Peces desaparegudes

Barcelona, com a ciutat neix arran de la seva fundació per l’emperador Octavi August, a l’entorn de l’any 10 aC, però abans el territori ja fou ocupat des d’època prehistòrica.

Tant el pla de Barcelona, com els turons que l’envolten conserven restes dels íbers, arran de les darreres excavacions sabem què, a banda dels poblats del Turó de la Rovira  i el Putxet, hi havia assentament d’època ibèrica a prop de l’actual recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, al barri de la Sagrera a Sant Andreu, i fins i tot a Ciutat Vella, a la plaça de la Gardunya i al carrer Ripoll. A banda hem de destacar Montjuïc, zona on es concentra una gran part de les restes d’època iber de Barcelona.

La historiografia ens parla de dos possibles ciutats Laie i Barkeno, teoria que sorgeix arran de les troballes numismàtiques. Són dues les seques ibers que s’han volgut relacionar amb la primitiva Barcelona. D’una banda existeixen les dracmes de plata amb la llegenda BARKENO, imitant la dracma emporitana, i datades al segle III a C. La similitud de BARKENO amb BARCINO, ha fet que els numismàtics ubiquessin la seca a Barcelona.  D’altra banda, les monedes de bronze, l’as i els seus derivats, encunyades al segle II a C, amb la llegenda LAIESKEN. A partir d’aquí es va creure en  l’existència de dos grans nuclis ibèrics: Barkeno i Laie, prenent com a justificació l’existència d’altres nuclis amb doble topònim (Tarradon-Cese, Arse-Saguntum). Així es parlava d’una Laie a Montjuïc i una Barkeno al Taber. Però, no es tenia en compte un fet important, LAIESKEN no fa referència a una ciutat o nucli, Laie, (com Eusti, o Cese), sinó a una tribu, s’hauria de traduir com moneda dels laietans, (com UNTIKESKEN, es moneda dels indigetes, etc..), ja que el sufixe -sken ens marca un plural ètnic. Així mateix no es podia provar de cap forma que les monedes fossin encunyades a Barcelona, sinó que podien provenir d’una seca situada a qualsevol altre dels poblats de l’àrea laietana.

Pel que fa a les dracmes de Barkeno, la interpretació és diferent, ja que Barkeno si és un topònim, i aquestes monedes són la primera font on buscar l’origen del nom de Barcelona. I ens ajuda a argumentar la importància d’un nucli iber a la muntanya de Montjuïc, possible capital de l’àrea laietana.

Només es coneixen dos exemplars de dracmes amb la inscripció Barkeno,  una va desaparèixer, l’altra es conserva al Museu de Copenhaguen a Dinamarca. Es tracta d’una moneda de plata, a imitació de les dracmes gregues, com les dracmes d’Emporion. A l’anvers hi ha un cap femení, al revers un cavall alat o Pegàs, i la inscripció Barkeno. Aquest model seguia el patró que, “Evainetos”, va fer per a les emissions de la seca de Siracusa al final del segle V aC i que després va ser copiat per nombroses seques de la Mediterrània, en relació a la colonització grega.

La primera d’aquestes monedes va desaparèixer durant la Guerra Civil, en concret l’any 1936, i es trobava dipositada al Gabinet Numismàtic de Catalunya, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, procedent de la col·lecció Pujol i Camps.

El segon exemplar es troba actualment a la col·lecció numismàtica del Museu Nacional de Dinamarca (Copenhaguen). Aquest exemplar fou adquirit per C.T. Falbe, col·leccionista danès de monedes  que va treballar a la Royal Coin Collection de Dinamarca, i amic íntim del rei danès Cristian VIII (1839-1848). El mateix Falbe va comprar la moneda a un antiquari parisenc l’any 1847, juntament amb un important lot de monedes antigues. Aquesta moneda es troba publicada per Kennet Jenkins a Emporion in Sylloge Nummorum Graecorum Copenhagen vol. 43, 1979 no. 646

Per tant, ara, treballem per tal d’aconseguir nova informació que ens permeti recuperar, o com a mínim, conèixer el destí de l’exemplar que es va perdre l’any 1936.

Si tinguéssiu alguna notícia, ens aniria molt bé la vostra col·laboració.