salut. Llavors és molt important per  aconseguir que la gent tingui un habitatge digne i una  educació que les permeti desenvolupar al màxim les seves capacitats, entre altres coses. En salut pública, t’adones que és important treballar intersectorialment amb els altres per millorar les condicions de vida, de treball i d’educació de les persones perquè l’entorn on vivim és on es produeix realment la salut i ha de ser el més saludable possible. Per tant, sí que m’ha ajudat a ser més sostenible. 

• Què li diries a algú que pensa que els residus són un mal necessari per a la nostra manera de viure i per tant encara no és conscient de que generant residus, a part de perjudicar el medi ambient, també perjudica la seva salut? 

Li diria que apart del que cal que faci l’administració i que podem i hem de demanar,  hi ha mesures per prevenir els residus que només podem fer nosaltres com a ciutadanes i que algunes són molt fàcils. És un camí i cadascú ha de trobar el seu per mirar com pot ser part de la solució. 

Per exemple, podem reduir l’ús d’ampolles de plàstic i utilitzar ampolles reutilitzables amb aigua de l’aixeta. També és important fer un consum responsable de la roba i comprar només el que és realment necessari. Si se’ns espatlla alguna cosa, mirar d’arreglar-la. Hem d’intentar utilitzar un transport el més sostenible i actiu possible. Els pobles mediterranis són molt compactes i es pot anar caminant gairebé a tot arreu i si no hem de mirar d’utilitzar transport urbà. 

També podem reduir el consum d’energia. Potser no ens cal posar l’aire condicionat (si en tenim) i podem refrescar la casa obrint finestres o posant un ventilador. 

Pel que fa a l’alimentació, tenim la sort que la dieta mediterrània és una dieta molt sostenible si la fem bé. I tot això es pot fer sense empitjorar la nostra vida.  

• Què fas tu per reduir la quantitat de residus a casa i així ser una mica més sostenible? 

Intento fer dutxes tan curtes com sigui possible, mourem per la ciutat en transport urbà o caminant si és a prop. A casa no utilitzem l’aire condicionat i intentem seguir al màxim la dieta mediterrània, menjant molta fruita i verdura de proximitat i temporada. 

Miro de comprar molt poques peces de roba i que siguin duradores, utilitzo pocs  productes cosmètics i  basats en plantes i tot i que per mi i les persones de la meva generació és molt difícil, intento no imprimir. 

A mi m’agrada molt llegir i fer-ho en paper i anar a comprar llibres és un gran plaer. I ara estic començant a compartir i fer intercanvi de llibres i fer ús de la Xarxa de Biblioteques i dels Centres Cívics, tot i que em costa perquè hi ha edicions que són precioses.
Sempre es pot fer una mica més, però amb aquests petits canvis ja estic fent una petita contribució. 

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.