Notícies

Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval, s’han descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. La intervenció arqueològica, promoguda per BIMSA i dirigida per Vanesa Triay, de l’empresa Àtics, SL, s’inscriu en el marc d’una actuació urbanística impulsada a finals de febrer de 2025.

La zona afectada per la present intervenció es situa en la cantonada nord-est complex hospitalari on hi hauria el cementiri anomenat Corralet. Es tractava d’un espai obert probablement sense coberta, de planta quadrada i de trenta-dos pams de costat (poc més de sis metres) que donava a un passadís o corredor pel qual s’accedia a l’àrea de defuncions o dipòsit de cadàvers per a les disseccions, situat al costat de l’Aula d’anatomia i posterior edifici de la Reial Acadèmia de Medicina (1764-1786) i el seu amfiteatre anatòmic.

Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i nens) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775, que prohibia els enterraments dins del nucli urbà.

A més d’aquestes sepultures, la intervenció ha permès localitzar una gran cisterna en l’espai que els plànols antics identifiquen com a “cuarto para las coladas” i “patio y lavaderos”. Quan aquesta estructura va quedar en desús, a mitjan segle XIX, fou reblerta amb una gran quantitat d’ossos humans, probablement procedents d’una reordenació del cementiri per reconvertir-lo en pati. En molts casos, els ossos es trobaven en semi connexió anatòmica, la qual cosa apunta a una remoció massiva de tombes i trasllat dels cossos sense un procés individualitzat.

Aquest conjunt de descobertes arqueològiques obre una nova finestra a l’explicació de la realitat sanitària i social de la Barcelona dels segles XVII al XIX, en un context d’alta densitat demogràfica, insalubritat i recurrents epidèmies. Fonts documentals com el Dictamen de l’Acadèmia mèdico-pràctica de Barcelona (1784) ja alertaven de la saturació del Corralet i de les condicions inhumanes dels enterraments. 

“[Todos los que mueren en el Hospital sin tener dinero alguno (que son los mas) se entierran en cierta parte del lugar llamado Corralet, en donde hay un gran hoyo en que se echan y se les cubre con poca tierra. Este lugar llena de un vapor pútrido a todas las casas de las calles del Carmen y Cervelló sus vecinas…].”.

L’Hospital de la Santa Creu aixecat el 1401-1406, en el solar situat entre els dos camins del Llobregat (actuals carrers del Carme i de l’Hospital). És a tocar de l’antic hospital d’en Colom, fundat el 1219, del qual es conserva una part de l’edificació, la Capella, integrada al conjunt de l’hospital de la Santa Creu. El Consell de Cent decidí la seva construcció el 1401 per a unir els antics hospitals ciutadans d’en Guitard (segle X), ampliat el 1024 i el 1047 i transformat en l’hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia (del qual prengué el nom el nou hospital), el d’en Marcús (erigit el 1150), el dels Mesells o dels Llebrosos (fundat al segle XII pel bisbe Guillem de Torroja), el d’en Colom, ja esmentat, i el de la Maternitat (o de Sant Maties) i el de l’Almoina, ambdós fundats al segle XIV. Benet XIII concedí la butlla fundacional el 1401. 

L’edifici comprenia quatre ales, entorn d’un pati o claustre (obra de Guillem Abiell), que el convertiren en una bella realització del gòtic civil català. El 1509 foren iniciades les naus que alberguen l’hospital vers ponent; amb aquestes obres l’estructura de l’hospital canvià, ja que hi hagué una espècie de desdoblament, hom suprimí l’ala de migjorn i uní un nou claustre a l’antic, i al capdamunt de la nau eliminada foren construïdes dues escales monumentals el 1585. El 1444 hom construí una nova església, i finalment la part de llevant de l’edifici (1830).

Entre els anys 1629 i 1680, gràcies als llegats de tres dames (Lucrècia de Gualba, Victòria Astor i Helena Soler) i del ciutadà Pau Ferran, es va edificar el gran edifici barroc de la Casa de Convalescència, prop de l’angle nord-oest de l’edifici, i destinat als malalts convalescents que tenien l’alta però que es trobaven encara en procés de recuperació. Una altre ampliació va ser l’àrea de defuncions i cementiri, anomenada col·loquialment “el Corralet” i l’Aula d’anatomies. La finalitat d’aquest espai era la de l’estudi anatòmic humà mitjançant la utilització de cadàvers. Aquesta nova àrea, que es va situar al costat nord-est de l’Hospital, es va construir entre 1644 i 1673, aprofitant per reordenar tota l’àrea que donava al carrer Cervelló.

Ja a la segona meitat del segle XVIII es va construir un altre edifici important, la Reial Acadèmia de Medicina, (1764-1786) on s’inaugurà el Teatre Anatòmic. El 1911 l’Hospital es feu càrrec del nou Hospital de Sant Pau, on hom anà traslladant gradualment els serveis. El 12 de juliol de 1921 (pel que fa l’Hospital) i el 31 de març de 1922 (pel que fa la casa de Convalescència) i La Capella de l’Hospital tancà el culte el gener de 1930 i el mes següent, el 15 de febrer de 1930, es va fer l’acte oficial de cessió de l’edifici a l’Ajuntament.

Els treballs actuals, que han permès recuperar restes humanes i estructures documentades a plànols com els de Francesc Renart (1804) o els Quarterons de Garriga i Roca (1858), representen una oportunitat única per aprofundir en el coneixement històric del complex hospitalari i en les pràctiques socials i mèdiques d’aquella època. Un cop finalitzada la intervenció, tot el material recuperat serà analitzat per l’equip arqueològic amb l’objectiu de completar la interpretació del jaciment i integrar els resultats en el relat històric del Raval i del sistema sanitari barceloní.