Notícies

Durant les dues primeres setmanes de setembre s’ha dut a terme els treballs de neteja i documentació del refugi antiaeri de la Guerra Civil núm. 0819, localitzat a l’actual plaça de Bonet i Moixí, al districte de Sants-Montjuïc. Aquests treballs estan inclosos dins dels estudis previs pels treballs de construcció d’un edifici per Càritas, unes dependències parroquials i un edifici d’habitatges a la plaça d’Ibèria, 4 -5 i al carrer del Sant Crist, 70-72. Els treballs arqueològics estan dirigits per l’arqueòleg  Josep M. Vila i Carabasa.

Segons la documentació recollida a l’Arxiu Administratiu de Barcelona, es tracta del refugi antiaeri núm. 0819, ubicat a l’antiga plaça de Màlaga, actual plaça de Bonet i Moixí, davant mateix de l’església de Santa Maria de Sants. Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. A Barcelona se’n construïren al voltant de 1.400.

A finals del mes de juny, durant la visita realitzada pels tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona juntament amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra es va poder fer una primera ullada i documentació d’aquest refugi. Aquest té una longitud de quasi 80m lineals, i es troba a una profunditat d’uns 11 metres. Te una planta amb forma de T, amb dues galeries principals, i presenta fins a 9 cambres de mides petites amb bancs correguts, i unes dimensions de 3m de llarg per 1,65m d’amplada. Aquest refugi té dos accessos, un a la plaça de Bonet i Muixí, i una segon a la plaça d’Iberia, aquest darrer inaccessible. Part del refugi es trobava en construcció un cop s’abandonà a final del conflicte bèl•lic, atesa la presència d’alguna galeria parcialment coberta de runa i pedres extretes d’altres punts del refugi.

Finalment en l’extrem més allunyat, sembla ser que aquest refugi connectaria amb una galeria de secció molt més petita que la resta de galeries del refugi, i amb un revestiment de maons. Les seves reduïdes dimensions fa impossible que s’utilitzés com a part del refugi ,i actualment està esfondrada en el tram final. Es desconeix la utilitat d’aquesta galeria, però sembla que tingui aportacions naturals d’aigua, atesa la presència d’un petit torrent d’aigua en la seva part inferior.

Els treballs arqueològics han consistit en la neteja de l’interior del refugi, centrant els esforços en les dues entrades i les galeries principals. Un cop net el refugi s’ha procedit a realitzar una exhaustiva documentació amb escàner 3D de tot el refugi, així com el pertinent reportatge fotogràfic.