Peces desaparegudes

L’estela es va localitzar l’any 1858 en l’enderroc i reedificació de la finca del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, 5 de Barcelona, propietat del notari Jaume Tos. A partir de l’any 1863 es perd la seva ubicació, tot i què, segons algunes fonts va ser reutilitzada al mateix indret com a material de construcció.

Per a la historiografia contemporània barcelonina ha quedat fixat que l’estela ibèrica de Barcelona (també referida en alguns casos com l’estela del Call) i de la qual únicament se’n coneixen uns gravats, va aparèixer al segle XIX en una casa del Call -hi ha discrepàncies quant al carrer- i que va desaparèixer en ser reaprofitada com a material de construcció dins del mateix edifici. La cita habitual, amb força d’autoritat, és la de Carreras Candi, en la seva monumental “Ciutat de Barcelona” de la Geografia General de Catalunya publicada al 1916. A banda de la reproducció del gravat, Carreras Candi diu textualment:

“De la lápida ibèrica trobada a Barcelona sen’ocupan diferents autors, sense lograr interpretarla satisfactoriament…

Consta de tres ratlles ab algunes senyals a dalt y abaix, que contribueixen a ferla més misteriorsa per semblar simbolismes del sol y de la lluna. Aparegué a una casa del arch de Sant Ramón del Call y se tornà a aparedar al reconstruirla, d’ahont algun dia tornará a sortir, per obtenir segurament major consideració de la que meresqué anys enrera”.

Per tant, ara, treballem amb dues hipòtesis, què l’estela va ser recuperada i va anar a formar part d’alguna col·lecció pública o privada, o què l’estela segueix in situ.

Si tinguéssiu alguna notícia, ens aniria molt bé la vostra col·laboració.

[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]