Des del juny de 2018 fins el maig de 2019 i amb motiu de les obres posteriors al l’enderroc dels antics Jutjats municipals de Barcelona,  es va dur a terme la intervenció arqueològica al passeig de Lluis Companys, 1-5; passeig de Pujades, 3; passeig de Picasso, 1; Placeta de Vicenç Albert Ballester (districte de Ciutat Vella) sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Serra Molinos (ABANS Serveis culturals SL).

Antecedents històrics

La parcel.la objecte de la intervenció s’emplaçava a un indret situat dins el suburbium de la ciutat de Bàrcino.

En el context dels segles VIII–X, aquesta zona tenia una ocupació de tipus dispers, amb protagonisme de l’activitat agrícola i marítima. A partir del segles X-XI comença a desenvolupar-se una dinàmica d’ocupació de l’espai i de l’antic suburbium a través de les viles noves. Parlem de nous nuclis poblacionals articulats al voltant de mercats, centres religiosos i vies de comunicació. En la zona que ens ocupa, la població es va establir al voltant del monestir de Sant Pere de les Puel·les.

En aquesta zona també s’estenia des d’ època baiximperial una important necròpolis documentada ens diferents intervencions arqueològiques anteriors i properes (passeig de Pujades, carrer del Comerç,  avinguda de Vilanova, etc).

En aquesta finca també es localitzava el Palau de Belles Arts construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1888 i ideat amb caràcter permanent.

Resum de la intervenció

Al llarg del procés d’excavació es va documentar la presència de diferents fases històriques de les quals destaca la més antiga que correspondria als segles IX i X. Aquesta fase correspon a la necròpolis localitzada i de la qual es van documentar 123 enterraments corresponents a individus adults i infantils, tant de sexe masculí com femení.

La tipologia de les tombes era molt variada, però totes seguien un ordre i planificació predeterminats. Les tombes tenien una orientació oest-est, amb els individus col·locats en posició de decúbit supí i sense aixovar.

El complet estudi antropològic va constatar l’alta mortalitat infantil i una esperança de vida curta.

No es va localitzar cap edifici de culte, però s’ha de tenir en compte que la necròpolis seria molt més extensa, motiu pel qual no es descarta la seva existència.

Al final de la intervenció les fosses es van tornar a cobrir, i els individus es van traslladar al laboratori pel seu estudi. Els resultats estan recollits àmpliament a la memòria de la intervenció arqueològica.