Notícies

Des del març de 2023 es van iniciar les obres a la intervenció per a la construcció de planta soterrada amb ús de centre de serveis a la mobilitat anomenat Ciutadella del Coneixement-Zoo, ubicat a l’antic Mercat del Peix, delimitat pels carrers Villena, Ramon Trias Fargas, Wellington i avinguda Icària, al districte de Sant Martí.

Els treballs arqueològics realitzats durant aquests dos anys han estat dirigits per diversos arqueòlegs: Emiliano Hinojo, Andrea Muñoz, José Maria Carrasco, Adela Quero, i actualment per Santi Palacios, i la restauradora Delia Eguiluz tots de l’empresa Arqueòlegs.cat.

El futur complex de recerca està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i BSM, amb la col·laboració del CSIC, la Universitat Pompeu Fabra i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Resultats de la intervenció arqueològica

Durant aquests dos anys s’han documentat nombroses restes arqueològiques de diferents períodes, com el refugi antiaeri 1163. El refugi estava emplaçat al capdavall del carrer de Wellington, i es va construir l’any 1938 per protegir dels bombardejos els treballadors de l’antic Mercat Central del Peix. Els treballs de documentació es realitzaran el maig de 2023.

La presència d’aquesta estructura dins de l’àmbit d’obra, així com el seu malmès estat de conservació –ja parcialment destruït- va fer necessari el seu desmuntatge per poder executar els murs pantalles dels nous soterranis.  Aquest refugi fou documentat arqueològicament de manera exhaustiva, incloent la documentació mitjançant escàner làser. 

Podeu visualitzar el model 3D del refugi antiaeri núm. 1163 a la web de La ciutat dels refugis del Servei d’Arqueologia de Barcelona [https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/refugis/ca/?s_id=365].

Al juliol de 2023 es van documentar estructures associades a la Ciutadella Borbònica (segle XVIII) i a l’Antic Mercat del Peix (segle XIX) i que estarien relacionats sobretot amb les antigues estructures del Mercat del Peix, construït a finals del segle XIX i inicis del XX.

Durant el mes de març de 2024 es va documentar i excavar un gran edifici delimitat per un paviment de grans dimensions, així com diversos murs i pilastres. Aquestes restes permetrien dibuixar un gran edifici de planta rectangular amb una accés a l’extrem sud, i que estaria format per una nau central i dues de laterals. Aquest edifici degué funcionar durant la primera meitat del segle XIX, i fou reaprofitat durant l’Exposició Universal de 1888.

Però sobretot cal destacar l’excepcional troballa realitzada durant les ultimes dues setmanes [abril 2025], de les restes parcials d’un vaixell enfonsat o derelicte, amb una cronologia compresa entre el segle XV i XVI, tot i que aquesta datació encara s’ha d’acabar de determinar un cop exhaurits els treballs arqueològics, així com tots els estudis pertinents.

La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I”.

En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV.

La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins.

La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació.

Una troballa molt delicada Les restes del vaixell es troben en un estat de conservació molt fràgil. La fusta amarada d’aigua és extremadament sensible i, per evitar que s’assequi i es degradi, s’ha mantingut parcialment coberta amb la sorra original que l’envoltava. El Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb l’assessorament del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), treballa per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura.

Les primeres actuacions han consistit en la presa de mostres per a anàlisis científiques, el marcatge dels elements estructurals i l’aplicació de tècniques com la fotogrametria, una metodologia que permet obtenir models tridimensionals d’alta precisió a partir de fotografies, essencial per registrar amb detall l’estat i la forma de les restes sense manipular-les directament.

Des de la descoberta del derelicte, anomenat “Ciutadella I”, entre els dies 10 i 15 d’abril, s’ha desplegat una intervenció arqueològica sota la supervisió directa del Servei d’Arqueologia. La fusta, tot i ser un material habitual en la construcció naval històrica, només es conserva en ambients molt concrets, com els medis aquàtics, i es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire.

Per aquest motiu, un cop identificades les primeres estructures, es va optar per no desenterrar-les del tot, deixant-les protegides sota una capa de sorra que ajuda a mantenir la humitat estable. Al mateix temps, es va activar la col·laboració amb l’equip del CASC, especialitzat en conservació de fusta arqueològica humida, per definir la millor estratègia d’intervenció in situ.

La fase inicial inclou treballs tècnics acurats com la documentació tridimensional, el marcatge de les peces, la presa de mostres i la preparació del trasllat en contenidors plens d’aigua, que asseguren la conservació temporal de les restes.

Posteriorment, el material es traslladarà a instal·lacions especialitzades, on es durà a terme un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra la fusta i en reforça l’estructura interna, garantint-ne la conservació a llarg termini.

Aquest tractament és imprescindible per preservar tant l’estructura física del vaixell com el seu valor arqueològic, ja que constitueix una font de coneixement única sobre la navegació i les tècniques de construcció naval utilitzades a la Barcelona dels segles XV i XVI.

Un cas similar: Barceloneta I

Anys enrere també es va trobar un vaixell en condicions similars: el “Barceloneta I”, descobert el 2008 durant unes excavacions a prop de l’Estació de França, en el marc dels treballs sobre el baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i el primer moll artificial del port. Datat al segle XV, aquest vaixell d’origen cantàbric, probablement basc, representa un testimoni únic de l’activitat comercial de la Barcelona medieval.

Les seves restes van ser restaurades durant més de sis anys i actualment s’exhibeixen al Museu d’Història de Barcelona, a l’avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El Port de Barcelona hi va col·laborar amb el Museu d’Història per a crear una exposició virtual que inclou el procés de restauració, una reconstrucció en 3D de l’embarcació i un mapa interactiu de les rutes comercials del segle XV.

La troballa del “Ciutadella I” complementa i enriqueix el coneixement obtingut amb el “Barceloneta I”, oferint una visió més completa de la diversitat i la complexitat de l’activitat marítima medieval a Barcelona, i consolidant la ciutat com a punt neuràlgic de les rutes comercials de l’època.