Notícies

Des del passat 7 de juliol s’està duent a terme la primera fase dels treballs arqueològics a l’obra del carrer de les Magdalenes, 13-15 i al carrer de n’Amargós, 6-8, al districte de Ciutat Vella, sota la direcció de l’arqueòloga Adriana Vilardell (ABANS). Aquests treballs venen motivats per la construcció d’un edifici de nova planta que inclou una planta soterrani.

Aquesta zona formava part del suburbium de la colònia de Bàrcino, i és ben conegut que el traçat de l’aqüeducte romà passava pel mig de les finques situades en aquest sector de la ciutat, separant les que tenien entrada pel carrer de les Magdalenes de les que tenien façana al carrer de n’Amargós. Malauradament, no s’han conservat vestigis d’aquesta estructura per sobre dels nivells de circulació d’aquests edificis.

Pel que fa a la construcció de l’aqüeducte, anomenat del Besòs o de Montcada, segurament es pot situar al llarg del segle I dC, moment força contemporani a la fundació de la colònia. És difícil assenyalar amb seguretat quan deixa de funcionar, tot i que al segle IV, quan es construeix el nou recinte emmurallat de la colònia, els aqüeductes continuen funcionant, així com la distribució interna de l’aigua. Sembla que cap al segle IV hi ha una transformació urbana important a Bàrcino, es construeixen o remodelen noves domus d’elits urbanes, i la majoria disposen del seu conjunt termal, la qual cosa ens porta a pensar que hi hauria un cabdal regular d’aigua a la ciutat. Segurament és vers el segle IX – X d C, que l’aqüeducte deixa de funcionar i es comença a construir al Rec Comtal, fet que vindria donat per importants canvis organitzatius i socials. La longitud total del aqüeducte és de 11,3 Km, amb una diferència d’altura entre l’inici a Montcada, i l’entrada de l’aqüeducte a Bàrcino de 18,12 m que equival a un pendent mitjà d’ 1,6 m / km.

Els treballs fins ara realitzats, en concret, diverses cales informatives i rases perimetrals, han permès documentar fins a quatre bases dels pilars de l’aqüeducte romà, així com d’altres estructures d’època medieval, encara per excavar. Tres de les quatre bases es troben força malmeses per construccions posteriors medievals i modernes, però es poden identificar amb rigor. En algun punt es conserva quasi fins a 2 metres de potència de basament. Aquestes es localitzen a la part central de la finca.

La quarta de les bases, i de la qual es conserva part del pilar, es troba integrada dins de la paret mitgera amb la finca contigua. Gràcies a aquest fet, el seu estat de conservació es força optim.

L’aqüeducte fou utilitzat, en el seu moment, com a paret mitgera entre les diverses finques edificades entre els carrer de n’Amargós, 6 i 8, i de Magdalenes, 13-15. Originalment (S.XIV) aquestes finques coincidien amb els diferents alous de la Pia Almoina i el Patrimoni del Rei, respectivament, segons l’estudi històric de les finques del carrer de n’Amargós, realitzada per Montserrat Villaverde.

Durant els propers mesos, es procedirà a excavar en extensió tot el solar, permetent documentar l’evolució de l’ocupació d’aquest indret des d’època romana fins a l’actualitat. Així mateix es podrà definir amb molta més precisió el traçat de l’aqüeducte de la colònia Bàrcino.