L’any 2017, durant la intervenció arqueològica a la finca situada al carrer del Poeta Cabanyes 33-35, es va poder localitzar un tram del refugi antiaeri número 901 de la Guerra Civil espanyola, segons el llistat de refugis de l’any 1962. Aquestes construccions consten de diversos accessos per a la població, alguns situats al carrer i uns altres directes des de finques particulars. En aquest cas, es va poder comprovar que es conservava un accés reixat al refugi des de la mateixa finca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona va proposar a l’empresa Norvet Property dvlp. –promotora de l’obra–, la recuperació de l’enreixat situat a l’entrada del refugi. L’objectiu, un cop restaurada, seria exposar-la al vestíbul de la nova finca com a element de memòria històrica del propi edifici i també del barri i la ciutat.

La porta està formada d’una estructura rectangular feta de perfils de ferro de secció rectangular excepte el pivotant que és de secció quadrada. La reixa està formada per sis barrots longitudinals i un perfil rectangular transversal, aproximadament a la meitat on també hi ha el pany que ocupa l’espai entre el marc i el primer barrot, a la banda oposada al pivot. Un altre perfil rectangular reforça l’estructura en sentit diagonal, des de sota el pany fins l’extrem inferior. Els barrots, de ferro colat, estan decorats amb magoles de secció hexagonal i motius vegetals. La porta es trobava subjecta al mur mitjançant dos golfos plans de ferro forjat.

En el moment de la seva recuperació, l’enreixat d’accés al refugi es trobava en un avançat estat de corrosió, sobretot la meitat inferior més exposada a la humitat del terreny. Presentava morter adherit a la part central i una notable deformació segurament deguda a la pressió del sediment.

Els treballs han estat realitzats per la restauradora Irene García Alonso als laboratoris del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Les tasques han consistit en l’eliminació dels gruixos de corrosió mitjançant la projecció d’àrids a pressió i el treball mecànic manual per tal d’ arribar a la superfície original del ferro. En algunes zones, sobretot a la part inferior, ha calgut consolidar les esquerdes amb massilla per a evitar la pèrdua de fragments de ferro. Finalment s’han aplicat diverses capes d’una dissolució inhibidora de la corrosió per tal d’alentir el procés d’oxidació natural.