Treballs in situ

El mosaic de terratzo venecià de la sala d’actes de la RACAB estudi i procés de conservació-restauració

Ciutat Vella | Data d'inici: 04-06-2018 | Data de finalització: 19-10-2020

Estudi i procés de conservació-restauració

27 octubre, 2020 | fa 3 anys | 913 visites

El mes de juny 2018 es va iniciar la intervenció de conservació-restauració del mosaic de la Sala d’Actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), situada al número 115 de la Rambla, al mateix lloc on hi ha el Teatre Poliorama. Fundada l’any 1764, la funció d’aquesta institució era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. Construït el segle XVII , el conjunt de l’edifici es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el 2014 per les seves característiques arquitectòniques i, més enllà d’aquesta consideració, pel fet de ser portador de valors històrics i científics, culturals i socials des del segle XVIII.

Entre els anys 1883 i el 1894, l’edifici fou remodelat per l’arquitecte Domènech i Estapà. És en el marc d’aquestes reformes que l’arquitecte dissenyà i encarregà l’execució del mosaic a Luigi Pellarin ­–l’any 1888–, segons la informació conservada per la RACAB. Si bé el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no recull el mosaic de la Sala d’Actes, la restauració ha estat una bona oportunitat per a aprofundir en el seu coneixement.

El paviment amida aproximadament onze metres de llargada per set d’amplada i està realitzat amb una combinació de dues tècniques musives, el mosaic de tessel·les i el terratzo continu “a la veneciana”. El motiu decoratiu central representa una flor de color vermell i negre sobre una estrella blanca amb puntes negres. Està executat amb tessel·les de pedra i marbre i voltat per una gran superfície de terratzo de colors terrosos combinats amb peces de color negre. La sanefa perimetral consisteix en una alternança d’escuts caironats sobre fons gris que representen la creu de Sant Jordi i les quatre barres en al·lusió a l’escut de la ciutat de Barcelona i el de Catalunya. La sanefa està flanquejada per dues bandes blanques delineades amb negre. A les cantonades hi ha quadrilòbuls de color vermell. Una franja perimetral de tons foscos, realitzada en terratzo, completa el paviment.

A Barcelona, la tècnica del terratzo venecià és excepcional ja que la trobem en pocs edificis, entre els quals la RACAB, l’església de Sant Francesc de les Saleses, o el Palau Centelles. Les investigacions que estem duent a terme des del Servei d’Arqueologia han permès saber que Luigi Pellarin, originari del poble de Sequals –Friül italià–, després d’emigrar a Bèlgica amb la seva família, el 1877 arriba a Madrid. A Barcelona hi va tenir botiga al carrer Valldonzella, 25. A més del mosaic de les Saleses, signat i datat sobre el mateix mosaic, se li atribueixen el terratzo del Palau Güell, el mosaic de la cripta de la Sagrada Família i del centre cívic Can Deu.

La intervenció de conservació i restauració del mosaic de la RACAB ha consistit en la neteja general del mosaic, la reparació d’esquerdes i petites llacunes, la protecció amb cera microcristal·lina, a part de l’aixecament i la refeta de la franja perimetral.

A banda del seguiment de la intervenció, el Servei d’Arqueologia ha dut a terme estudis complementaris per al coneixement i la conservació preventiva del paviment. S’ha realitzat una ortofotografia del paviment així com un estudi fotogràfic amb llum indirecta incandescent, llum rasant incandescent i llum ultraviolada, al llarg d’un any, per avaluar el tractament de protecció amb cera microcristal·lina. Les conclusions indiquen que el tractament no ha patit degradacions causades per l’ús habitual de la sala. Els estudis es s’han completat amb dades de termohigrometria i amb l’anàlisi de la composició del terratzo original.

El Servei d’Arqueologia ha conclòs el treball amb la redacció d’un protocol de manteniment elaborat per als dos paviments en terratzo venecià de la RACAB. Es tracta de recomanacions, senzilles però essencials, per a la conservació a llarg termini dels paviments.

La intervenció en el mosaic s’emmarca en un projecte més ampli dirigit per 2BMFG Arquitectes. Els treballs de conservació-restauració els han dut a terme especialistes en mosaic de l’empresa Arcovaleno mentre que la nova franja de terratzo ha estat realitzada per l’empresa Signinum Restaura. El Servei de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya fa el seguiment i control de la intervenció, juntament amb la col·laboració dels tècnics restauradors del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.

Compartiu l'article

  • Google +
  • 1. Ortofotografia del paviment de la sala d’actes de la RACAB abans la intervenció de restauració (Foto: Jaime Salguero)

    1. Ortofotografia del paviment de la sala d’actes de la RACAB abans la intervenció de restauració (Foto: Jaime Salguero)

  • 2. RACAB, fotografia amb llum rasant incandescent (Foto: Jaime Salguero)

    2. RACAB, fotografia amb llum rasant incandescent (Foto: Jaime Salguero)

  • 3. RACAB, fotografia amb llum ultraviolada (Foto: Jaime Salguero)

    3. RACAB, fotografia amb llum ultraviolada (Foto: Jaime Salguero)

  • 4. RACAB, neteja del mosaic amb una finestra amb l’estat inicial (Foto: Servei d’Arqueologia)

    4. RACAB, neteja del mosaic amb una finestra amb l’estat inicial (Foto: Servei d’Arqueologia)

  • 5. RACAB, realització de proves de terratzo per a la franja perimetral (Foto: Servei d’Arqueologia)

    5. RACAB, realització de proves de terratzo per a la franja perimetral (Foto: Servei d’Arqueologia)

  • 6. RACAB, reproducció de la franja perimetral (Foto: Servei d’Arqueologia)

    6. RACAB, reproducció de la franja perimetral (Foto: Servei d’Arqueologia)

  • 7. RACAB, aspecte del mosaic després de la intervenció (Foto: Servei d’Arqueologia)

    7. RACAB, aspecte del mosaic després de la intervenció (Foto: Servei d’Arqueologia)

  • 8. RACAB, resultat final de la nova franja perimetral de terratzo (Foto: Servei d’Arqueologia)

    8. RACAB, resultat final de la nova franja perimetral de terratzo (Foto: Servei d’Arqueologia)

La Rambla, 115 Ciutat Vella

EL treball en dades

         
Direcció / Organització
Àgata Buxadé, Carles Buxadé (Direcció d'obres) ( 2BMFG Arquitectes SLP )
Carme Grau (Direcció d'execució) ( Font-Grau )
Cristina Ruiz ( Calaf SAU )
Rudi Ranesi, Marta Galobardes, Gemma Benitez ( Arcovaleno, SL )
David Mallorquí ( Signinum Restaura, SL )
Motiu
Restauració del paviment de la sala d’actes de la RACAB
Cronologia de les troballes
Contemporània
1887-1888
Tipologia de les troballes
Béns immobles aïllats
Codi d'intervenció
RACAB
Bibliografia relacionada
COLLEDANI, G., PERFETTI, T. (coord.). (2015). Sequals la culla del mosaico. Storia dei terrazzieri e mosaicisti di Sequals. Soveria Mannelli: Rubbettino Editore.
LAZZARINI, L. (coord.). (2008). I pavimenti alla veneziana. Verona: Cierre Edizioni, Istituto Veneto di Scienze Lettere ed Arti.
PADROSA GORGOT, I. (2017). La reforma de l'església i convent del Carme de Peralada (1875-1895). Gerònim Granell, Antoni Rigalt, August Font, Luigi Pellarin, Gian Domenico Facchina, Miquel Castellanas. Peralada: Fundació Castell de Peralada.