Declaració institucional davant la situació que viu la ciutat després de la sentència del procés

Declaració institucional davant la situació que viu la ciutat després de la sentència del procés

20/10/2019 15:54

Ajuntament. L’alcaldessa, Ada Colau, ha fet una crida al diàleg, ha rebutjat la violència i ha expressat la preocupació per les persones ferides durant les protestes d’aquesta setmana a la ciutat.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha fet una crida al diàleg per buscar una sortida política a la situació que ha viscut Barcelona aquests últims dies i per frenar tot tipus de violència. També ha expressat la preocupació per les persones ferides i ha agraït als serveis municipals la feina que han fet perquè la ciutat funcioni amb normalitat.

Barcelona som una ciutat de pau, de diàleg, de drets, de respecte a la pluralitat; en canvi, aquests dies hem viscut moments de molta tensió, dels més greus dels darrers anys. És per aquest motiu que faig la declaració següent:

Les darreres nits la ciutat ha viscut situacions de gran tensió i violència, i Barcelona no ho mereix:

Hem vist grans manifestacions pacífiques, que sempre són benvingudes a la ciutat, però alhora hem vist incendis als nostres carrers i actituds violentes que cal condemnar. I amb orgull ahir vèiem com molta gent cridava “som gent de pau”, calmant els ànims i evitant la violència. En nom de la ciutat vull donar les gràcies a aquesta gent valenta.

El que més em preocupa d’aquests dies són les persones ferides i, especialment, les set persones que es troben en estat greu o molt greu, entre les quals hi ha un policia nacional en estat molt greu i una noia en estat crític. Des d’aquí vull enviar tot el suport als seus familiars i desitjo que es recuperin ben aviat.

També tenim coneixement que entre els ferits greus diverses persones han perdut la vista d’un ull, lesions amb tota probabilitat provocades per pilotes de goma, un material antiavalots que s’havia deixat d’utilitzar a Catalunya, precisament per evitar aquest tipus de lesions. Demano que es revisin els protocols que s’han fet servir en l’ús d’aquest material i que s’obrin les investigacions oportunes.

També hem vist com s’increpaven periodistes que feien la seva feina, i com, fins i tot, es detenia un periodista que anava perfectament acreditat, un fet molt greu. Cal garantir el dret a la informació i la llibertat de premsa, garantint la seguretat dels professionals de la informació.

Ahir escoltàvem el ministre de l’Interior afirmar que la policia té el monopoli de l’ús de la força, que s’havia actuat amb proporcionalitat i que les imatges i les denúncies que s’han fet sobre casos de mala praxi policial són totes falses. Soc la primera que durant tota la setmana he reconegut la dificultat en què s’ha hagut de desenvolupar la tasca policial i que no es poden fer generalitzacions. Però precisament perquè el ministre té raó quan diu que en un estat democràtic la policia té l’ús exclusiu de la força, cal ser exemplar i utilitzar aquesta força amb rigor i professionalitat. I no s’ha de tenir cap por d’investigar possibles casos de mala praxi. Crec, sincerament, que un ministre no pot dir d’antuvi que tots els casos de denúncia de mala praxi són falsos, que totes les imatges que hem vist a les xarxes denunciant casos d’abusos són falses.

En els moments més difícils és quan ha de sortir el millor de tothom. Tots i totes tenim molt a aportar per sortir d’aquesta situació. Primerament, els i les responsables polítics i institucionals; també els mitjans de comunicació, les entitats i tota la ciutadania.

Com a alcaldessa demano que cuidem Barcelona, la seva diversitat, la seva tradició reivindicativa, defensora de drets i llibertats, i dialogant.

Vull fer un reconeixement molt especial a tots els treballadors i treballadores municipals que estan fent aquests dies esforços molt més enllà del que és exigible: Guàrdia Urbana, neteja, Bombers, mobilitat, els serveis de cura de les persones (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona – CUESB). Professionals que han entès la situació d’excepcionalitat i que dia rere dia i nit rere nit treballen per tenir cura dels nostres veïns i veïnes i de la nostra ciutat i per fer que, malgrat viure moments molt difícils, la ciutat torni a funcionar al cap de poques hores. De tot cor, moltes gràcies.

Aquests dies, molts veïns i veïnes, comerciants i entitats de tot tipus s’adrecen a l’Ajuntament demanant com poden ajudar. Barcelona té en la seva manera de ser aquest esperit col·lectiu de solidaritat i cooperació que apareix en els moments difícils. És un orgull ser alcaldessa d’una ciutat que no abandona mai aquests principis i aquesta manera de fer.

Deixeu-me també destacar que ens cal escoltar què està dient la gent jove aquests dies. No se l’ha de criminalitzar, cal saber separar allò que són actituds violentes d’allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d’una generació que no se sent representada ni escoltada i que té molt per aportar. Una generació que són el futur, però també el nostre present, i a la qual segur que no s’ha escoltat prou i que necessitem per millorar la nostra democràcia.

Però siguem clars: només des de la ciutat no podrem trobar les solucions al conflicte sobre la relació entre Catalunya i Espanya, i sobre la gestió política que se n’ha fet. És evident que necessita solucions que van més enllà del que fem o el que passi a Barcelona. Podem aportar molt, podem col·laborar, i ho farem, però la responsabilitat és sobretot de qui lidera les institucions que han de protagonitzar la negociació i el desbloqueig.

És en aquest sentit que demano, com a alcaldessa, que el president en funcions de l’Estat, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, dialoguin. I que ho facin amb responsabilitat. Si els governs català i espanyol poden parlar per coordinar els operatius policials, com és possible que no siguin capaços de parlar del problema polític de fons que tenim? Crec que molta gent es fa aquesta pregunta. Els demanaria que, si us plau, parlin en privat, que cada cop que s’interpel·len a través de mitjans de comunicació o de les xarxes socials estan fent menys creïble el diàleg. Tots sabem que perquè hi hagi diàleg real hi ha d’haver un contacte discret i serè.

Barcelona és una ciutat amb una forta tradició feminista i de cultura de pau. Unes tradicions de les quals hem après que per al diàleg real cal, primerament, empatia i escolta: entendre les raons de l’altre i abandonar maximalismes. Per això faig una crida al diàleg i a generar les condicions perquè sigui un diàleg real, efectiu i que ens porti a solucions. I això, només serà possible si tothom assumeix el següent:

Cal abandonar les posicions de màxims, les línies vermelles i els bloquejos. És difícil en context electoral, però cal abandonar el càlcul electoral a curt termini i elevar la mirada per entendre la complexitat de la situació. Ens hi juguem molt més que unes eleccions.

Ens cal sinceritat i parlar clar, perquè totes i tots sabem que la solució política al problema de fons que viu Catalunya amb la seva relació amb l’Estat no arribarà en poc temps, però que, alhora, hem de treballar per una sortida a curt termini que ens permeti desbloquejar i avançar.
Hem de fer immediatament uns primers passos, per demostrar que les institucions i els partits polítics servim per oferir solucions i no per generar problemes. Cal que es parli amb serenor i generositat de com se soluciona la situació de tenir líders socials i polítics empresonats, perquè tots i totes sabem que, sense la seva llibertat, serà molt difícil trobar sortides al conflicte que vivim. Demano que no neguem això i que tampoc no fem servir retòriques maximalistes sobre com arribar a la seva llibertat.

Cal aïllar i minimitzar els discursos polítics incendiaris, que no representen la majoria de la població i que només generen més tensió.

Cal, per tant, una taula de diàleg, tant en l’àmbit estatal com català, que generi un nou clima, refaci ponts que avui no existeixen, i que parteixi del compromís de ser una taula permanent i estable, que s’allunyi de la gesticulació i ens acosti a les solucions.

Com a alcaldessa d’una ciutat que ha viscut amb tristor dies molt difícils, però alhora una ciutat esperançada perquè en cap moment ha perdut el seu orgull i la seva essència dialogant, oberta i capaç de sortir de situacions difícils, treballaré en tot el que estigui a les meves mans per facilitar el diàleg en aquests termes que he descrit. Des de l’empatia, des de l’escolta, des de la voluntat de sumar, allunyant-nos dels retrets constants, faig una crida al diàleg polític i a abandonar la violència verbal, física i de tota mena. Com a societat, com a país, com a ciutat, hem de sortir d’aquí. Treballem per fer-ho possible.

Compartiu aquest contingut