Amb motiu de les obres de rehabilitació de l’edifici del número 7 del carrer de Lledó (Ciutat Vella), des de l’any 2004 s’han dut a terme diferents intervencions que han afectat al llenç de la muralla romana, i més en concret a la torre baix imperial número 28. Aquesta torre presenta una planta rectangular d’uns 26 m2 i una alçada d’uns 16 metres. L’àmbit on es localitzen les pintures té una alçada de 4,85m, i presenta un arc diafragmàtic central de mig punt disposat transversalment sobre la planta.

L’any 2004 s’encarregà la recerca documental i arquitectònica a l’empresa Veclus s.l., i que va permetre documentar restes pictòriques medievals a l’interior de la planta pis de la torre romana. No va ser fins l’any 2010 quan es realitzà uns primers treballs de consolidació d’aquestes pintures a càrrec dels restauradors de l’empresa Krom Restauració, i que van permetre identificar fins a quatre obertures tapiades amb posterioritat al revestiment pictòric medieval, ates que aquest continuava vers l’interior dels muntants.

I no ha estat fins el mesos de gener i abril de 2012, sota la direcció de Reinald González (Veclus s.l.) quan s’ha dut a terme una darrera intervenció en l’àmbit de les pintures medievals, amb els destapiats de les quatre obertures localitzades a l’extrem nord-est. Gràcies a les dades documentals i materials recollides durant aquests treballs s’ha pogut establir una cronologia per aquestes pintures, i per tant de l’ocupació a efectes residencials de la torre romana núm. 28. Aquest revestiment medieval es degué produir cap a finals del segle XII i inicis del segle XIII, i en conseqüència inclòs dins de la tradició pictòrica tardo-romànica. En concret la data de 1217 ens ofereix un terme “post quam” per poder datar aquestes pintures, que es quan aquesta finca va passar a mans del Benefici de Santa Maria i Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona, fundat per l’ardiaca Ponç Desvilar, i que va estar lligat a la seva família fins el primer quart del segle XIV.

Els treballs de desmuntatge dels cegats de les quatre obertures han permès documentar al seu interior –brancals, voltes i ampits- la resta d’aquest programa decoratiu tardo-romànic, en concret de les obertures 1, 2 i 4, i en el cas de la núm. 3 directament a sobre dels carreus dels seus muntants. Les obertures 1 i 2 degueren funcionar en aquest moment de finals del XII i inicis del XIII com a fornícules, mentre que la 3 i 4 ho van fer com a finestres obertes a l’exterior. A diferència de les obertures 1, 2 i 4, les quals són d’època romana, l’obertura núm. 3 es va realitzar  a finals del segle XII en el moment de transformació de l’àmbit en la sala medieval.

Els cegats de totes aquestes obertures estarien relacionats amb un procés de reforma estructural de l’interior de la torre compresos entre els segles XVII i XVIII. Els cegats de les obertures 1, 2 i 3 foren realitzats a finals del segle XVIII, i estarien relacionats amb la construcció d’un altell dins la sala. El cegat de l’obertura número 4 es realitzà a mitjans del segle XVII, i es relacionaria amb la construcció d’un gran arc exterior que uneix les torres 28 i 29, que suportava un nou cos constructiu de tres pisos d’alçada, i que a dia d’avui encara es manté dempeus.