Notícies

Des de finals de juliol s’està duent a terme una intervenció arqueològica al carrer dels Mestres Casals i Martorell, 2-16 / carrer de l’Arc de Sant Cristòfol, 1-9 (barri de Sant Pere, districte de Ciutat Vella), arran del projecte de construcció d’un casal per gent gran. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòloga Anna Bordas Tissier i l’arqueòleg Oscar Matas Pareja, de l’empresa Atics SL, amb un equip de 14 arqueòlegs/gues. L’àmbit de la intervenció compren 520 m².

Els treballs arqueològics estan proporcionant informació sobre l’ocupació d’aquest espai des del segle XIII al segle XX, i que es correspondria amb altres troballes realitzades al barri de Sant Pere en els darrers 20 anys.

Prèviament a la fase medieval es coneguda l’existència d’una ocupació prehistòrica, i també d’època romana i tardoantiga, com l’existència d’una extensa necròpolis (segles IV-VI).

L’antic barri medieval de Sant Pere començà a ser urbanitzat a partir dels segles XI-XII, tot ampliant la ciutat medieval de Barcelona  a partir del seu nucli primigeni romà i comtal, posteriorment. L’església de Sant Cugat del Rec (segle X), localitzada en un dels antics camins romans d’entrada a la ciutat, fou l’eix vertebrador del nou barri de Sant Pere.

Entre els segles XIII i XIV el barri de Sant Pere es consolida al voltant del Rec Comtal i de l’església de Sant Cugat del Rec, com a important centre comercial i industrial, i iniciant-se la construcció del convent de Santa Caterina. Atesa la importància del barri de Sant Pere, com a nova zona d’expansió de la ciutat, es va protegir amb la construcció de la muralla medieval al segle XIV.

La present intervenció arqueològica al carrer dels Mestres Casals i Martorell, a dia d’avui, ha permès documentar nombroses troballes. Les restes més antigues identificades (segona meitat del segle XIII) es relacionen amb l’explotació hortícola de la zona (pous, retalls al subsòl, rases, palissades..), a excepció d’un enterrament infantil (menys d’1 any d’edat).

En un moment posterior, segle XIV-XV, la zona passa a ser urbanitzada amb la construcció d’un possible casal gòtic amb obertura al carrer dels Mestres Casals i Martorell, tal i com ho indiquen les restes muraries localitzades i els conseqüents nivells d’ús, i es produeix un  augment del nombre de dipòsits i pous.

En època moderna (segles XVII-XVIII) els espais es tornen a dividir, i en alguns casos s’amplien per tenir una funció artesanal o preindustrial, tal i com ho indiquen les estructures relacionades amb basaments de maquinària o d’emmagatzematge (conjunt de tenalles), i el nombre de pous i fosses.  Per últim, ja en ple segle XIX-XX, es localitzen les restes d’alguns dels edificis enderrocats i es tracta majoritàriament de restes de fosses sèptiques, clavegueres i canalitzacions, així com restes d’envans i paviments.

La intervenció arqueològica continuarà durant els propers mesos, i permetrà ampliar el coneixement de l’antic barri de Sant Pere.