Declaració institucional de l’emergència climàtica a la ciutat

Declaració institucional de l’emergència climàtica a la ciutat

16/01/2020 19:25

Emergència climàtica. Declaració institucional de l’emergència climàtica a la ciutat.

El 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona declara l’emergència climàtica i accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica global que ja estem patint ens porten a actuar de manera urgent i contundent. Encara hi som a temps. És ara o mai.

VÍDEO. Ada Colau: “Avui Barcelona declara l’emergència climàtica, ho fa l’Ajuntament, però també ho fan totes les entitats que heu participat en les taules i tothom que s’hi vulgui adherir. Tothom hi és benvingut, tothom hi és necessari”.

Declaració institucional de l’emergència climàtica

Avui som aquí fruit d’un procés, d’un procés que ve de lluny, de molta gent que ens ha precedit, però especialment d’un procés que va començar el juliol passat quan a l’Ajuntament de Barcelona vam dir que efectivament som conscients, com ho són moltes altres ciutats, que ens trobem en un canvi de paradigma, que hem d’actuar davant de l’emergència climàtica. Però no volíem fer un decret retòric, no volíem fer simplement una signatura en un paper. Volíem fer un procés real, amb mesures concretes, amb un compromís que signifiqués un abans i un després en la lluita contra l’emergència climàtica.

Des del juliol ha estat en marxa la Taula per l’Emergència Climàtica i vull donar les gràcies a tota la gent que hi ha participat, a les entitats, als i a les expertes de l’àmbit científic, també als serveis municipals que de manera molt transversal i des de moltes àrees i regidories diferents s’hi han implicat moltíssim. Vull agrair a tothom la moltíssima feina i la molt bona feina que s’ha fet durant aquests mesos: al voltant de dues-centes entitats i tres-centes persones han participat per arribar avui a una declaració que no és una declaració buida, sinó que és un pas a l’acció. Un pas a l’acció que parteix de l’assumpció de responsabilitats, com no pot ser d’una altra manera. Ens trobem davant d’una grandíssima amenaça, davant d’un dels reptes globals principals que hem d’abordar de manera immediata, i sabem que les ciutats hi tenim una responsabilitat principal que no podem defugir. Les grans ciutats, les ciutats metropolitanes, les ciutats d’arreu del planeta som un dels principals emissors de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, som les que decididament hem d’actuar.

Ho va dir clar Greta Thunberg, una de les persones joves que lideren arreu del planeta aquesta crida a l’acció, Greta Thunberg ja ho va dir quan ens va advertir: “La casa està en flames: això no és un simulacre”. Nosaltres avui, com a ciutat de Barcelona, ens volem afegir a les paraules de Greta Thunberg i afirmem que, efectivament, això no és un simulacre, això és una emergència. I que, com molt bé explicava el vídeo, de manera breu, clara i directa, estem destinats a passar a la història, però depèn de nosaltres de quina manera passarem a la història. Passarem per allò que fem o per allò que no fem, però en els propers anys es decidirà, efectivament, si quan encara érem a temps —perquè encara som a temps— vam actuar de manera decidida per garantir la vida en el planeta i per garantir un futur millor als nostres fills i les nostres filles. I Barcelona avui és aquí per declarar l’emergència climàtica i, per tant, afirmar que nosaltres hem triat, i hem triat passar a l’acció.

Ara mateix som en un context global que és difícil, és molt complex, i malauradament de manera freqüent, i no aïllada, ens trobem a caps d’estat, en alguns casos de les potències amb més influència del planeta, grans multinacionals, que encara practiquen el negacionisme climàtic, que encara diuen que això de l’emergència climàtica és una qüestió ideològica i que no existeix. Nosaltres, des d’aquí, des de Barcelona, volem dir clarament davant del negacionisme que aquest és un camí equivocat, que pensar que es poden posar els beneficis econòmics a curt termini per davant de la garantia de la vida i del futur del planeta és un error grandíssim, també econòmic.

El sistema econòmic tal com l’hem conegut fins ara és evident que no ha funcionat del tot bé i ara mateix és el que tenim sobre la taula: un sistema econòmic que en l’àmbit global genera més desigualtat i, per tant, injustícia social, però també genera injustícia en l’àmbit climàtic i en l’àmbit ambiental, i directament genera catàstrofes ecològiques. I això vol dir també que perjudica l’ésser humà, especialment a les zones i els països més desafavorits o més discriminats en la geopolítica mundial.

Som aquí per defensar la democràcia, defensar la justícia climàtica, defensar que s’ha de revisar el sistema econòmic per donar una resposta adequada als grans reptes que tenim avui aquí. És a dir, més que mai, com es deia a les places ja fa uns anys, el que estem defensant ni més ni menys és una democràcia real, un sistema que estigui al servei de l’interès general i de la vida al planeta.

És clar que les ciutats som grans responsables d’aquestes emissions que generen l’emergència climàtica i, per tant, hem de ser les primeres que actuem de manera decidida, per això som avui aquí. Però no tot depèn de nosaltres, això també ho sabem, i avui som aquí per dir que no volem defugir les nostres responsabilitats, però que també estem disposades a actuar de manera més decidida si se’ns donen els recursos i les competències adequades, i que estem totalment disposades a col·laborar amb totes les administracions, amb la ciutadania, amb el sector privat, perquè efectivament aconseguim el que ha de ser un objectiu totalment compartit com és la reducció de les emissions.

El que tenim és una responsabilitat, com a ciutat global i internacional que som, de llançar un missatge al món: s’acaba el temps, hem d’actuar de manera urgent i no hi ha dreceres.

Barcelona avui declara l’emergència climàtica, ho fa l’Ajuntament, però també ho fan totes les entitats que heu participat en les taules i tothom que s’hi vulgui adherir. Tothom hi és benvingut, tothom hi és necessari.

Aquesta emergència climàtica, aquesta declaració d’avui, no arriba del no-res: hi arribem fruit d’un procés llarg en què també es van fer iniciatives al llarg del mandat anterior, i s’han fet passes importants. S’han fet passes com la posada en marxa de la zona de baixes emissions més gran del sud d’Europa; com un nou sistema de tarifes del transport públic per potenciar-ne encara més l’ús habitual; com el pla de protecció dels entorns de les nostres escoles, que vam presentar fa pocs dies per protegir les nostres escoles i guanyar espai públic per als nens i nenes de manera segura i saludable, així com altres iniciatives de model urbanístic com les superilles, l’augment dels carrils bici i moltes altres iniciatives, o també en l’àmbit econòmic, amb una nova fiscalitat verda.

I tot i que hem fet molt, avui no som aquí per ser autocomplaents, sinó per dir que encara hem de fer molt més. I res serà suficient fins que no aconseguim l’objectiu que ens proposem, que és reduir l’any 2030 un 50% de les emissions amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions del 1990. Aquest és l’objectiu, i caldrà fer el que sigui per aconseguir que efectivament aquest objectiu es compleixi.

Amb aquest pas que fem avui aquí, que tampoc serà el darrer, segur que en vindran molts més, presentem una declaració que, com us dèiem, no és una simple signatura, sinó que té un objectiu ambiciós, amb cent mesures per poder-lo complir.

Aquestes són mesures que en termes generals signifiquen un canvi cultural, i quan diem canvi cultural volem dir un canvi de paradigma, un canvi de mirada sobre el nostre món, sobre la nostra ciutat, sobre el nostre model econòmic, sobre quines són les prioritats i, per tant, quines són les accions que hem d’emprendre. I hem d’emprendre canvis molt importants que afecten àmbits principals de la nostra vida col·lectiva, per exemple, canvis en la mobilitat, ja que encara hem de reduir molt més les emissions i hem de descarbonitzar completament la mobilitat.

Pel que fa al model de ciutat, cal construir una ciutat molt més verda, més pacificada, més segura i més saludable.

En el model econòmic, hem d’avançar ràpidament cap a una economia realment verda, cap a un green new deal: una indústria més neta, apostar per la innovació i aprofitar també les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies.

També calen canvis en la producció i el consum: energia verda, un nou model alimentari de proximitat i ecològic, una reducció dels residus i una millora de la gestió dels residus, entre altres.

Deixeu-me fer èmfasi en aquesta idea, que apareixerà de manera recurrent en aquesta declaració, com no podia ser d’una altra manera, sobre la responsabilitat. Penso que és molt important que nosaltres, com a màxims representants de la institució, parlem molt clar sobre aquest tema, i hem de parlar clar perquè en el debat sobre l’emergència climàtica s’ha parlat molt sobre canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten majoritàriament la vida quotidiana de la ciutadania. I efectivament tots ens n’hem de fer corresponsables, ningú no en pot quedar fora, però evidentment no en poden quedar fora sobretot els que en són responsables.

Li estem demanant molt a la ciutadania, i en som conscients, per tant, amb les administracions, hem de predicar amb l’exemple i hem d’estar a l’altura de la responsabilitat que demanem a la ciutadania.

Les administracions, en general, no ens hem de barallar entre nosaltres, hem de col·laborar i cooperar per fer polítiques molt més valentes i ambicioses que les que s’han fet fins ara, però sobretot hem d’abordar també els grans emissors i, per tant, hem de parlar també de la responsabilitat i de la reducció d’emissions de les grans infraestructures i de les grans empreses privades. Ningú, absolutament ningú, pot quedar al marge d’aquesta responsabilitat.

Hem començat un camí, un camí que no té marxa enrere, i hem d’accelerar encara més. Barcelona és una ciutat que s’ha reinventat moltes vegades i que ho ha fet amb ambició, amb il·lusió i amb valentia quan ha fet falta.

Tenim al davant un dels reptes més grans, una amenaça que és global, poques vegades havia passat una cosa així, però alhora aquesta amenaça global requereix respostes locals que s’han de multiplicar i replicar per tot el planeta i, en concret, per totes les ciutats del planeta.

Amb aquesta resposta ambiciosa a una de les principals amenaces globals, hem de veure l’oportunitat que suposa per a la ciutat de Barcelona. No estem parlant només de fer restriccions, parlem, com deia abans, d’un canvi de mirada sobre les prioritats, decidir si realment prioritzem la vida de les generacions futures. Tenim l’oportunitat d’apostar per una ciutat més saludable, per als nostres nens i nenes, però també per a la nostra gent gran. I, en definitiva, tenim l’oportunitat de guanyar una ciutat amb més qualitat de vida, amb més espais de trobada, de veïnatge, amb més verd.

Tenim l’oportunitat de guanyar una ciutat que es rebel·la contra el consum ràpid i accelerat; una ciutat que dona importància al temps i al temps compartit; guanyem col·lectivament i individualment més temps per a la vida i per a la gent que estimem. Una ciutat amb una economia verda que generi alhora molts llocs de treball de qualitat, no precaris.

Estem en emergència climàtica i hem d’actuar de manera valenta i decidida, ho hem de fer conjuntament, com en els grans moments, perquè no hi ha alternativa i perquè efectivament volem una ciutat molt millor. És temps d’acció, és temps de no perdre més el temps. Tenim una grandíssima responsabilitat davant les generacions futures, i algun dia, com molt bé explicava el vídeo, haurem d’explicar què és el que vam fer i què és el que no vam fer. Avui estic convençuda que estem triant el camí correcte. Accelerem la resposta a l’emergència climàtica, fem de Barcelona una ciutat referent, valenta i responsable. Això no és un simulacre, això és un compromís ferm per la defensa de la vida a la nostra ciutat.

Compartiu aquest contingut